Veure> port d’Envalira (coll del Pirineu).
(Comtat / Marina Baixa / Alcoià)
(o riu de Penàguila) Afluent dretà del riu d’Alcoi, que neix al port de Confrides, passà pels termes de Penàguila i Benilloba i desemboca al seu col·lector prop de Cocentaina.
Rep, per la dreta, el barranc de Seta.
(Castelló de la Ribera, Ribera Alta)
Despoblat, que dóna nom a una partida rural.
(o Fraga dels Abats) Raval de la vila, a l’est del nucli antic.
Lloc de moriscs (68 focs el 1602), propietat del convent de Sant Miquel dels Reis de València, el 1535 hom hi erigí l’església de Sant Roc.
El 1616 fou annexat a Cocentaina.
(l’Esquerda / Sant Pau de Fenollet, Fenolleda)
Congost de l’Agli, per on el riu, just després de l’aiguabarreig amb la Bolzana, s’obre pas a través de l’alineació calcària de la serra de l’Esquerda, que separa les valls de l’Aglí i de l’Adasig.
A l’entrada del congost, on un vell pont romànic travessa el riu, brolla la font Calda o font de la Fou, d’aigua sulfurada càlcica d’aplicació mèdica.
(Arles / Montferrer, Vallespir)
Congost profund i espectacular, obert a la roca calcària per un petit afluent del Tec per l’esquerra.
Té una longitud d’uns 2 km, una profunditat de 150 m i una separació entre les dues parets que, al fons, sovint només és d’1 m.
Han estat condicionades per ésser visitades.
Platja de la costa, al nord del penyal d’Ifac.
Coll (784 m alt) dels Aspres, en ple bosc de Calmella, entre la vall del Bulès (Prunet i Bellpuig), la vall de Fontcoberta (Queixàs) i la vall del riu Ample (Calmella).
(Puigpunyent, Mallorca Tramuntana)
(o çon Fortesa) Possessió, al nord-oest de la vila.
Al nord de la casa, al vessant meridional de la mola de Planícia, fou fundada, el 1679, per fra Joan de la Concepció, l’ermita de son (o çon) Fortesa.
Veure> Sant Pere dels Forquets (barri).
