Poble, al vessant septentrional del collet de Bastarra.
L’església de Santa Maria és esmentada ja l’any 1000.
Poble, al vessant septentrional del collet de Bastarra.
L’església de Santa Maria és esmentada ja l’any 1000.
(la Pobla de Benifassà, Baix Maestrat)
Poble (1.090 m alt), situat al centre de la foia de Fredes, petit altiplà limitat al sud-est per altíssims espadats (salt de Fredes), que en dificulten l’accés. L’església parroquial dels Sants Màrtirs depèn de la del Boixar.
Fou fundat en 1261-69 pel monestir de Benifassà, a la jurisdicció del qual pertangué. Durant la guerra dels Segadors fou pràcticament destruït pels francesos.
Fou municipi independent fins el 1977 que fou annexat a l’actual.
(el Fondó dels Frares / el Fondó de les Neus, Vinalopó Mitjà)
Alineació muntanyosa (718 m alt), aïllada entre els corredors pre-bètics de l’oest del Vinalopó que separa els dos termes.
Despoblat, situat en el centre de la vall de Segó. Juntament amb Santa Coloma i la Garrofera formava el nucli de Llogarets, que tingueren ajuntament independent fins al 1845.
Era lloc de moriscs dependent de la parròquia de Benifairó de les Valls i restà despoblat quan foren expulsats.
Afluent esquerrà del riu de Montlleó, que forma el límit occidental del municipi, límit històric amb el Regne d’Aragó.
(l’Alqueria de la Comtessa, Safor)
Veure> l’Alqueria dels Frares (despoblat).
Veure> el Mas del Frare (despoblat).
Caseria, prop de Miraflor. El 1960 tenia 22 habitatges disseminats.
Barri, a la dreta de la riera de la Bisbal.
Veïnat, al sud de la vila.