Cim (3.007 m alt), el més meridional del massís de Pocets, a la línia de crestes que separa la vall de Benasc de la de Gistau.
Als vessants orientals es formen les valls glacials de Llardaneta, Forcau i Bagüenya, totes dins els terme de Saünc.
Despoblat, situat al sud de Biasques.
Al segle XI pertanyia al monestir d’Ovarra.
Masia i antic terme, al sud-oest de la vila, al vessant de la serra del Catllar.
Poble (12 m alt), situat a la vora nord-oest de la badia o port de Fornells, el més important de la costa de Tramuntana, al nord del cap de Fornells.
Port protegit dels vents gràcies a la longitud (5 km) i l’amplada (2 km) de la badia, al fons de la qual hi ha un sector de platges i d’aiguamolls, amb unes salines. Dins el port hi ha tres illes: Gran o de ses Sargantanes, des Revells i Petita o des Porros.
L’origen és una fortificació (en resten les runes) construïda al segle XVIII per Felip IV. Esdevingué poble de pescadors i té molta anomenada la llagosta.
La poca profunditat del port el fa útil només per a petits vaixells de pesca i d’esplai. Gràcies a la bellesa del lloc, és un dels centres turístics de l’illa, amb una important indústria hotelera. L’església actual de Sant Antoni Abat és del 1800.
Recentment ha estat descoberta, i l’han començada a excavar, la basílica paleocristiana del port de Fornells, al fons de la badia, d’una sola nau, amb absis de la mateixa amplada, circular a l’interior i recte a l’exterior.
Masia i església (Sant Antoni del Fornell), dins l’antic terme de Castelló.
(Santa Eulària des Riu / Sant Joan de Labritja, Eivissa)
Cim (410 m alt) del sector muntanyós del nord-est i un dels més alts de l’illa, termenal dels dos municipis.
(cast: la Horna) Caseria, a l’oest de la vila, a llevant de la serra de la Forna.
Caseria, dividida en els nuclis de la Forna Alta i la Forna Baixa, al vessant septentrional de la serra de la Forna (517 m alt).
Poble, uns 3 km al nord-est del poble, al peu d’un turó coronat per les ruïnes d’un antic castell.
Abans del 1920 formava municipi independent. L’església parroquial (Sant Bernat) havia depès de la de Vilallonga de la Safor.
Era lloc mixt de moriscs (35 focs el 1609) i cristians. Fou centre de la baronia de Forna.
Caseria, 4 km al sud-est de la ciutat.
