Extens altiplà (2.300 m alt), entre les dues comarques, al sud-oest del massís del Canigó, a la carena que separa Prats de Molló de Pi de Conflent i Castell de Vernet, entre la collada Verda (2.321 m alt) i el coll de Bocacerç (2.203 m).
Prop d’aquest darrer hi ha el refugi de pla Guillem, construït al començament del segle XX per la Societat de Turistes de l’Alt Vallespir.
Veure> Sant Esteve de Guialbes (poble).
Caseria, a l’esquerra del Túria, aigua amunt de la vila.
Muntanya (913 m alt) de la foia de Castalla, que domina per ponent la ciutat.
(Graus, Aragó)
Poble (737 m alt) i antic municipi de la Ribagorça, al límit del domini lingüístic del català.
És situat a la dreta de l’Isàvena, el sector septentrional és accidentat per les muntanyes que separen les valls de l’Éssera i de l’Isàvena (serra de Güel, 1.401 m alt).
De l’església parroquial del poble (Santa Valdesca) procedeix un frontal gòtic de Sant Nicolau (segles XIII- XIV), actualment al Museu d’Art de Catalunya.
(o riera de Calladrons) Afluent dretà de la Noguera Ribagorçana.
Format per diversos barrancs que baixen de la serra del castell de Llaguarres, prop de Benavarri, i segueix en direcció nord-oest – sud-est, i al mitjà rep per l’esquerra el Queixigar.
Fa de divisòria entre els termes d’Estopanyà i Fet i desguassa a l’embassament de Canelles, aigües avall del congost de Blancafort (Noguera).
(ses Salines, Mallorca Migjorn)
Illot de la costa meridional, que tanca pel sud el port de Campos.
Veure> Gardilans (veïnat i antic poble).
Alineació muntanyosa de la zona axial pirinenca, que constitueix la divisòria d’aigües entre la Valira (vall de Juclà) i l’Arieja (solana d’Andorra).
S’estén entre el port Dret i la portella de la Cabaneta i culmina a 2.686 m (pic de la Font dels Isards).
(Vilanova de l’Aguda, Noguera)
Poble, al sud del terme. Formà part de la baronia de Ribelles.
