Arxiu de la categoria: Geografia

Vall de Sant Daniel, la *

(Girona, Gironès)

Veure> Sant Daniel  (poble).

Vall-de-roses *

(Figaró-Montmany, Vallès Oriental)

Veure> Vallcàrquera  (poble).

Vall-de-ros

(Xàbia, Marina Alta)

Caseria, al vessant meridional del Montgó.

Vall-de-riu

(Canillo, Andorra)

(o riu de Vall)  Vall de la parròquia, davalla del port de Vall-de-riu (o de l’Estanyó) i s’uneix a la vall de la Valira entre l’Aldosa de Canillo i Sant Joan de Caselles.

A la capçalera hi ha els estanys de Vall-de-riu.

Vall de Montbram, la

(Sureda, Rosselló)

(o la Vall; ant: Sant Martí de Montbram o la Vall de Sant Martí)  Llogaret, al sud-est del terme, en plena serra de l’Albera, a la vall de Montbram o de la Maçana (vall que s’estén entre els vessants del puig on s’assenta la torre de la Maçana i les gorges de la Vall, al peu del castell d’Ultrera, límit amb el terme d’Argelers). Aquesta vall és coberta per l’important bosc de la Vall.

Era un antic terme centrat en l’església de Sant Martí de Montbram (actual església de la Vall) i el castell de Montbram (adquirti, amb la Vall de Montbram, el 1364, per Pere Blan de Perpinyà).

Vora l’església hi ha la terrisseria de Sant Martí, del ceramista Pasqual Soler.

Vall de la Vansa, la *

(Alt Urgell)

Veure> vall de la Vansa  (vall del Pre-pirineu).

Vall de la Santa Creu

(Fenolleda)

Subcomarca històrica, dins de la comarca actual. Comprèn el territori dels municipis d’Atsat, Conòsols, Ginclà, Montfort, Puillorenç, Salvesines, Santa Coloma de Rocafort i Sant Martí de Les, que en la divisió departamental francesa del 1790 foren segregats del sector dels Pirineus Orientals i inclosos dins el departament de l’Aude.

Vall de Jesús, la

(Sagunt, Camp de Morvedre)

Convent de franciscans recol·lectes dedicat a la Transfiguració del Senyor, situat als vessants de la serra de la Calderona, del terme de Puçol (pertanyia a la jurisdicció religiosa de Puçol).

Després d’una instal·lació provisional de regulars de Sant Agustí, aquests el cediren als franciscans, que hi fundaren el convent el 1384. Hi residí molt temps el beat Pere Nicolau Factor, vers el 1570.

Abandonat el 1835, és avui una ruïna total.

Vall d’Àngel, la

(Alcalà de Xivert, Baix Maestrat)

Caseria i antic lloc, al nord-oest de la vila, al límit amb el terme de les Coves de Vinromà (Plana Alta) i de la Salzadella, a la capçalera de la vall d’Àngel, oberta entre les Talaies d’Alcalà i la serra de Murs.

Drenada per la rambla de la Vall d’Àngel, afluent, per la dreta, del riu Segarra, dins el terme de les Coves de Vinromà.

Hom anomena serra de la Vall d’Àngel el sector més septentrional i més alt de la serralada de les Talaies d’Alcalà.

Vall d’Àneu, la *

(Pallars Sobirà)

Veure> vall d’Àneu  (alta conca de la Noguera Pallaresa).