Veïnat.
(Tavernes de la Valldigna, Safor)
Antiga torre de defensa de la costa, al centre de la façana marítima del terme.
(Cauders de Fenollet, Fenolleda)
Santuari de la Mare de Déu de la Vall, antigament de Santa Anna, al fons de la vall de Fenollet, on el riu surt del congost obert a través de la serra d’Arquieres. L’església, esmentada ja el segle XI, ha estat molt restaurada; conserva un retaule de pedra del segle XV.
Al peu del camí que mena al santuari des de la carretera de Fenollet hi ha la capella de Santa Anna, construïda el 1483, que conserva una escultura policromada del segle XV de Santa Anna i la Mare de Déu amb l’Infant.
(Espirà de Conflent, Conflent)
Veïnat, a mig quilòmetre del poble, al sud, a l’esquerra del riu de Llec.
Partida del terme municipal, prop de la costa septentrional: platges d’Algaiarens, on desemboca el torrent de la Vall o barranc de sa Fontsanta, que drena l’extens bosc de la Vall, provinent del pla Verd. És una zona de regadiu.
Curs d’aigua del massís de Pocets, a la vall de Benasc, la capçalera del qual, sota el pic de Bagüenyola (3.053 m alt), és la vall de Bagüenya.
Després de rebre, per la dreta, les aigües de la Ribereta i de Cierco, s’uneix a l’aigüeta de Grist, a Tramarrius, després de guanyar el fort desnivell (és una vall suspesa) al salt de Tramarrius.
Riu, afluent dretà de la Noguera Ribagorçana, que neix al vessant meridional de la serra del Cis, sota el pic d’Amariedo.
Drena l’antic terme de Cornudella de Valira (Soperuny, Puimolar i Ribera de Vall) i s’uneix al seu col·lector aigua avall d’Areny de Noguera, davant el poble i antic castell d’Orrit.
Riu, l’afluent més important, per la dretà, de la Noguera Ribagorçana. Drena la vall de Castanesa.
(Andorra)
Riu pirinenc, afluent dretà del Segre. És el gran col·lector de les aigües d’Andorra, que neix a partir de la confluència de la Valira d’Ordino, dita també ribera d’Ordino, i la Valira d’Encamp o de Soldeu (també anomenades Valira del Nord i d’Orient, respectivament), separades pel pic de Casamanya, i que s’uneixen a les Escaldes, moment a partir del qual es coneix amb el nom de Gran Valira.
Aigües avall, segueix en direcció sud, pel peu de la serra d’Enclar i de la d’Arcavell, s’endinsa a l’Alt Urgell i desguassa prop de la Seu d’Urgell, a 67 m alt.
La superfície de la seva conca és de 566 km2, i presenta un règim clarament nival, amb un màxim pel període comprés entre el maig i el juny. La seva longitud és d’uns 41 km (22 dels quals corresponen al recorregut dins el territori andorrà).
A la Seu d’Urgell el seu cabal absolut arriba als 9,29 m3/segon, però arriba a més de 300 m3/segon quan pateix fortes revingudes, i a menys d’1 m3/segon als moments d’estiatge.
(Riba-roja de Túria, Camp de Túria)
Indret del terme, on foren descobertes restes romanes.
Des del segle XVI hom ha cregut que corresponia al lloc de la suposada ciutat de Pallantia.
Dades dels Països Catalans 