Caseria, a l’est del poble, vora la rambla de Tarafa.
Palaus, els
Deixa un comentari
Arxiu de la categoria: Geografia
Palau Sardiaca *
Veure> Palau de Santa Eulàlia (capital del municipi).
Palau Rotger *
(Rosselló)
Veure> Palau del Vidre (poble i municipi).
Palau de Sant Feliu *
Veure> Palau-sacosta (poble i actual barri).
Palau de Plegamans *
(Palau-solità i Plegamans, Vallès Occidental)
Altre nom del poble de Plegamans.
Palau de l’Horta *
Veure> Palauet (partida de l’horta).
Palau -Alta Cerdanya-
(Santa Llocaia, Alta Cerdanya)
Poble (1.237 m alt), a l’esquerra del torrent de Lluç.
Palància, el
(Alt Palància / Camp de Morvedre)
(ant: riu de Sogorb o de Morvedre) Riu, que neix al Sistema Ibèric, als vessants orientals de la serra de Javalambre, al límit amb Aragó, dins el terme del Toro, al peu de la penya d’Escàbia. Al terme de Begís rep per la dreta el riu de Canals, que hi aporta aigües de la serra d’Andilla.
El seu curs, amb una direcció general oest-nord-oest – est-sud-est, forma l’eix de les dues comarques. Desemboca a la Mediterrània, després de 75 km de recorregut, al límit entre els municipis de Sagunt i de Canet d’En Berenguer.
Té un cabal de 2,22 m3 per segon i una gran irregularitat, amb màxims de primavera i de tardor. El curs alt té un fort pendent.
La conca, calcària i margosa i molt desforestada, incorpora les aigües dels vessants orientals de la serra de Javalambre a l’oest, de les serres d’Espina i d’Espadà al nord, de les d’Andilla, la Bellida, cabeç Agut, el Montmajor, el coll de l’Àguila i Portaceli al sud. Els seus afluents són curts i torrencials.
La seva aigua només és aprofitada per al regadiu a partir del terme de Viver: hortes de Viver, de Xèrica i de Sogorb (a més d’altres de menors) a l’Alt Palància, i l’horta de Morvedre al Camp de Morvedre.
El seu nom actual li fou re-introduït pels humanistes i geògrafs a mitjan segle XVI en identificar-lo amb el Pallantia dels romans sense, però, una certesa absoluta.
Palamó, el
(o Vilafranquesa) Vila (72 m alt), al nord de la ciutat, al sector occidental on acaba l’horta d’Alacant. Abans regava amb la fillola de Vilafranquesa, a partir del braçal de l’Alfàs (pantà de Tibi); actualment hi passa un canal de Riegos de Levante.
L’església parroquial (Sant Josep) fou bastida en 1778-86 (el primitiu edifici, acabat el 1676, s’ensorrà el 1778). A la sortida de la població hi ha l’ermita de Sant Antoni. Té una certa tradició l’estiueig.
El lloc, que formava part del terme general d’Alacant el 1490, fou adquirit al segle XVI per Pere Franquesa i Esteve, comte de Vilallonga, i al segle XVII prengué el nom dels seus senyors, els comtes de Vilafranquesa (els comtes de Vilallonga esdevingueren comtes de Vilafranquesa des del 1614), encara que s’ha mantingut viu l’originari. Passà posteriorment als comtes de Cirat.
Ja el 1723 hom intentà la independència municipal enfront d’Alacant, aconseguida posteriorment, al segle XIX, però la tornà a perdre abans del 1940. Dins el seu antic terme hi ha la caseria de les Llometes.
Palaldà
(els Banys d’Arles, Vallespir)
(o Palaudà) Poble (211 m alt), situat al nord del terme, a l’esquerra del Tec, que forma un nucli d’aspecte medieval, agrupat entorn de l’església parroquial (segle XIII), amb un portal de marbre.
És dominat per les restes del castell de Palaldà. Formà un municipi independent fins a mitjan segle XX.
Dades dels Països Catalans 