Arxiu de la categoria: Geografia

Palacios, sèquia de los

(Formentera del Segura, Baix Segura)

Canal de regadiu, que pren l’aigua del Segura, per l’esquerra, a l’assut de Rojals i rega el sector oriental del terme.

Palà Nou, el *

(Navàs / Sant Mateu de Bages, Bages)

Veure> colònia Valls  (colònia industrial).

Pal, el -Mallorca-

(Pollença, Mallorca Tramuntana)

Cim culminant (423 m alt) de la península de Formentor.

Pal -Andorra-

(la Massana, Andorra)

Poble (1.551 m alt), escalonat de cara al migdia, a la vora del riu de Pal (que neix a l’alt de la Capa i forma a Erts, juntament amb el riu d’Arinsal, el riu d’Erts).

Dominat per l’església parroquial de Sant Climent, romànica (segle XI), amb un campanar de planta rectangular decorat amb finestres geminades. Hom hi venera la imatge romànica de la Mare de Déu del Remei.

L’any 1982 foren inaugurades les instal·lacions esportives de l’estació d’esquí de Pal, situada al bosc de Pal.

Pajares, Los

(Castellfabib, Racó)

Caseria, a l’esquerra del riu Ebrón, prop de la seva confluència amb el Túria, al límit amb el terme de Torre Baixa.

Paixarella

(Castelló de la Ribera, Ribera Alta)

Despoblat i antiga partida, a l’interfluvi del riu d’Albaida i del Xúquer, poc abans de llur confluència (pla de Paixarella).

Antiga alqueria islàmica del terme d’Alberic, el lloc fou arrasat per uns aiguats.

Padollers *

(Biosca, Segarra)

Veure> Sant Pere Sasserra  (antic llogaret i masia).

Paderniu

(la Vall de Lierp, Ribagorça)

Poble, al vessant meridional del Turbó, al nord-oest de Serrat.

Paderna, pic de

(Benasc, Ribagorça)

Contrafort (2.620 m alt) del massís de la Maladeta, a l’est de la tuqueta Blanca.

Domina l’estany de Paderna (2.225 m alt), a la capçalera de l’Éssera, prop del qual hi ha el refugi de la Renclusa.

Pada, cala

(Santa Eulària des Riu, Eivissa)

Cala de la costa oriental de l’illa, a llevant del terme, on es formà un nucli turístic.