Arxiu de la categoria: Geografia

Rabassa, pas de la * -Baix Llobregat-

(Collbató / Esparreguera, Baix Llobregat)

Veure> congost del Cairat  (congost del Llobregat).

Rabassa, la * -Segarra-

(Sant Guim de Freixenet, Segarra)

Veure> Sant Guim de la Rabassa  (poble).

Rabassa, bosc de la -Andorra-

(Sant Julià de Lòria, Andorra)

Bosc, al vessant septentrional de la serra de Pimès (que culmina al pic de la Rabassa, a 2.169 m alt), prop del límit meridional d’Andorra.

La riera de la Rabassa, que neix sota el port de Caborreu, passa sota Aubinyà i aflueix a la Valira, per l’esquerra, aigua avall de Sant Julià de Lòria.

Quisí

(Benissa, Marina Alta)

(o el Quisí)  Caseria, al sud de la vila.

Quinet

(Iàtova, Foia de Bunyol)

(cast: Quinete) Caseria, al sud-oest del poble.

Quincaller, venta del

(Alginet, Ribera Alta)

Hostal i caseria, a l’est del terme, vora el límit amb els de Benifaió, Almussafes i Sollana, aquests darrers de la Ribera Baixa, a la carretera de València a Alzira.

Hom hi ha instal·lat indústries de mobles.

Quillana, ras de la

(la Llaguna, Conflent)

Altiplà (1.746 m alt) obert entre els contraforts del roc d’Aude, a l’oest, i l’alineació muntanyosa formada pel pic de la Tossa, el coll de la Llosa, el roc Roig i el pic de Castelló (2.045 m).

Comunica la plana de la Cerdanya i la vall de la Tet amb el Capcir (que s’inicia a l’extrem septentrional del pla, al coll de Castelló), el Rasès i Carcassona.

Al centre hi ha l’aeròdrom de la Quillana, destinat a l’entrenament de les forces de paracaigudistes estacionades a Montlluís.

Quilis -Costera-

(la Granja de la Costera, Costera)

(o la Vila de Quilis, ant: Quiris)  Llogaret, al sud del poble, que forma un enclavament (0,03 km2) dins el terme de Vallès de la Costera.

Formà un terme amb Meneu, segregat de Rotglà i annexat a Vallès el 1574.

Qüeso, el

(la Pobla de Roda, Ribagorça)

Santuari (la Mare de Déu del Qüeso), a l’antic municipi de Merli, dins l’antiga parròquia d’Esdolomada.

Quers

(la Tor de Querol, Alta Cerdanya)

Llogaret (1.302 m alt), a la dreta del riu d’Aravó, a la vall de Querol, aigua avall de Cortvassill. A l’esquerra del riu hi ha una font sulfurosa.

El lloc és esmentat ja el segle XIII.