Antic castell enrunat, damunt un serrat que domina, per l’esquerra, l’Aude, al límit entre el Capcir i el Donasà, a la frontera septentrional de Catalunya.
Arxiu de la categoria: Geografia
Queirola, la
(la Vall d’Alcalà, Marina Alta)
Despoblat, al sud-oest del municipi. Lloc de moriscs, el 1602 tenia 13 focs.
Querola, la -varis geo-
la Querola * (la Vall d’Alcalà, Marina Alta) Veure> la Queirola (despoblat).
la Querola (Cocentaina, Comtat) Veïnat, al vessant oriental de la serra de Mariola.
la Querola (Mosset, Conflent) Veïnat, a la dreta de la Castellana, davant el poble.
Querol, vall de -Alta Cerdanya-
(Porta / Portè / la Tor de Querol, Alta Cerdanya)
Vall, drenada pel riu d’Aravó, afluent de la dreta del Segre. Neix al sector septentrional de la comarca i després de passar per Puigcerdà, desemboca al Segre.
A la part baixa de la vall, les aigües s’utilitzen per al regatge dels prats, amb finalitats ramaderes.
Al quaternari hi davallava una glacera, de 29 km de longitud, que arribava fins a prop de Puigcerdà.
Querol, pic de -Andorra-
Cim (2.500 m alt) de la serra que separa les valls de Ransol i Incles.
Al vessant oriental hi ha els petits estanys de Querol.
Querol -Alta Cerdanya-
Poble (1.350 m alt), a la vora del riu d’Aravó (dit, també, riu de Querol), aigua avall del salt de Querol i amunt de Cortvassill, de la parròquia del qual depèn.
És la població més antiga de la vall de Querol (ja esmentada el segle IX), de la qual esdevingué el centre.
El lloc és dominat per les restes de l’antic castell o força de Querol, que era format per dues torres quadrangulars, del segle XII, destruïdes el 1745.
Queralb, pic de
Cim (2.662 m alt) de la línia de crestes que separa Andorra del País de Foix (Occitània), damunt la coma de Ransol.
Quer * -Berguedà-
Veure> Santa Fe de Quer (església).
Queixigar, riu de
Afluent esquerrà del riu Guart, que neix sota el poble de Queixigar i després de travessar en direcció nord-sud per Castigaleu, Lluçars, Tolba i Calladrons, formant l’estret congost de Queixigar, desemboca al seu col·lector dins l’antic terme de Casserres del Castell.
Queixigar
(Monesma i Queixigar, Ribagorça)
Poble (1.024 m alt). És aturonat, a la divisòria d’aigües del barranc de Fornó i el riu de Queixigar. L’església parroquial és dedicada a santa Maria.
Formà municipi independent fins el 1970 en què es fusionà en part amb el de Monesma de Ribagorça. La part exclosa és la septentrional, l’antic terme de Sant Esteve del Mall.
