Arxiu de la categoria: Municipis i Comarques

Beniarjó (Safor)

10 Respostes

Municipi de la Safor (País Valencià): 2,8 km2, 48 m alt, 1.815 hab (2014)

Situat a l’horta de Gandia, a la riba dreta del riu d’Alcoi, al sud de Gandia.

La base de l’economia local és l’agricultura de regadiu (tarongers i hortalisses, especialment tomàquets primerencs), alimentada a través de sèquies amb aigües de l’Alcoi, i complementada per algunes activitats industrials derivades sobretot de l’agricultura. Fou centre del conreu de canyamel. Àrea comercial de Gandia. A partir del 1960, tanmateix, la població tendeix a disminuir.

El poble, una antiga alqueria islàmica, conserva les ruïnes del palau dels Marc (els poetes Pere Marc i el seu fill Ausiàs Marc, foren senyors del lloc). L’actual església parroquial és dedicada a Sant Joan Baptista.

Dins el terme es troben els despoblats de Pardines i de Vernissa.

Enllaços web: Ajuntament – Centre FP la Safor

Beniardà (Marina Baixa)

9 Respostes

Municipi de la Marina Baixa (País Valencià): 15,74 km2, 464 m alt, 208 hab (2014)

Estès per la vall de Guadalest, a la vora del seu embassament, al nord-est d’Alacant. El relleu, muntanyós, és accidentat pels contraforts orientals de la Serrella i els occidentals de la serra d’Aitana.

Els recursos econòmics del municipi es limiten a l’agricultura, que ocupa una tercera part del terme, amb predomini del secà (garrofers, ametllers i oliveres); al regadiu s’hi cultiven tomàquets i cebes. Àrea comercial d’Alcoi. La població ha sofert una minva constant a partir de finals del segle XIX.

El poble, d’origen islàmic, és a l’esquerra del Guadalest; hi destaca l’església parroquial de Sant Joan Baptista, construïda a començaments del segle XVII.

Dins el terme municipal es troben els despoblats de Beniàssim, Beniqueis i Benialet, i la masia i partida de Mesquida.

Beniarbeig (Marina Alta)

7 Respostes

Municipi de la Marina Alta (País Valencià): 7,40 km2, 42 m alt, 1.926 hab (2015)

Estès per la vall baixa del riu Girona, a la seva ribera esquerra, al nord-est d’Alacant. El terreny és pla, llevat del sector nord, accidentat pels contraforts de la serra de Segàrria.

La principal font d’ingressos del municipi prové de l’agricultura, tant de secà (ametllers, garrofers, oliveres i vinya) com de regadiu (tarongers i hortalisses), aquest darrer gràcies a les aigües derivades del Girona. Últimament la població s’ha estabilitzat, gràcies a la immigració, procedent del sud de la Península, que ha compensat l’hàbit emigratori autòcton, dirigit especialment a França.

El poble era una antiga alqueria islàmica; hi destaca l’església parroquial de Sant Joan Baptista, del segle XVIII.

El terme comprèn els despoblats de Benicadim i Beniomer.

Enllaç web: Ajuntament

Benferri (Baix Segura)

7 Respostes

Municipi del Baix Segura (País Valencià): 12,4 km2, 52 m alt, 1.910 hab (2014)

Situat a la zona de parla castellana del País Valencià, a l’horta d’Oriola, en un terreny pla, drenat per la rambla de Favanella.

La base de l’economia local és l’agricultura, amb predomini del secà; el regadiu s’alimenta d’aigua del canal d’Albatera. Els principals conreus són els cereals, oliveres i horta, seguits dels ametllers i la vinya, destinada a la producció de vi de taula. La propietat de la terra és bastant repartida, i predomina el règim d’explotació directa. La població ha tingut diverses pujades i baixades durant el segle XX.

El poble es troba entre la rambla de Favanella i la carretera a Oriola; hi destaca l’església parroquial de Sant Jeroni, construïda el 1622, el mateix any en què el municipi s’independitzà d’Oriola. Pertangué al marquès de Rafal.

Benetússer (Horta)

8 Respostes

Municipi de l’Horta (País Valencià): 0,76 km2, 11 m alt, 14.529 hab (2014)

Situat al sud de València, ciutat amb la qual limita. El terme, molt petit, s’estén a l’oest de l’antiga carretera de València a Alacant.

No existeix cap hectàrea dedicada a l’agricultura i la base de l’economia local és la indústria, sobretot de mobles i de la fusta, però també alimentària, tèxtil i química.

El terme, ocupat en gran part per edificacions, és de fet un barri de València i ha multiplicat gairebé per cinc la seva població a partir del 1950, principalment a causa de la immigració.

El poble, d’origen islàmic, forma, de fet, una aglomeració amb Alfafar i Sedaví; hi destaca el palau senyoria (que en substituí un d’existent al segle XIV) i l’església parroquial de Santa Maria (modificada posteriorment), ambdós foren bastits al començaments del segle XVII.

Dins el terme es troba el barri de la Florida.

Enllaç web: Ajuntament

Benejússer (Baix Segura)

4 Respostes

Municipi del Baix Segura (País Valencià): 9,33 km2, 25 m alt, 5.394 hab (2014)

(cast: Benejúzar) Situat a la zona de parla castellana del País Valencià, sobre la conca del Segura, aigua avall d’Oriola. El territori és pla al sector septentrional i accidentat cap al sud, on és ocupat en bona part per pinedes, garrigues i brolles.

La principal font d’ingressos és l’agricultura de regadiu (amb conreus d’hortalisses i cítrics), alimentada amb aigua del Segura per les sèquies d’Alquibla i d’Almoradí. El secà (cereals, ametllers, oliveres i garrofers) fa de complement, com també l’avicultura i algunes activitats industrials, com les relacionades amb l’agricultura i la construcció. Àrea comercial de Múrcia.

La vila, a la dreta del Segura, a la carretera d’Oriola a Guardamar, va ser destruïda per un terratrèmol el 1829 i reedificada a l’altra banda del riu.

Beneixida (Ribera Alta)

5 Respostes

Municipi de la Ribera Alta (País Valencià): 3,2 km2, 35 m alt, 686 hab (2014)

Situat a la vall Farta, a la dreta del Xúquer, al sud-oest de València.

La vida econòmica del municipi es basa en l’agricultura de regadiu (cereals i cítrics -taronges-), que ocupa gairebé la totalitat del terme i s’alimenta principalment de l’aigua de les sèquies procedents del Xúquer i que li serveix la comunitat de regants. També hi ha alguns magatzems de preparació de fruita. Àrea comercial de Xàtiva.

El poble, a la vora del Xúquer, és d’origen islàmic, i s’ha vist afectat per diferents catàstrofes: un terratrèmol el 1748, una gran riuada el 1864 i, darrerament, el 1982, l’esfondrament de la presa de Tous. L’església parroquial és dedicada a l’Assumpció.

El terme municipal comprèn l’enclavament de la lloma de la venta de Carbonell, separat d’ell, i el barri de Beneixideta.

Enllaç web: Ajuntament

Beneixama (Alt Vinalopó)

13 Respostes

Municipi de l’Alt Vinalopó (País Valencià): 34,89 km2, 592 m alt, 1.738 hab (2014)

(cast: Benejama) Situat a la vall de Biar, a la dreta del Vinalopó, entre les serres de la Solana i de les Fontanelles, fins a la serra d’Ontinyent i la serra de Beneixama, a l’oest d’Alcoi. Parts de les terres no cultivades són dedicades al pasturatge.

La principal activitat econòmica del municipi és l’agricultura de secà (vinya, oliveres, ametllers i fruiters), complementada pel regadiu (que produeix una varietat de poma que porta el nom de la vila, i hortalisses) i algunes indústries, principalment alimentàries, i també tèxtil i de joguines. Àrea comercial de Villena, dependent d’Alacant.

La vila, prop de la carretera d’Ontinyent a Villena, es formà a partir d’una antiga alqueria islàmica despoblada, s’independitzà del municipi de Biar el 1795. L’església parroquial de Sant Joan va ser construïda el 1841.

Dins el terme es troba el llogaret del Salze i la caseria de les Cases del Mestre.

Enllaç web: Ajuntament

Benavites (Camp de Morvedre)

8 Respostes

Municipi del Camp de Morvedre (País Valencià): 4,27 km2, 40 m alt, 632 hab (2014)

Estès per la vall de Segó, al nord de Sagunt.

L’agricultura de regadiu (taronges, nespres, altres fruites i arròs), que ocupen, de fet, tot el terme i que aprofita l’aigua de la font de Quart, és la base de l’economia local, complementada per algunes petites indústries derivades de l’activitat agrícola (magatxems de preparació de fruita). Àrea comercial de València. La població ha anat augmentant lleugerament des del 1900, fins a la dècada del 1970 en que s’ha estabilitzat.

El poble, prop de la carretera de Barcelona a València, es troba unit a l’antic lloc de Benidalaf de les Valls; hi destaca l’església parroquial de la Mare de Déu dels Àngels i la torre de Benavites (segles XIV-XVI), restaurada el 1984.

El terme comprèn també el petit enclavament d’Alarap, dins el terme municipal de Quartell, i els despoblats d’Almorig i Santa Coloma. Després del 1624 esdevingué marquesat de Benavites.

Enllaç web: Ajuntament

Benavarri (Ribagorça)

38 Respostes

Municipi i cap de la comarca de la Ribagorça (Franja de Ponent): 157,14 km2, 782 m alt, 1.153 hab (2014)

(cast: Benabarre) La major part del terme pertany a la conca de la Noguera Ribagorçana i de l’Éssera, i és drenada pel riu Guart. El terme és accidentat pels relleus del Montsec d’Estall, i més de la meitat de la superfície del municipi és ocupada per boscos.

Les principals activitats econòmiques són l’agricultura, bàsicament de secà (cereals, farratges, guaret, i en menys superfície, ametllers, vinya i arbres fruiters), la ramaderia (oví i porcí; hi ha granges avícoles) i la indústria, aquesta derivada en part de l’agricultura; s’ha desenvolupat darrerament el sector de la construcció, vinculat al turisme i a l’estiueig. Havia estat un centre important de carboneig.

La vila forma un nucli compacte al vessant meridional d’un turó, ocupat al cim pel castell de Benavarri, dels comtes de Ribagorça, i per l’església vella, d’estil gòtic. A l’església de l’hospital hi ha un retaule del segle XV, obra del mestre d’Albatàrrec. Al nucli antic destaquen les cases Escala, Cambra i Aròstegui.

Dins el terme hi ha l’antic convent dominicà de Llinars, el poble d’Aler i l’antic poble de Puigverd. Durant el segle XX hi han estat annexats els antics municipis de Purroi i Calladrons (1947) i Pilzà (1972). Amb el decret de Nova Planta (1716) fou capital del nou corregiment de Benavarri.