Arxiu de la categoria: Municipis i Comarques

Benifairó de la Valldigna (Safor)

9 Respostes

Municipi de la Safor (País Valencià): 20,2 km2, 40 m alt, 1.616 hab (2014)

Situat a la Valldigna, drenat pel riu de Xeraco i accidentat cap al sud per la muntanya de Xeresa, al sud-est d’Alzira.

La base de l’economia local és l’agricultura, situada als sectors més plans, i que alternen a parts iguals el secà (garrofers), que ocupa els vessants muntanyosos, i el regadiu (tarongers), el qual aprofita aigua elevada. La propietat de la terra és poc repartida. L’activitat industrial es redueix a la fabricació d’embalatges per a taronges. Pertany a l’àrea comercial de Gandia. La població augmentà lentament des del segle XVIII fins al 1950, en que s’estacionà.

El poble, d’origen islàmic, es troba a l’esquerra del riu de Xeraco; hi destaca l’església parroquial de Sant Joan Evangelista, del segle XVII, d’estil xorigueresc.

Dins el terme hi ha el despoblat i antic castell d’Alcalà d’Alfàndec, dit de la Reina Móra, i el despoblat d’Alfulell.

Enllaç web: Ajuntament

Benifaió (Ribera Alta)

6 Respostes

Municipi de la Ribera Alta (País Valencià): 20,1 km2, 35 m alt, 11.819 hab (2014)

(ant: Benifaiò d’Espioca o de Falcó) Situat al nord-est de la comarca, al límit amb les de l’Horta i la Ribera Baixa, al sud de València.

Els principals recursos econòmics del municipi provenen de l’agricultura, on predomina el regadiu (taronges, fruiters, tot tipus d’hortalisses i blat de moro), gràcies a la reial sèquia del Xúquer que rega el terme; hi ha una part de cultius de secà (garrofers). L’avicultura i diverses indústries, entre les quals destaca la tradicional del vimet (coves i cadires) completen l’economia. Àrea comercial de València. La població ha experimentat durant els dos últims segles un creixement ininterromput.

La vila és d’origen islàmic; l’església parroquial, acabada el 1727, és dedicada a sant Pere, i fou decorada per Vicent López i per Josep Cotanda.

Dins el terme es troba l’antiga torre de defensa de Mussa, prop de la font del mateix nom.

Enllaç web: Ajuntament

Benidorm (Marina Baixa)

38 Respostes

Municipi de la Marina Baixa (País Valencià): 38,51 km2, 15 m alt, 69.010 hab (2014)

Estès des del vessant oriental de la serralada subbètica valenciana fins a la costa, on ocupa tota la badia de Benidorm, on hi ha l’illot de Benidorm (situat a 3 milles de la costa).

L’agricultura de secà (ametllers i garrofers), de regadiu (ametllers i cítrics), assolides gràcies al canal del riu d’Algar, i la pesca, bases tradicionals de l’economia local fins al 1950, han estat completament superades a partir d’aquesta data per l’activitat turística, en accelerada expansió, que ha convertit el municipi en la capital turística del País Valencià i en pocs anys ha multiplicat per deu la seva població de fet. Avui la costa és plena de grans blocs d’apartaments i hotels, els quals han canviat la fisonomia del lloc.

La vila, al centre de l’extens areny de la badia, s’assenta sobre un turó nummulític; la vila vella, formada per petits carrerons, ha estat conservada i respectada, però és totalment desbordada, a llevant i a ponent, per la nova caseria; també es conserven les ruïnes de l’antic castell de Benidorm fortificat per Antonelli, enginyer militar al servei de Felip II. El port, acabat el 1957, és exclusivament pescador i esportiu.

El terme comprèn els barris i les caseries de les Foietes, la barriada costanera del Racó de l’Oix, la Foiamanera, Almafrà i Armanello, la partida i ermita de Sanç, la masia de Fluixà i el poblat ibèric del tossal de la Cala, prop de la urbanització de la cala del Tossal.

Enllaç web: Ajuntament

Benidoleig (Marina Alta)

8 Respostes

Municipi de la Marina Alta (País Valencià): 7,54 km2, 131 m alt, 1.189 hab (2014)

Situat al curs baix del riu Girona, en un terreny pràcticament pla, accidentat només a la part sud, al sud-oest de Dénia i al nord-est d’Alacant.

La vida econòmica del municipi es basa en l’agricultura (hom conrea tres quartes parts del terme), amb un lleuger predomini del secà (cereals, garrofers i oliveres) sobre el regadiu (sobretot tarongers), que aprofita aigües elevades del riu. La propietat de la terra és repartida, i el règim d’explotació és directe. Hi ha petita indústria de ceràmica. Àrea comercial de Gandia.

El poble, d’origen islàmic, es troba al peu de la muntanya de Segili; l’església parroquial, sota l’advocació de la Sang, hi va ser construïda al segle XIX.

Dins el terme hi ha la coneguda cova de les Calaveres i els caserius de l’Alcúdia, la Costereta i Segili. Fou el centre de la baronia de Benidoleig.

Enllaç web: Ajuntament

Benicull de Xúquer (Ribera Baixa)

2 Respostes

Municipi de la Ribera Baixa (País Valencià): 3,56 km2. 34 m alt, 993 h (2015)

Situat a l’oest de la muntanyeta de Benicull (34 m alt), que dóna nom a un altre barri del terme (la Muntanyeta de Benicull).

Predomina l’agricultura amb el cultiu de cítrics.

La primera vegada que apareix documentat el topònim Benicull és en 1914. S’han trobat vestigis de poblament que van des de l’Eneolític fins a l’Edat del Bronze en la zona coneguda com La Pedrera. A finals del segle passat s’hi assentaren diverses famílies procedents de Benigànim.

El poble està situat al marge dret del riu Xúquer, a la seua conca baixa. La història de Benicull, com a municipi, és molt curta: obtingué la segregació de Polinyà de Xúquer en 1987 i es convertí en Entitat Local; el reconeixement com a municipi independent és de 2003. Hi havia, en el moment de la constitució municipal, 855 habitants.

Enllaç web: Ajuntament

Benicolet (Vall d’Albaida)

6 Respostes

Municipi de la Vall d’Albaida (País Valencià): 11,3 km2, 241 m alt, 628 hab (2014)

Situat al curs del riu de Vernissa, que travessa el terme en direcció nord-oest – sud-est, en un terreny gairebé tot pla, accidentat només a la zona est, on el terme limita amb la comarca de la Safor, al sud-oest de Gandia.

Els recursos econòmics del municipi, basats en l’agricultura de secà (vinya, cereals, ametllers, oliveres i arbres fruiters); hi ha una part de cultius de regadiu per a consum local. La terra és molt repartida, i predomina el règim d’explotació directa. La ramaderia d’ovins, que aprofita les pastures naturals, és en regressió. Els seus recursos són més aviat limitats, circumstància que ha provocat, sobretot entre el 1960 i el 1980, un important corrent emigratori a Barcelona i València. Àrea comercial de Gandia.

El poble, d’origen islàmic, es troba al peu d’un turó, a la dreta del Vernissa.

Dins el terme hi ha el despoblat de Xeta.

Enllaç web: Ajuntament

Benicàssim (Plana Alta)

25 Respostes

Municipi de la Plana Alta (País Valencià): 36,1 km2, 15 m alt, 18.233 hab (2014)

Situat entre la costa i el sector muntanyós format pel Desert de les Palmes i la serra de Montornès. Hi ha una zona d’aiguamolls (antiga albufera del Quadro), dedicada en part a arrossars, i unes 200 hectàrees de boscos cap a l’interior.

La vida econòmica del municipi es basa en l’agricultura de secà (vinya moscatell, oliveres i garrofers), de regadiu (hortalisses i taronges), amb aigua de pous, i en l’activitat d’algunes indústries, però sobretot en el turisme, que ha donat lloc a la formació del barri de les Vil·les de Benicàssim i a la construcció d’urbanitzacions, com la de les Platgetes, provocant també un important creixement de la població.

La vila, situada vora la carretera de València a Barcelona, té antecedents romans i islàmics, es troba al peu d’un turó coronat per les ruïnes del castell de Benicàssim. L’església parroquial de Sant Tomàs de Villanueva és del segle XVIII.

Dins el terme hi ha el despoblat i antic castell de Montornès i l’antic convent i eremitori del Desert de les Palmes.

Enllaços web: Ajuntament – Turisme – Cultura – Casal Jove – Institut

Benicarló (Baix Maestrat)

22 Respostes

Municipi del Baix Maestrat (País Valencià): 47,9 km2, 21 m alt, 26.521 hab (2014)

Situat a la plana de Benicarló i de Vinaròs, en un terreny al·luvial prop de la desembocadura del riu Sec, que travessa el seu terme, i obert al mar per una costa baixa i recta, al nord-est de Castelló de la Plana.

Hi ha cultius d’horta (cítrics, blat de moro, llegums i farratges), gràcies a l’aprofitament de les aigües subterrànies per mitjà de sínies; i de secà (garrofers, ametllers i oliveres). El port, construït entre el 1932 i el 1946, és exclusivament pesquer. Zona industrial (tèxtil, construcció, alimentació, química i fusta). Àrea comercial de Castelló de la Plana.

Lloc d’estiueig i d’afluència turística, factors que han provocat l’increment de la població, sobretot de l’edificació, i la creació d’una indústria hotelera. Dins el terme hi ha un parador nacional de turisme. Centre d’atracció comercial.

La ciutat, situada en una extensa plana a mig quilòmetre de la mar, fou una alqueria islàmica; l’església parroquial de Sant Bartomeu (construïda entre el 1724 i el 1743) té la façana barroca i conté pintures de Joaquim Oliet i un Natzarè de Josep Esteve i Bonet. Durant la guerra de les Germanies resistí un setge de vint dies dels agermanats. Sofrí atacs dels pirates (1556).

Enllaç web: Ajuntament

Beniatjar (Vall d’Albaida)

8 Respostes

Municipi de la Vall d’Albaida (País Valencià): 11,35 km2, 417 m alt, 250 hab (2014)

Situat al sud de la comarca, en un terreny molt muntanyós i accidentat pels vessants septentrionals de la serra de Benicadell, pels quals devallen els únics corrents fluvials: el torrent de Benicadell i el barranc de Beniatjar, al sud de València.

La zona més plana i baixa del terme és ocupada per l’agricultura, bàsicament de secà (cultius mediterranis: vinya i olivera i, subsidiàriament, cereals), principal activitat econòmica del municipi. Àrea comercial de Gandia. La terra és força repartida, i és explotada principalment pels propietaris. La població, afectada per l’emigració, ha disminuït progressivament durant el segle XX.

El poble és d’origen islàmic; l’església parroquial és dedicada a santa Maria.

Dins el terme hi ha el despoblat de Carbonera, on s’aixeca l’antic castell de Benicadell.

Beniarrés (Comtat)

10 Respostes

Municipi del Comtat (País Valencià): 20,2 km2, 398 m alt, 1.208 hab (2015)

Estès pel vessant sud de la serra de Benicadell, a la vall de Perputxent, al nord-est de la ciutat d’Alcoi. Travessa el terme el riu d’Alcoi i forma el pantà de Beniarrés, que en regula el règim, així com els regadius de l’horta de Gandia. El terreny, molt muntanyós, és cobert de pinedes i matollars.

La base de l’economia local és l’agricultura, amb predomini del secà (sobretot s’hi cultiven oliveres, cereals, vinya i ametllers), complementada per l’avicultura i algunes petites indústries derivades de l’agricultura. Àrea comercial d’Alcoi. Amb tot, els últims anys la població tendeix a disminuir.

La vila, d’origen islàmic, és esglaonada en un vessant, a la vora de la carretera de Muro d’Alcoi a Gandia.

Dins el terme es troben els despoblats de Benillup i d’Alquenènsia i el mas de l’Albureca.

Enllaç web: Ajuntament