Arxiu de la categoria: Municipis i Comarques

Castellfabib (Racó)

14 Respostes

Municipi del Racó (País Valencià): 106,29 km2, 927 m alt, 282 hab (2014)

(cast: Castielfabib) Situat a la zona de parla castellana del País Valencià, vora l’Ebrón, afluent del Túria. Només una quarta part de la superfície del terme, molt accidentat, és conreada.

Hi predomina el secà (arbres fruiters, hortalisses i cereals), que encapçala, amb la ramaderia, l’oferta econòmica del municipi; el regadiu i l’apicultura són activitats complementàries. Àrea comercial de Terol

La vila, d’origen islàmic, és a la dreta del riu Ebrón, vora d’un turó on hi ha les restes de l’antic castell de Castellfabib, islàmic; l’església parroquial dels Àngels, destruïda pels carlins, va ser reconstruïda després del 1835. A l’altra banda del riu hi ha les restes de l’antic convent de San Guillermo (segle XIII).

Dins el terme hi ha, a més, les caseries d’El Royo, El Rato, Los Pajares, Los Santos, Mas de Jacinto i Tóveda.

Castell de Vilamalefa (Alt Millars)

4 Respostes

Municipi de l’Alt Millars (País Valencià): 37,7 km2, 808 m alt, 105 hab (2014)

(cast: Castillo de Villamalefa) Situat a la zona de parla castellana del País Valencià i estès en gran part per la vall del Vilamalefa, afluent del Millars per la dreta, al sud de Penyagolosa. Gran part del territori és cobert per garriga (en part, de propietat comunal), i algunes extensions de pinedes.

La base de l’economia local és l’agricultura de secà (cereals, vinyes i oliveres), complementada pel regadiu i la ramaderia (ovina), activitats que tanmateix no han pogut evitar el progressiu despoblament. Àrea comercial de Castelló de la Plana.

La vila, d’origen islàmic, és a l’esquerra del riu, sobre un petit turó, al peu de l’antic castell de Vilamalefa, islàmic; l’església parroquial de Sant Pere és del segle XVIII.

El municipi comprèn, a més del poble de Cedraman, i un gran nombre de caserius i de masos aïllats, la majoria despoblats.

Enllaç web: Ajuntament

Castell de Vernet (Conflent)

16 Respostes

Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 29,83 km2, 750 m alt, 129 hab (2012)

(o de Sant Martí, fr: Casteil) Situat a la vall de Cadí, al vessant nord-oest del massís del Canigó. La zona muntanyosa del terme és coberta de boscos (bosc i casa forestal de Merialles).

Les terres de conreu, principal recurs econòmic del municipi i dedicades bàsicament a les pomeres, són al fons de la vall. Hi ha estat tradicional la indústria cistellera (vímet). Àrea comercial de Perpinyà.

El poble es troba a la dreta del riu de Cadí, sota l’antic monestir benedictí de Sant Martí del Canigó (al qual pertangué la jurisdicció senyorial); l’església parroquial és dedicada a sant Martí, on el 1786 fou traslladat el sepulcre del comte Guifré II de Cerdanya, fet el 1332 en marbre de Vilafranca de Conflent (l’estàtua jacent desaparegué), conservat entre dues tombes.

Castell de Castells (Marina Alta)

9 Respostes

Municipi de la Marina Alta (País Valencià): 45,9 km2, 551 m alt, 442 hab (2014)

(o Castells de Serrella) Situat al límit amb el Comtat, entre les serres d’Alfaro, de la Xortà i de la Serrella, a la capçalera del riu de Gorgos, al sud-oest de Dénia. El terme comprèn també, al sud-est, un sector de capçalera de la vall de Tàrbena. La vegetació natural ocupa bona part del territori.

La vida econòmica del municipi és basa en l’agricultura, principalment de secà (cereals, ametllers i oliveres), la ramaderia ovina, l’avicultura i l’apicultura. Àrea comercial d’Alcoi.

La vila, d’origen islàmic, agrupa tota la població del municipi i es troba prop del naixement del riu de Gorgos, vora d’un turó on hi ha les restes de l’antic castell.

Dins el terme hi ha els despoblats de Bitla, actualment masia, i Aialt. El 1574 passà a dependre de la parròquia d’Alcúdia de Castell de Castells.

Castell de Cabres (Baix Maestrat)

3 Respostes

Municipi del Baix Maestrat (País Valencià): 30,75 km2, 1.129 m alt, 16 hab (2014)

Situat al vessant meridional de la serra de Sant Cristòfol, a la zona més alta i més àrida de la subcomarca de la Tinença de Benifassà, al nord-est de Morella.

Més de la meitat del terreny, de relleu molt muntanyós i amb algunes hectàrees de bosc (principalment pinedes), és improductiu, circumstància que ha provocat el despoblament del municipi. Els conreus, tots de secà, es limiten al blat i a les patates. Hi ha mines de lignit i d’hulla, l’explotació de les quals ha estat abandonada. Àrea comercial de Tortosa.

El poble és sobre una petita elevació, dominat per l’església parroquial dedicada a sant Llorenç; als afores hi ha el santuari de Sant Cristòfol.

Rebé la carta de població el 1233 per Balasc d’Alagó. Pertangué al monestir de Benifassà.

Enllaç web: Ajuntament

Castell, es (Menorca)

28 Respostes

Municipi de Menorca (Illes Balears): 11,66 km2, 19 m alt, 7.661 hab (2014)

(ant: Villacarlos) Situat a la costa oriental de l’illa, amb penya-segats, al sud, i cales, al nord.

La vida econòmica del municipi es reparteix entre les tradicionals activitats agrícoles (farratge), pesqueres i ramaderes (boví, oví, porcí i aviram) i les més recents del turisme i la indústria (fabricació de bijuteria, del plàstic, alimentària i de la construcció). La proximitat de Maó ha contribuït a l’augment demogràfic del municipi.

La vila, entre les cales Esfonts i Corb, va ser creada pels anglesos en 1771-81 a l’indret de sa Raval Nova com a residència i campament militars; el centre urbà és una gran plaça d’armes voltada de casernes; l’església parroquial del Roser fou construïda en 1777-1805.

Dins el terme hi ha, a més, el poble de Trebalúger, la caseria de Toraixa i les antigues fortificacions del fort Marlborough, del castell de Sant Felip i del fort de Sant Carles.

El 1872 esdevingué municipi independent en separar-se de Maó.

Enllaç web: Ajuntament

Castalla (Alcoià)

29 Respostes

Municipi de l’Alcoià (País Valencià): 114,6 km2, 675 m alt, 10.143 hab (2014)

Situat a la serralada subbètica valenciana, entre la serra de l’Arguenya i la foia de Castalla. A la zona muntanyosa hi ha pinedes i pasturatges.

La principal activitat econòmica del municipi és la indústria (tèxtil, sabates, joguines, etc), complementada per l’agricultura de secà, on predomina el conreu de cereals i de vinya, l’olivera també té una certa importància. La població ha augmentat els darrers anys, un cop controlada l’emigració.

La ciutat és redossa en un turó, coronat per les restes de l’antic castell de Castalla, al peu del qual hi ha l’antiga església parroquial de la Sang, gòtica; l’actual, dedicada a santa Maria, fou bastida en 1562-70; l’església de l’antic convent de mínims és del segle XVIII; la casa de la vila és del 1664.

El municipi comprèn, a més, les caseries de l’Alfàs, Sarganella, Fontes, Ventisclar, l’Espartosa, el Xarrell, el Campello, Forcall, les Fermoses, la Penadesa i Almarra.

El 1364 Pere III el Cerimoniós creà la baronia de Castalla.

Enllaç web: Ajuntament

Cassanyes (Fenolleda)

4 Respostes

Municipi de la Fenolleda (Catalunya Nord): 15,15 km2, 540 m alt, 255 hab (2012)

(fr: Cassagnes) Situat a la dreta del riu l’Aglí, entre la seva vall, la de la Tet fins a l’Aglí, que en forma el límit nord-occidental, i drenat a més per diversos torrents, entre els quals la riera de la Teixonera, al límit amb el Rosselló, al nord-oest de Perpinyà. Part del terme és accidentat pel pic Albell Gros, amb boscos d’alzinars, brolles i pasturatges.

El conreu predominant és la vinya i produeix vi dolç natural de les Costes de l’Aglí i vi de qualitat superior de Corberes del Rosselló. Àrea comercial de Perpinyà. La població, amb tot, tendeix a disminuir.

El poble és en un coster a la part alta del municipi, sota la carretera d’Illa a la Tor de França.

Dins el terme hi ha el poble i antic castell de Coixós, a l’Albell Gros, i una font d’aigües ferruginoses.

Casinos (Camp de Túria)

4 Respostes

Municipi del Camp de Túria (País Valencià): 41,57 km2, 288 m alt, 2.829 hab (2014)

Situat a l’oest de la comarca, al límit amb els Serrans i l’Alt Palància, al nord-oest de Llíria, drenat per la rambla d’Artaix, afluent del Túria.

L’agricultura, bàsicament de secà, és dedicada sobretot a la vinya, que ha donat lloc a una cooperativa vinícola, que produeix un vi molt apreciat. Hom conrea també blat, oliveres, garrofers i ametllers. Altres recursos econòmics són la ramaderia, l’avicultura, l’explotació d’algunes pedreres de caolí i guixeres i la fabricació d’ametlles garapinyades, típica del municipi. Àrea comercial de València.

El poble, a l’esquerra de la rambla d’Artaix, es formà a mitjan segle XVIII; és destaca l’anomenada Casa de Capítol i l’església parroquial, dedicada a santa Bàrbara (erigida el 1778).

Dins el terme, al nord, hi ha la caseria del Mas d’Agustí.

Enllaç web: Ajuntament

Cases de Pena, les (Rosselló)

5 Respostes

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 13,38 km2, 46 m alt, 834 hab (2012)

(ant: les Casasses, fr: Cases de Pène) Ocupa la vall mitjana de l’Aglí, aigua avall de l’estret de Cavanac. El terme és accidentat per la serra de Talteüll, al nord, i el massís de Pena, al sud.

La vida econòmica del municipi es basa en l’explotació de pedreres calcàries i l’agricultura de secà, dedicada sobretot a la vinya, que ha donat lloc a una cooperativa vinícola (vi dolç natural de les costes de l’Aglí i vi de qualitat superior de les Corberes del Rosselló).

El poble es troba a banda i banda de l’Aglí; el nucli vell, a l’esquerra, és al voltant de l’església parroquial; l’expansió del segle XIX tingué lloc a la dreta del riu; tots dos nuclis es comuniquen per un llarg pont. Molt a prop hi ha l’antic castell i actual santuari marià de Pena, al massís del mateix nom.