Arxiu de la categoria: Municipis i Comarques

Cases Baixes (Racó)

1 Resposta

Municipi del Racó (País Valencià): 22,62 km2, 650 m alt, 195 hab (2014)

(cast: Casas Bajas) Situat a la zona de parla castellana del País Valencià, estès a banda i banda del Túria i al límit amb Castella. Les brolles i els pasturatges ocupen gairebé la meitat del terme.

La vida econòmica local es basa en l’agricultura, principalment de secà (cereals, vinya, oliveres, ametllers i figueres); el regadiu és localitza a la riba del Túria i és dedicada al conreu d’arbres fruiters, hortalisses i blat de moro. També hi ha ramaderia ovina, aviram i apicultura. Àrea comercial de Terol.

Aquests recursos econòmics no ha pogut evitar l’emigració de bona part de la població, sobretot a partir del 1910.

El poble, que agrupa tota la població del municipi, es troba a la dreta del Túria; l’església parroquial és dedicada a la Transfiguració.

Pertangué fins al 1838 al terme d’Ademús.

Cases Altes (Racó)

2 Respostes

Municipi del Racó (País Valencià): 16,89 km2, 680 m alt, 149 hab (2014)

(cast: Casas Altas) Situat a la zona de parla castellana del País Valencià, a banda i banda del Túria. La major part del territori és ocupat per brolles (espígol); hi ha pasturatges d’hivern de propietat municipal.

Les bases de l’economia local són l’agricultura, predominantment de secà (cereals i vinya); també hi ha regadiu (cereals -blat, sègol-, blat de moro, patates, hortalisses i arbres fruiters -pereres i pomeres disseminades-) a la riba del Túria. Hi té una certa importància el bestiar de llana, així com l’avicultura i l’apicultura.

Activitats que tanmateix no han pogut impedir l’emigració de gran part de la població a Barcelona, Sagunt i València. Àrea comercial de Terol.

El poble és a la dreta del Túria, dominat per l’església parroquial, dedicada a la Trinitat.

Pertangué fins al 1838 al terme d’Ademús.

Casafabre (Rosselló)

1 Resposta

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 6,99 km2, 557 m alt, 40 hab (2012)

(fr: Casefabre) Situat a la vall mitjana del riu Bulès, a la zona muntanyosa dels Aspres que limita amb el Conflent, al sud-oest de Perpinyà. Hi ha algunes hectàrees de bosc.

A causa de la migradesa dels recursos econòmics del municipi (limitats a bosc i a agricultura de secà), és un dels municipis de més escàs poblament del Rosselló; des de mitjans del segle XIX fins al primer terç del segle XX la població ha anat oscil·lant, i ha partir d’aquesta data hi hagué un important descens, tot i que els darrers anys s’ha mantingut estable. Àrea comercial de Perpinyà.

El poble és en un coster, a la dreta del riu del Bulès, és format per unes poques cases al voltant de l’antiga església parroquial de Sant Martí. Havia estat possessió del monestir de Sant Genís de Fontanes.

Dins el terme i al sector de l’esquerra del riu hi ha el petit agrupament del Veïnat de Baix.

Carrícola (Vall d’Albaida)

4 Respostes

Municipi de la Vall d’Albaida (País Valencià): 4,6 km2, 425 m alt, 99 hab (2014)

Situat al vessant septentrional de la serra de Benicadell, al límit amb el Comtat. Una gran part del terme és muntanyós.

La vida econòmica local es basa principalment en l’agricultura de secà (cereals, garrofers, ametllers i oliveres), que ocupa el sector nord del terme, que predomina sobre el regadiu. La confecció de paneres per al revestiment de garrafes, és una activitat tradicional al municipi. Àrea comercial d’Ontinyent. La població, fins ara decreixent, ha experimentat un augment des del 1965.

El poble, que agrupa tota la població del municipi, és situat al peu de la serra de Benicadell; és d’origen islàmic; l’església parroquial és dedicada a sant Miquel i va ser renovada al començament del segle XX.

L’antiga torre o castell de Carrícola és dins el terme del Palomar.

Enllaç web: Ajuntament

Carlet (Ribera Alta)

27 Respostes

Municipi de la Ribera Alta (País Valencià): 45,6 km2, 48 m alt, 15.351 hab (2014)

Situat al sud-oest de València, a l’extrem occidental de la comarca, entre els contraforts orientals de la serra de Dosaigües i la plana al·luvial del riu Magre. A l’est hi ha boscos de pins.

Les bases de l’economia local són l’agricultura de regadiu, dedicat principalment als tarongers i altres fruiters, cereals, hortalisses, els quals són possibles gràcies a la sèquia de Carlet, hi ha, a més, agricultura de secà (garrofers i oliveres). Granges avícoles i apicultura. Entre les activitats industrials destaquen: l’alimentària (farineres, derivats dels cítrics), de la ceràmica, de la construcció (rajoles, maons) i de la fusta. Àrea comercial de València.

La ciutat, d’origen islàmic, és a la dreta del riu Magre; l’església parroquial, dedicada a Santa Maria, conserva un Davallament de l’escola de Bergara (segle XVIII).

Dins el terme es troben el caseriu de la Creunegra i els despoblats de Pintarrafes i de Massalet. El 1604 la senyoria fou elevada a comtat de Carlet.

Enllaços web: Ajuntament – Fundació Caixa Carlet – Agrupació Musical L’Artística

Càrcer (Ribera Alta)

11 Respostes

Municipi de la Ribera Alta (País Valencià): 7,6 km2, 42 m alt, 1.952 hab (2014)

Situat a la vall Farta (anomenada també vall de Càrcer), drenat pel Xúquer, que en forma el límit septentrional, i pel riu de Sellent, al límit amb la Costera.

La base econòmica del municipi és l’agricultura de regadiu, dedicada bàsicament al taronger, de llarga tradició, que aprofita l’aigua del Xúquer a través de les sèquies d’Escalona, del canal de la vall de Càrcer i de la sèquia de Càrcer. El conreu de la taronja ha donat lloc a petites activitats industrials. Ramaderia. Àrea comercial de Xàtiva.

El poble, d’origen islàmic, és a la dreta del riu de Sallent, afluent del Xúquer; l’església parroquial, dedicada a Santa Maria, és obra de 1710-20. Fou el centre de la baronia de Càrcer.

Enllaç web: Ajuntament

Carcaixent (Ribera Alta)

34 Respostes

Municipi de la Ribera Alta (País Valencià): 59,2 km2, 21 m alt, 20.613 hab (2014)

Estès des de la conca del Xúquer fins a les muntanyes de Valldigna, al sud. La zona muntanyosa és coberta de pinedes.

La gran font de riquesa del municipi és el regadiu (dedicat molt especialment al taronger, així com també arròs i hortalisses), que ocupa la plana del Xúquer i aprofita l’aigua del riu a través de la sèquia de Carcaixent, creada el 1654. El conreu de la taronja, implantat al municipi fa més de dos-cents anys, és també l’origen de les principals activitats industrials (conserves, sucs vegetals, preparació per a l’exportació, etc) i comercials que hi tenen lloc i la primera causa del seu creixement demogràfic. També hi ha indústria de fabricació de materials per a la construcció i metal·lúrgica. Àrea comercial d’Alzira.

La ciutat, d’origen islàmic, és a la plana al·luvial del Xúquer, a la dreta del riu; hi destaca l’església parroquial de Santa Maria, dels segles XVI-XVII, renovada el XVIII després d’un incendi.

Dins el terme hi ha els barris i caseries de Santa Bàrbara i la Cogullada i el llogaret de la Barraca d’Aigües Vives, en part dins el d’Alzira.

Enllaç web: Ajuntament

Caramany (Fenolleda)

4 Respostes

Municipi de la Fenolleda (Catalunya Nord): 14 km2, 280 m alt, 148 hab (2013)

(occ: Caramanh) Situat a la vall mitjana del riu Aglí, que travesa el terme d’oest a est. Al sector muntanyós, al sud, és accidentat pels vessants septentrionals de la serralada que separa la Tet i l’Aglí (coll de les Colomines, 699 m alt) i és en part cobert de bosc.

La base de l’economia local és l’agricultura, el secà dedicat sobretot a la vinya, com és propi de la zona, i amb la producció de vi de qualitat superior denominada Corberes del Rosselló (hi ha una cooperativa vinícola), i el regadiu, alimentat amb aigües de l’Aglí, amb petites extensions d’hortalisses i arbres fruiters. Àrea comercial de Perpinyà. La població, amb tot, ha disminuït constantment des de mitjan segle XIX.

El poble, que agrupa tota la població del municipi, es troba en un coster sobre la riba dreta del riu de l’Aglí.

Capdepera (Mallorca Llevant)

28 Respostes

Municipi de Mallorca (Illes Balears): 54,92 km2, 111 m alt, 11.385 hab (2014)

Situat a la part més oriental de l’illa, al vessant d’un turó, al nord-est de Manacor. L’interior és accidentat per les serres des Racó i de son Cervera; la costa és una successió de cales i espadats, com la punta de Capdepera, a l’extrem est de l’illa i on hi ha un far.

Les activitats agrícoles de secà (cereals, ametllers, oliveres i figueres), de regadiu (hortalisses), pesqueres (hi ha un port pesquer a Cala Ratjada) i ramaderes (bestiar oví i porcí) del municipi, s’han vist avui àmpliament superades pel turisme, que ha esdevingut la principal font de recursos i la causa d’un important creixement demogràfic a partir de la dècada de 1960. Indústria alimentària i confecció amb palmes de margalló. Àrea comercial de Manacor.

La vila, prop de la costa, conserva el nucli emmurallat (segle XIV), conegut com a castell de Capdepera. L’església parroquial de Sant Bartomeu és del segle XIX.

Dins el terme hi ha el nucli turístic de Cala Ratjada i, al cap Vermell, les coves naturals d’Artà.

Enllaç web: Ajuntament

Canyada de Biar, la (Alt Vinalopó)

2 Respostes

Municipi de l’Alt Vinalopó (País Valencià): 19,32 km2, 558 m alt, 1.242 hab (2014)

(cast: la Cañada) Situat al vessant septentrional de la serra de Sant Cristòfol, a la vall de Biar, al sistema subbètic valencià, al nord-oest d’Alacant. Hom reserva prop de la meitat del terme a matolls i espartars espontanis.

Els recursos econòmics del municipi es basen en l’agricultura, amb predomini del secà (olivera, cereals i vinya); el regadiu (arbres fruiters, cereals i hortalisses) s’alimenta de les aigües de la vall de Beneixama i del Vinalopó. Bestiar oví. Àrea comercial de Villena.

El poble, que agrupa gairebé tota la població del municipi, es troba al peu de la serra de Sant Cristòfol. Formà part, fins al 1795, del terme de Biar, després depengué de Beneixama i del Camp de Mirra, del qual se separà el 1843.

Enllaç web: Ajuntament