Arxiu de la categoria: Municipis i Comarques

Novelda (Vinalopó Mitjà)

42 Respostes

Municipi del Vinalopó Mitjà (País Valencià): 75,7 km2, 241 m alt, 26.292 hab (2014)

Està situat al sector sud-oriental de la comarca i a la riba dreta del Vinalopó. El sector nord-est del terme és accidentat pels estreps de la serra del Sit, i també ho és el sector occidental. Més d’una tercera part del terme municipal és ocupat per bosc (pins) i matoll.

Agricultura, amb conreus de secà (cereals, olivera) i regadiu (hortalisses). Un altre conreu important fou el de safrà, introduït a la comarca durant el primer terç del segle XIX (1825) i del qual Novelda arribà a produir el 80% del total espanyol; avui el conreu ha desaparegut, però la comarca continua essent un dels principals centres internacionals del comerç del safrà. Ramaderia (bestiar oví i cabrum) i avicultura. Explotació de pedreres de marès calcífer i de marbre, que donen lloc a unes petites indústries artesanals derivades. La riquesa industrial ha assolit més importància que l’agricultura, gràcies, principalment, al desenvolupament de la indústria del calçat. Altres indústries són l’alimentària (conserves vegetals, licors), tèxtil (cotó), química (perfums i colònies) i de la construcció. Àrea comercial d’Alacant.

La població s’havia mantingut estacionada, amb tendència a disminuir, durant la primera meitat del segle XX, però a partir dels anys 1960 i 1970 es va produir un important creixement, gràcies a l’afluència d’emigrants procedents de Múrcia i la Manxa.

La ciutat està situada a la dreta del Vinalopó i sota el castell de la Mola i del santuari de la Magdalena. L’església parroquial està dedicada a sant Pere.

El municipi comprèn, a més, el barri de l’Estació de Novelda, els llocs i caseries de les Cases de Sala, Cucuc, el Duaime, la Forna, Lèdua, Montagut, Moratxell i Beties i el balneari de les Salinetes.

Enllaç web: Ajuntament

Nonasp (Matarranya)

6 Respostes

Municipi de Matarranya (Franja de Ponent): 111,09 km2, 177 m alt, 1.016 h (2014)

(cast: Nonaspe) Situat entre el riu d’Algars i el Matarranya, a la seva confluència, els quals reguen el terme. El territori és suaument ondulat. Una bona part del terme és ocupada per boscs de pins, garriga i matollar.

L’agricultura predominant és de secà: cereals, vinya i oliveres. Hi ha una mica de regadiu (hortalisses), a través de diverses sèquies. Ramaderia ovina i de bestiar porcí i cabrum. Aviram i cunicultura. Indústria derivada de l’agricultura.

La vila és a la dreta del Matarranya i hi destaca l’església parroquial de Sant Bartomeu i el santuari de les Dosaigües; a l’esquerra del riu hi ha el barri de l’estació de Nonasp.

El terme comprèn, a més, el despoblat de Vilalba.

Enllaç web: Amics de Nonasp

Noedes (Conflent)

10 Respostes

Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 30,91 km2, 952 m alt, 65 hab (2012)

(fr: Nohèdes) Estès des del massís de Madres fins a la Tartera i el coll de Marçac, és comprès en l’alta vall de la riera de Noedes, afluent de la Tet per l’esquerra, emissària dels gorgs de Noedes, que forma a Conat, juntament amb la riera d’Orbanyà, la riera de Callau, afluent de la Tet per l’esquerra, al sud-oest d’Orbanyà.

Al sector meridional hi ha grans extensions de bosc (bosc Negre, bosc de Jújols) i la superfície agrícola és escassa, produeix patates, pomes i farratges. La ramaderia és també poc important i està integrada per bestiar boví, oví i cabrum. El terme és en procés de despoblament des de mitjan segle XIX (l’any 1861 tenia 295 h).

El poble és a l’esquerra de la riera de Noedes; l’església parroquial és dedicada a sant Martí. El lloc és esmentat ja el 1181. Depengué de la baronia de Conat.

Nefiac (Rosselló)

6 Respostes

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 8,80 km2, 8 m alt, 1.206 hab (2012)

(fr: Néfiach) Situat al sector occidental de la plana rossellonesa, al Riberal, a banda i banda de la Tet, al peu del coll de la Batalla. El sector septentrional és accidentat pels contraforts de la serra que separa les conques de la Tet i de l’Aglí.

L’economia és agrícola, amb conreus de regadiu (fruites i verdures) que són possible gràcies a l’aprofitament de les aigües d’origen muntanyenc i de les capes freàtiques; al secà s’obtenen oliveres i vinya, per a la producció de vi amb denominació d’origen i de qualitat. La ramaderia (ovins) hi té poca importància. Els darrers anys hom hi ha instal·lat una petita fàbrica d’embalatges i un càmping. Àrea comercial de Perpinyà. La població, que ha disminuït des del 1900, darrerament tendeix a recuperar-se.

El poble és a la dreta del riu.

Navarrés (Canal de Navarrés)

10 Respostes

Municipi del Canal de Navarrés (País Valencià): 47,04 km2, 275 m alt, 3.169 hab (2014)

Situat a la zona de parla castellana del País Valencià, al sector septentrional de la depressió coneguda amb el nom de canal de Navarrés, entre els vessants orientals del Carroig i el Montot, límit amb la Ribera Alta. És drenat pel riu d’Escalona i el seu afluent el torrent de Barcals.

Els principals conreus de secà són els cereals, les oliveres, els ametllers i la vinya. Entre els conreus de regadiu, els més importants són els tarongers, tabac, hortalisses i cacauets. El sector secundari (indústria) és la base de l’economia.

La vila és d’origen islàmic. Fou centre de la baronia, després marquesat, de Navarrés.

El terme comprèn els despoblats de l’Alcúdia de Navarrés i de la Torreta de Navarrés i el poblat prehistòric de La Ereta del Pedregal.

Navaixes (Alt Palància)

3 Respostes

Municipi de l’Alt Palància (País Valencià): 7,88 km2, 383 m alt, 761 hab (2014)

(cast: Navajas) Situat a l’àrea de parla castellana del País Valencià, a la vall del Palància, el terme s’estén a banda i banda d’aquest riu, entre Sogorb i Xèrica.

L’agricultura es basa en els conreus de cereals, ametllers, oliveres i garrofers; al regadiu s’hi conreen llegums i fruiters. Deus d’aigües medicinals que permeten una activitat balneària que ha perdurat en l’estiueig de famílies de la ciutat de València (viu ja al començament del segle XX) i que és l’actual base econòmica del municipi. Població en descens.

El poble, a la dreta del Palància, és d’origen islàmic. L’església parroquial de Santa Maria conserva la imatge de la Mare de Déu de la Llum.

Naüja (Alta Cerdanya)

2 Respostes

Municipi de l’Alta Cerdanya (Catalunya Nord): 5,60 km2, 1.350 m alt, 66 hab (2012)

(fr: Nahuja) Situat a la baga, als darrers contraforts septentrionals del Puigmal, des del pla del Lloser, a l’est, fins al pla de Medes, a l’oest. És drenat per les capçaleres del Rigat i de la riera de Medes, tributaris del Segre per l’esquerra. El terme és molt accidentat.

L’economia és basa en l’agricultura, la majoria del conreus són de prats i farratges, i menys de cereals (blat) i d’hortalisses. La ramaderia de bestiar boví té importància. En procés de despoblament des del 1866. El municipi no ha estat afectat pel boom turístic i de residència secundària de la Cerdanya.

Al poble destaca l’església parroquial de Sant Jaume, amb pintures al fresc del segle XVII.

Nàquera (Camp de Túria)

8 Respostes

Municipi del Camp de Túria (País Valencià): 38,71 km2, 242 m alt, 6.129 hab (2014)

Està situat als contraforts de la serra de la Calderona, que accidenta el sector septentrional del terme, drenat pel barranc de Nàquera, que neix al coll de la Vinya i aflueix per la dreta al de Carraixet aigua avall de Bétera, al límit amb l’Horta i el Camp de Morvedre.

Al regadiu es conreen tarongers però prepondera el secà amb conreus mediterranis (cereals, ametllers i vinya). Pedreres de basalt. Sobresurten la indústria alimentària i la fabricació de materials per a la construcció (rajoles). Àrea comercial de València. Lloc d’estiueig, amb nombroses urbanitzacions i apartaments, que ha motivat un augment moderat de la població.

Al poble destaca l’església parroquial de Santa Maria, bastida a mitjan segle XVIII.

Al puntal dels Moros hi ha una estació prehistòrica de la cultura del bronze.

Enllaços web: Ajuntament – Soc. Musical Santa Cecília

Mutxamel (Alacantí)

12 Respostes

Municipi de l’Alacantí (País Valencià): 47,65 km2, 63 m alt, 24.232 hab (2014)

Situat a l’horta d’Alacant (on hi ha el petit pantà de Mutxamel) i drenat pel riu Montnegre, prop de la seva desembocadura, al nord-est d’Alacant. La major part del terme és plana i solament al nord és accidentat pels contraforts de les serres de Bonalba i Ballestera.

La principal activitat és l’agricultura; els conreus d’horta ocupen el 20% del total conreat i són possibles gràcies a la sèquia de l’Horta, derivada del Montnegre, i també als regatges derivats de l’embassament de Tibi. Produeix, principalment, tomàquets i cítrics. Al secà es conreen cereals, vinya, garrofers, ametllers i oliveres. La indústria es deriva de l’agricultura; també hi ha indústria de mobles. Pertany a l’àrea comercial d’Alacant.

La població, a partir del 1960, gairebé s’ha triplicat, afavorit per la proximitat d’Alacant, ciutat de la qual ha esdevingut pràcticament en suburbi. És un lloc d’estiueig.

La vila és un nucli caminer prolongat sobre la carretera de Sant Joan a Xixona; s’hi destaquen l’església parroquial de Sant Salvador (construïda el 1513 i reformada a mitjan segle XIX) i algunes cases senyorials.

Dins el terme hi ha l’antic lloc i actual raval de Penya-serrada i el caseriu del Ravalet (on hi ha el santuari de Montserrat).

Enllaç web: Ajuntament

Museros (Horta)

8 Respostes

Municipi de l’Horta (País Valencià): 12,45 km2, 12 m alt, 6.326 hab (2014)

Situat a la plana al·luvial regada per la sèquia de Montcada, al nord de València.

Els regatges derivats de la part baixa de la sèquia de Montcada, amb aigües procedents del Túria, fan possible l’agricultura de regadiu, dedicada bàsicament al conreu de tarongers i d’hortalisses (tomàquets, cebes i carxofes). Al secà, en regressió, es conreen principalment garrofers, oliveres i ametllers. La terra és molt repartida. La ramaderia, estabulada, és formada per bestiar boví i porcí. La instal·lació d’un polígon industrial ha permès el desenvolupament del sector industrial, hi ha una gran fàbrica de sucs i conserves vegetals, indústries de plàstics, metal·lúrgiques, alimentàries, magatzems de fruita i construcció. Àrea comercial de València. La població ha augmentat amb regularitat des del 1900.

El poble, d’origen islàmic, és gairebé unit al nucli de Massamagrell; l’església parroquial de Santa Maria fou acabada el 1734, sobre un temple anterior del segle XV.

Dins el terme hi ha l’antic convent dominicà de Sant Onofre de Museros, convertit en mas.

L’any 1978 li fou annexat el terme de la Venta de l’Emperador, que se segregà altre cop el 1985.

Enllaç web: Ajuntament