Arxiu de la categoria: Municipis i Comarques

Muro de Mallorca (Mallorca Pla)

25 Respostes

Municipi de Mallorca (Illes Balears): 58,55 km2, 83 m alt, 6.808 hab (2014)

Situat a la costa, prop de la badia d’Alcúdia, és regat per la riera d’Alcúdia, al sud de l’albufera d’Alcúdia, al qual hi aporta aigua el torrent de Muro, al sector septentrional de l’illa.

L’agricultura és dedica al conreu d’herbacis, ametllers i productes d’horta. Hi predomina la petita explotació. Hi ha ramaderia. La principal riquesa del municipi la constitueix el sector turístic, centrat a la platja de Muro, amb una destacada indústria hotelera i de serveis. Àrea comercial d’Inca. Durant el segle XX ha acusat un augment regular de població; el 1900 tenia 4.557 h.

La vila és d’origen islàmic; s’hi destaquen l’església parroquial, del segle XVI, i l’edifici del Museu Etnològic.

Dins el terme hi ha l’antic monestir de Santa Anna de Muro.

Enllaç web: Ajuntament

Muro d’Alcoi (Comtat)

17 Respostes

Municipi del Comtat (País Valencià): 30,24 km2, 410 m alt, 9.114 hab (2014)

(o Muro del Comtat)  Situat a la depressió de la serralada pre-bètica d’Alcoi, al peu de les serres de Benicadell i de Mariola, a l’esquerra del riu d’Alcoi i regat pel seu afluent, el riu d’Agres, on es barrejen al pla de Muro, al nord de Cocentaina. El terreny és accidentat.

L’agricultura, que està en regressió, és de regadiu gràcies al regatges derivats de l’Agres així com al rec de Palacio; s’hi conreen hortalisses i arbres fruiters; al secà, amb una major extensió, destaquen les oliveres. Gràcies a la proximitat d’Alcoi, s’hi ha desenvolupat un notable sector industrial: tèxtil (filats), alimentàries, etc. Àrea comercial d’Alcoi. La població tendeix a augmentar.

La vila és en un replà, a l’interfluvi dels rius d’Agres i d’Alcoi; l’església parroquial de Sant Joan Baptista va ésser acabada el 1837.

El terme comprèn, també, el poble de Setla de Nunyes, els llogarets de Benàmer i l’Alquerieta de Jordà i els despoblats de Turballos i la Plana.

Enllaços web: Ajuntament – Grup de Danses Baladre

Murla (Marina Alta)

14 Respostes

Municipi de la Marina Alta (País Valencià): 5,81 km2, 285 m alt, 509 hab (2014)

Situat la serralada pre-bètica valenciana, a l’esquerra del riu de Gorgos. El terme és accidentat pels pics de Tres Penyons i Cavall Verd (800 m alt), entre altres.

El sector agrícola és el recurs econòmic principal; s’hi conreen sobretot cereals, seguits per la vinya, ametllers i oliveres al secà; al regadiu hi ha tarongers. Ramaderia de llana i cabrum. Àrea comercial de Gandia. La població ha oscil·lat durant el segle XX, amb un màxim el 1940 i amb tendència a disminuir.

El poble és dominat per l’església parroquial de Sant Miquel.

Dins el terme hi ha el castell de Cotes i, al límit amb el terme de la Vall de Laguar, hi ha el sanatori per a mesells de Fontilles.

Mosset (Conflent)

19 Respostes

Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 71,93 km2, 692 m alt, 290 hab (2012)

Situat a l’alta vall de la Castellana, a la riba esquerra d’aquest riu, afluent de la Tet, al peu del coll de Jau, al límit amb la Fenolleda. El terreny és accidentat i poc productiu, una part del territori és coberta de bosc i de prats.

L’economia del municipi es basa en l’estiueig i el turisme, gràcies a la proximitat de l’estació d’esports d’hivern del Coll de Jou. L’agricultura (principalment amb conreus de fruiters -presseguers i pomeres-, vinya, hortalisses i farratge) i la ramaderia (ovina i bovina) fan de complement. La població ha minvat de manera contínua des de mitjan segle XIX.

El poble és a l’esquerra del riu, al peu del castell de Mosset; s’hi destaca l’església parroquial de Sant Julià, del segle XV.

Dins el terme hi ha l’antiga torre Mascarda i el monestir de Clariana.

Morellàs i les Illes (Vallespir)

15 Respostes

Municipi del Vallespir (Catalunya Nord): 42,10 km2, 130 m alt, 2.679 hab (2012)

(fr: Maureillas Las Illas) Situat a la conca del riu de Morellàs o de les Illes i estès, en part, per la vall del Tec, a l’est de Ceret. El relleu és accidentat al sud per la serra de l’Albera.

L’economia local es basa en l’agricultura de secà i també de regadiu, el principal conreu és la vinya; també hi ha arbres fruiters i hortalisses, complementat amb la ramaderia i algunes petites indústries. Producció de vins de qualitat superior i vins dolços. Darrerament s’hi ha desenvolupat també el turisme. Àrea comercial de Ceret.

El cap municipal és el poble de Morellàs, i a més de l’antic terme de les Illes, el municipi comprèn, també, el de Riunoguers, ambdós annexats el 1972, així com el poble i església de Sant Martí de Fenollet i l’església de Sant Joan de Moranells.

Morella (Ports)

108 Respostes

Municipi i capital de la comarca dels Ports (País Valencià): 413,54 km2, 984 m alt, 2.638 hab (2014)

Ocupa una gran extensió al centre del massís muntanyós dels ports de Morella, a la capçalera dels rius de Bergantes (o riu de Morella) i de Calders, a l’est, fins a les terres d’Aragó. El relleu és accidentat per les serres de Llècua, al sud, i les de Palanques i de Xiva, al nord, amb altures que superen els 1.200 m, amb abundància de pinedes i pastures.

L’economia local es basa en l’agricultura, fonamentalment de secà; els conreus més estesos són els de cereals; els conreus de regadiu, en canvi, queden circumscrits a les ribes del riu Bergantes i els principals són les patates, els tomàquets i les cebes. La ramaderia aprofita les herbes locals; són importants els ramats d’ovins i de cabres; també té una certa importància l’avicultura. L’artesania tèxtil, dedicada a la confecció de mantes, faixes i alforges, tingué durant el segle XVIII caràcter d’indústria desenvolupada, però actualment només dóna feina a petits tallers. Hi ha indústries alimentàries, de material per a la construcció i de la confecció. Àrea comercial de Castelló de la Plana.

Durant el segle XX ha perdut població.

La ciutat, declarada conjunt històrico-artístic, s’estén al peu del castell de Morella, voltada de muralles. S’hi destaquen, a més, el convent gòtic i església de Sant Francesc, seu del Museu Etnològic, i l’església arxiprestal de Santa Maria, també gòtica, entre molts altres edificis religiosos i civils.

El municipi, abundant en masos i despoblats, comprèn també els antics termes de Xiva de Morella i d’Hortells i el santuari de la Mare de Déu de Vallivana, patrona de la ciutat.

Enllaç web: Ajuntament

Montuïri (Mallorca Pla)

13 Respostes

Municipi de Mallorca (Illes Balears): 41,09 km2, 172 m alt, 2.888 hab (2014)

Situat a Es Pla i suaument accidentat per una sèrie de turons que enllacen amb les serres de Llevant, al nord-est de Palma de Mallorca. Hi ha pinedes de pi blanc.

El terreny és força conreat, i l’agricultura és predominantment de secà; els principals conreus són els cereals, les llegums i els arbres fruiters (ametllers, especialment). La ramaderia i algunes petites indústries, molt diversificades (alimentària, tèxtil, de la fusta, metal·lúrgica) en completen l’oferta econòmica. Àrea comercial de Palma de Mallorca.

La vila és en un petit turó; s’hi destaca l’església parroquial de Santa Maria, del segle XIV, ampliada i reformada posteriorment; s’hi conserva, entre d’altres, un retaule del pintor valencià Mateu Llopis (segle XV). L’arxiu municipal conserva documents des del 1312.

Dins el terme hi ha l’església i l’ermitatge de Sant Miquel de Montuïri i els jaciments prehistòrics de son Fornès.

Enllaç web: Ajuntament

Montserrat d’Alcalà (Ribera Alta)

5 Respostes

Municipi de la Ribera Alta (País Valencià): 45,58 km2, 169 m alt, 7.202 hab (2014)

(o Montserrat) Estès a la vall dels Alcalans, a l’esquerra del riu Magre, que li serveix de límit sud-occidental del terme, el qual és en bona part de relleu ondulat, amb algunes elevacions mitjanes, com els estreps occidentals de la serra Talaguera, el terme és drenat, a més, per diversos barrancs.

La base de l’economia local és l’agricultura, on prepondera la de secà, dedicada especialment a la vinya, a part de fruiters, oliveres i cereals; al regadiu hi predominen els cítrics. Està complementada per la ramaderia porcina i la indústria, bàsicament agropecuària. Darrerament s’hi ha desenvolupat també l’estiueig. Àrea comercial de València.

El poble, antiga alqueria i fortalesa islàmica, es troba al peu de la serra del Castellet; s’hi destaca l’església parroquial de Sant Maria, bastida el 1621.

Enllaç web: Ajuntament

Mont-roig de Tastavins (Matarranya)

4 Respostes

Municipi de Matarranya (Franja de Ponent): 79,16 km2, 857 m alt, 364 hab (2014)

(cast: Monroyo) Situat a l’esquerra de Tastavins, a la falda de la serra de la Sorollera, al sud de la comarca, al límit amb els Ports. El terreny és accidentat pels ports de Morella i molt boscat.

L’economia local es basa en l’agricultura de secà, amb predomini de cereals, seguits de la vinya i els ametllers, encara que la principal font d’ingressos és la ramaderia (porcina, aviram i conills). Entre les activitats industrials cal destacar les derivades de l’agricultura (oli, farina). També hi ha explotació forestal. Àrea comercial d’Alcanyís. La població, en descens des de mitjan segle XIX, s’ha estabilitzat.

La vila és a l’interfluvi de dos torrents afluents del Tastavins, sota les ruïnes de l’antic castell de Mont-roig. Conserva notables edificis de la seva època d’esplendor (l’església parroquial, el palau del comanador, la casa de la vila). Fou centre de la comanda de Mont-roig de l’orde militar de Calatrava.

Montroi (Ribera Alta)

2 Respostes

Municipi de la Ribera Alta (País Valencià): 31,39 km2, 145 m alt, 2.857 hab (2014)

Situat al nord-oest de la comarca, a la vall dels Alcalans. El sud del terme és accidentat i una quarta part és cobert de bosc i matoll.

La base de l’economia local és l’agricultura, amb predomini del secà, que es destina principalment a la vinya; una part dels conreus són de regadiu (tarongers) i completada per l’avicultura i algunes petites indústries, especialment de ceràmica. Àrea comercial de València.

El poble, d’origen islàmic, és a l’esquerra del riu Magre (que creua el sector septentrional del terme), al peu d’un turó coronat per les restes de l’antic castell de Montroi. L’església parroquial de Sant Bartomeu és obra del començament del segle XIX.

Enllaç web: Ajuntament