Arxiu de la categoria: Municipis i Comarques

Pollença (Mallorca Tramuntana)

Municipi de Mallorca (Illes Balears): 151,7 km2, 47 m alt, 16.088 hab (2014)

Situat a es Raiguer, entre la badia de Pollença (on hi ha la plana de Pollença) i la serra de Sant Vicent, sector est de la de Tramuntana. Comprèn l’extrem septentrional de l’illa i la petita península de Formentor. La costa, molt retallada, abunda en cales i platges, entre les quals sobresurten, ja fora de la seva badia, rematada al nord-est pel cap de Formentor, les cales Figuera i Sant Vicent.

El terme és accidentat, amb una mínima porció dedicada als conreus de secà i de regadiu (horta de Pollença); predominen els cultius de l’olivera, els ametllers i els garrofers. Hi ha ramaderia de bestiar boví, oví, cabrum, porcí i aviram. L’afluència del turisme, a causa de l’atracció de les platges i del paisatge, ha determinat la creació d’una important indústria hotelera, a més d’haver-s’hi construït xalets i apartament; té molta anomenada Formentor, però el principal nucli de concentració turística és el Port de Pollença. Àrea comercial d’Inca.

La població, que ha oscil·lat durant tot el segle XX, experimentà un major increment a partir del decenni del 1960.

La vila és al vessant meridional del puig del Calvari. Església parroquial de la Mare de Déu dels Àngels, santuari del Calvari, antic monestir del Puig de Maria, santuari del Roser Vell. Museu de Costa i Llobera. Festival Internacional de Música.

El terme comprèn a més el castell de Pollença o castell del Rei, la fortalesa d’Albercutx, les valls de Ternelles, en Marc, Sant Vicent, Bóquer, Cuixac, Colonya, Masteguera, Santuïri, l’Almadrava i Eixartell, i les caseries de Ariant, Fartàritx i Son Marc.

Enllaços web: AjuntamentTurismeRàdio

Polinyà de Xúquer (Ribera Baixa)

Municipi de la Ribera Baixa (País Valencià): 9,18 km2, 12 m alt, 2.546 hab (2014)

(o Polinyà de la Ribera) Situat a la plana al·luvial de la dreta del Xúquer (límit septentrional del terme), després de la seva confluència amb el riu Magre.

El terme és pla, i és regat per les sèquies derivades del riu, que fan possible l’agricultura de regadiu, la qual es dedica al conreu de les taronges. Entre les activitats industrials sobresurt la derivada de la comercialització de les taronges i la de materials per a la construcció. Àrea comercial de València. El principal augment demogràfic del segle XX fou experimentat entre el 1900 i el 1910.

El poble és a la dreta del riu; l’església parroquial de Sant Sebastià fou bastida el 1727. Fins al 1839 formà part de l’Honor de Corbera.

El municipi comprèn l’església i caseria de Sant Bernabé de Polinyà, el poble de Benicull (que s’independitzà l’any 2003) i el barri de la Muntanyeta de Benicull. També s’han trobat restes romanes.

Enllaç web: Ajuntament

Poblets, els (Marina Alta)

Municipi de la Marina Alta (País Valencià): 3,62 km2, 14 m alt, 3.350 hab (2014)

Format l’any 1971 per la unió dels termes de Miraflor, Setla i Mira-rosa. Situat al Marquesat, a la conca del Girona.

L’agricultura és la base econòmica del municipi; al regadiu, que ocupa gran part de les terres conreades, s’hi troben fonamentalment cítrics i la resta hortalisses. Com a record del secà romanen 4 ha de vinya per a panses i raïm de taula o de balança. Àrea comercial de Dénia.

La capitalitat del municipal és al poble de Setla dels Llocs, que junt amb Mira-rosa, on hi ha l’església parroquial del Salvador, i el veí de Miraflor, foren anomenats els Llocs i van pertànyer a la mateixa jurisdicció.

Enllaç web: Ajuntament

Poblenou de Benitatxell, el (Marina Alta)

Municipi de la Marina Alta (País Valencià): 12,55 km2, 142 m alt, 4.659 hab (2014)

(o Benitachell) Situat als vessants de la serra de Benitatxell, prop del cap de la Nau, i estès fins al litoral.

Està conreat gairebé la meitat del terme, que es destina a l’agricultura de secà; els principals conreus són els cereals, la vinya (per a panses) i els garrofers. Àrea comercial de Benissa. Regressió demogràfica (1.885 hab el 1900) fins al 1977, any en què començà un ràpid creixement demogràfic degut al turisme.

El poble és al centre del terme. L’església parroquial de Santa Magdalena fou bastida a partir del 1710.

El municipi comprèn, a més, la partida de Benitatxell i les partides i caseries de Benicambra, Abiar i Alcàsser.

Enllaç web: Ajuntament

Pobla Tornesa, la (Plana Alta)

Municipi de la Plana Alta (País Valencià): 25,86 km2, 298 m alt, 1.172 hab (2014)

Estès des dels vessants occidentals de la serralada del desert de les Palmes, de la Maigmudella i del Gaidó fins al pla de l’Arc; accidenta també el terme, a l’oest, el vessant oriental de la Balaguera, on hi ha les restes d’un poblat ibèric; al centre de la comarca, a la conca de la rambla de la Viuda. És drenat per la capçalera de la rambla de la Pobla o de la Pobleta del Riu, que aflueix per l’esquerra a la rambla de la Viuda. Hi ha unes 700 ha d’àrea forestal (pinedes).

L’agricultura és bàsicament de secà, s’hi cultiven cereals, garrofers, vinya i ametllers; només hi ha 15 ha d’horta. Indústria de materials de la construcció. Àrea comercial de Castelló de la Plana.

El poble és a ponent de la serralada del desert de les Palmes; hi destaca l’església parroquial de Sant Miquel (segle XVIII), d’una sola nau; i es conserva el casal dels barons de la Pobla.

Enllaç web: Ajuntament

Pobla Llarga, la (Ribera Alta)

Municipi de la Ribera Alta (País Valencià): 10,16 km2, 29 m alt, 4.524 hab (2014)

(ant: la Pobla d’Esplugues o la Pobla de l’Ardiaca) Situat a la plana al·luvial dreta del Xúquer i del riu d’Albaida. Accidentat a l’est per la Serratella.

Les sèquies derivades de l’Albaida hi fan possible l’agricultura de regadiu, que es destina principalment al conreu de tarongers, hortalisses i fruiters. Hi té una certa importància la cria de conills. Entre les activitats industrials hi sobresurten les derivades de l’agricultura (dels cítrics sobretot). Àrea comercial de Xàtiva.

El poble és a la plana. Església parroquial de Sant Pere (segle XVII), molt restaurada posteriorment. Durant les guerres de la Unió, el 1347 els unionistes hi obtingueren una ressonant victòria (batalla de la Pobla Llarga).

El municipi comprèn també les caseries d’Esbrí i de Montflorit i l’enclavament de la Mànega.

Enllaç web: Ajuntament

Pobla del Duc, la (Vall d’Albaida)

Municipi de la Vall d’Albaida (País Valencià): 18,48 km2, 243 m alt, 2.510 hab (2014)

(ant: la Pobla de Rugat) Situat al centre de la comarca, entre la vall d’Albaida i la conca de la Safor, al nord-est d’Ontinyent.

Més de les dues terceres parts del terme estan conreades, i l’agricultura, de secà, és la principal font de riquesa, amb predomini dels conreus de tipus mediterrani; el principal és la vinya, en règim de monocultiu. Hi ha granges avícoles i de porcs. Indústria alimentària (preparació i comercialització de raïm de taula). Depèn de les àrees comercials de Xàtiva i Gandia.

La vila és a la plana; església parroquial de Santa Maria (segle XVIII).

El terme comprèn el despoblat de Rafalgani.

Enllaç web: Ajuntament

Pobla de Vallbona, la (Camp de Túria)

Municipi del Camp de Túria (País Valencià): 33,1 km2, 102 m alt, 22.730 hab (2014)

(ant: la Pobla de Benaguasil) Situat a l’esquerra del Túria, el terme és planer i solament és accidentat per alguns turons calcaris al nord-oest.

L’agricultura de regadiu ocupa la major part de les terres conreades, i és possible gràcies als regatges derivats del Túria i per mitjà de pous; els principals conreus són les taronges i les cebes; de secà s’hi conreen principalment garrofers. Hi ha ramaderia ovina i bovina. Sobresurt la indústria de la construcció, la tèxtil i l’electrònica. Hi té una certa importància la funció residencial i d’estiueig. Població en ascens.

La vila és al límit tradicional entre el secà i el regadiu. Al poble destaca l’església parroquial de Sant Jaume.

El terme comprèn també el barri de les Ventes de Vallbona, la masia de la Casablanca i la urbanització residencial de la Casa d’Alcedo. L’any 1958 li fou segregat l’actual municipi de l’Eliana.

Enllaç web: Ajuntament

Pobla de Sant Miquel, la (Racó)

Municipi del Racó (País Valencià): 63,72 km2, 1.000 m alt, 71 hab (2014)

(cast: la Puebla de San Miguel) Situat a l’àrea de parla castellana del País Valencià, al sector oriental de la comarca, al límit amb l’Aragó i accidentat pels contraforts de la serra de Javalambre, les serres de la Matanza (on hi ha el puig de Calderon, de 1.839 m alt, el punt més alt del Païs Valencià) i de Tortajada. El 85% del terme no és conreat, amb predomini de l’àrea forestal i gran extensió de matollar.

Els conreus és limiten a un 12% del territori, dedicats sobretot a cereals (blat i ordi) i vinya. La ramaderia de la llana (en regressió) aprofita els pasturatges locals. Pateix un procés de despoblament des de mitjan segle XX, té la densitat més baixa de tot el País Valencià.

La vila és a la capçalera de la rambla d’El Val, afluent del Túria; l’església parroquial és dedicada a sant Miquel.

Pobla de Roda, la (Ribagorça)

Municipi de la Ribagorça (Franja de Ponent): 118,53 km2, 743 m alt, 288 hab (2014)

(o Isàvena, cast: Isábena) Situat a la ribera de l’Isàvena, sector en el qual el riu passa encaixat. Accidentat al sector septentrional per la serra de Jordal i ocupat per boscs, pastures i matolls.

Només la meitat del terme es aprofitat per a l’agricultura, principalment amb conreus de secà, els més importants són els cereals (ordi i blat), seguit del farratge (alfals i esparcet). Vora el riu hi ha una mica de regadiu (hortalisses, patates i fruiters). L’activitat econòmica principal és la ramaderia ovina i porcina. Àrea comercial de Graus.

L’any 1966 li foren agregats part dels municipis de Merli (els pobles de Merli i Esdolomada i els despoblats de Nocelles i Tarrueco) i Queixigar (poble de Sant Esteve del Mall) i, a més, Isàvena, Roda de Ribagorça (1964) i Serradui (1980).

El terme comprèn també el santuari de Pedrui, els despoblats de Carrasquero i Riu de la Carrera i l’antiga quadra de Sant Marçal.