Arxiu de la categoria: Municipis i Comarques

Sant Feliu d’Amunt (Rosselló)

5 Respostes

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 6,11 km2, 85 m alt, 985 hab (2013)

(fr: Saint-Féliu-d’Amont) Situat al Riberal, de la riba dreta de la Tet a la plana de Tuïr. El terme és drenat, a més, per la riera de Sant Julià.

La principal activitat econòmica del municipi es basa en l’agricultura de regadiu, gràcies a la canalització de l’aigua del Bulès i de la Tet (canals de Corbera, de Castellnou i de Perpinyà), i es destinada a hortalisses i fruiters (albercocs i préssecs); també hi ha vinya, que produeix vi amb denominació d’origen controlat. Ramaderia ovina.

El poble és situat a la dreta de la Tet, a la confluència amb la riera de Sant Julià, al voltant de l’església parroquial de Santa Maria, antic monestir de Sant Feliu d’Amunt.

Sant Esteve del Monestir (Rosselló)

8 Respostes

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 11,67 km2, 33 m alt, 11.846 hab (2013)

(fr: Saint Estève) Situat al Riberal, entre els contraforts meridionals del massís calcari de la Pena i la riba esquerra del riu Tet, a l’oest i dins l’àrea d’influència de Perpinyà.

La població viu principalment de l’agricultura de regadiu: verdures i fruita (préssecs i albercocs), que aprofiten l’aigua de la Tet a través de les sèquies del Vernet i de Pià. Al secà es cultiva vinya. Cava cooperativa; producció de vi dolç natural. Indústria conservera, elèctrica, de mobles, etc. Nucli industrial gràcies a la proximitat de Perpinyà. Població en ascens, sobretot en el període 1960-80, en què es va sextuplicar.

El poble es troba al límit septentrional de la plana regada, a l’indret de l’antic monestir de Sant Esteve d’Agusa, al voltant del qual sorgí.

Sant Esteve de Llitera (Llitera)

5 Respostes

Municipi de la Llitera (Franja de Ponent): 72,15 km2, 420 m alt, 498 hab (2015)

(cast: San Esteban de Litera) Situat entre el riu de la Sosa de Peralta, afluent del Cinca, i el canal d’Aragó i Catalunya, que rega el sector meridional del terme; accidentat per la serra de la Gessa, al sector occidental de la comarca i que marca la separació entre la baixa i l’alta Llitera. La part muntanyosa és en part coberta de pinedes i carrascar.

Agricultura de secà (cereals, oliveres), així com de regadiu, amb conreus d’horta i sobretot fruiters. Ramaderia porcina, ovina i bovina. Granges d’aviram i de conills. Indústries derivades de l’agricultura (elaboració de pinsos i molins d’oli). Àrea comercial de Lleida. Població en descens.

La vila és als contraforts de la serra de la Gessa. L’església parroquial és dedicada a sant Esteve.

El municipi comprèn el poble i l’enclavament de Rocafort de Llitera i l’ermita de la Guàrdia.

Sant Cebrià de Rosselló (Rosselló)

10 Respostes

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 15,80 km2, 6 m alt, 10.716 hab (2013)

(fr: Saint-Cyprien) Situat a la Salanca, a l’est de la comarca, a la plana costanera (aiguamolls), on hi ha la llarga platja de Sant Cebrià, sorrenca.

Agricultura de regadiu (fruiters i hortalisses), així com de secà (vinya), la qual ocupa els terrenys més propers a la costa; producció de vins. Ramaderia (bestiar boví, oví i cabrum). Activitat pesquera (sardines), en regressió. L’afluència de turisme, gràcies a l’atracció de la platja, ha desenvolupat la indústria hotelera, així com la de la construcció, i s’han creat noves urbanitzacions a la costa. Població en ascens.

El poble correspon a l’antiga vil·la Salix. Església parroquial dels segles XII-XIII.

Dins el terme hi ha l’església i antic poble de Vila-rasa.

Sant Antoni de Portmany (Eivissa)

48 Respostes

Municipi d’Eivissa (Illes Balears): 126,87 km2, 31 m alt, 23.631 hab (2015)

Situat al nord-oest de l’illa, obert a la badia de Sant Antoni o de Portmany, 15 km al nord-oest de la vila d’Eivissa. El sector septentrional és un dels més elevats d’Eivissa (398 m al promontori que domina la punta de sa Torreta) i se l’anomena es Amunts.

L’activitat econòmica bàsica era l’agricultura, que s’ha vist, però, substituïda en gran part per les activitats turístiques: els conreus més estesos són els de secà, sobretot ametllers, garrofers i figueres, als quals segueixen en importància els cereals; el regadiu aprofita aigua de pous i produeix hortalisses, patates, fruita i farratge. Ramaderia (bestiar boví, oví, cabrum i porcí). La pesca ha disminuït l’activitat. Indústria turística i de la construcció. El port de Sant Antoni ha esdevingut port comercial. Àrea comercial d’Eivissa.

La vila tanca pel nord la badia de Portmany, al sector més abrigat.

Dins el terme, entre els llocs d’interès arqueològic i històric, cal esmentar l’abric de ses Fontanelles i la capella paleocristiana de Santa Agnès. Fou centre de l’antic quartó de Portmany.

Enllaç web: Ajuntament

Sant Antoni de Benaixeve (Camp de Túria)

3 Respostes

Municipi del Camp de Túria (País Valencià): 8,74 km2, 7.981 hab (2015)

(cast: San Antonio de Benagéber) Situat en l’extrem més oriental del territori comarcal. Posseeix, per tant, una situació privilegiada degut al fet que el nucli urbà està proper a València. Fins el 1998 formava part de l’Horta. Limita amb els municipis de Bétera, l’Eliana, la Pobla de Vallbona i Paterna.

Encara que a l’origen va estar basada en la colonització agrícola de les noves terres (secà i regadiu), en l’actualitat, gràcies a la seva proximitat a la capital, predomina el sector serveis al convertir-se en un centre residencial.

Aquest municipi va néixer en la dècada del 1940. A l’antic poble de Benaixeve (Serrans), l’any 1932 va començar el pantà de Benaixeve que obligaria als seus habitants a emigrar, els quals s’instal·laren a Sant Isidre de Benaixeve (al terme de Montcada) i a aquest mateix. Es van confeccionar 75 lots de terreny composats per a 75 colons.

Després d’un llarg procés d’interessos polítics i econòmics, seguint el corresponent procés de compareixences i aportació d’informes, el 8 d’abril de 1998, es va publicar el decret pel qual es declarava nou municipi independent.

Enllaç web: Ajuntament

Sant Andreu de Sureda (Rosselló)

3 Respostes

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 9,73 km2, 35 m alt, 3.288 hab (2013)

(fr: Saint-André) Situat al riberal del Tec, a la plana regada, estesa entre el peu de la serra de l’Albera i la Ribereta, o riera de Sant Andreu (que neix en aquesta serra, i, després de drenar els termes de Sureda, de Sant Andreu de Sureda i d’Argelers, desemboca al mar al grau de la Ribereta, al sud i molt a prop de la desembocadura del Tec).

Agricultura de regadiu: hortalisses i fruiters (albercoquers, presseguers, pereres i pomeres), així com de secà, dominada per la vinya, principal font de riquesa del municipi, que dóna vins de qualitat superior i vins dolços d’aperitius; hi ha un celler cooperatiu. Població en ascens.

El poble és situat a la dreta de la riera de Sant Andreu, a la carretera de Ceret a Argelers, al voltant de l’església parroquial, antic monestir de Sant Andreu de Sureda.

El terme també comprèn el poble de Tatzó d’Amunt.

Sanet i els Negrals (Marina Alta)

4 Respostes

Municipi de la Marina Alta (País Valencià): 21,10 km2, 83 m alt, 674 hab (2015)

(cast: Sanet y Negrals)  Situat a la vall del riu Girona, al seu sector mitjà conegut amb el nom de la Rectoria del Ràfol, al sud-oest de Dénia.

La principal activitat econòmica és l’agricultura; hi predomina el regadiu (amb aigua procedent del Ràfol) sobre el secà; els conreus més extensos són els cítrics, els garrofers i una part d’horta. Àrea comercial de Gandia.

El cap del municipi és Sanet de la Rectoria (on hi ha l’església parroquial de Santa Anna), que forma un continu amb el poble dels Negrals, a l’antiga partió entre regadiu i secà; ambdós pobles són d’origen àrab i formaren municipi en 1821-23 amb el nom d’Unió Legal, i definitivament, amb el nom actual, des del 1834.

Enllaç web: Ajuntament

Salzadella, la (Baix Maestrat)

6 Respostes

Municipi del Baix Maestrat (País Valencià): 49,88 km2, 339 m alt, 762 hab (2015)

(o Salzedella, o Salsadella) Situat en un terreny muntanyós (serres de Vall d’Àngel i Talaies d’Alcalà), a les ribes de la rambla de Sant Mateu, formant part de l’antiga Batllia Major, al límit amb l’Alt Maestrat.

Es conrea gran part de la superfície total del municipi; els conreus més estesos són l’olivera, seguida dels cereals, la vinya, els fruiters de secà i els ametllers. Ramaderia ovina, que ha anat perdent importància davant el bestiar porcí. Indústria artesanal (espardenyeries i derivats de l’agricultura). Pertany a l’àrea comercial de Castelló de la Plana. Població en descens.

La vila és a la plana; l’església parroquial és dedicada a santa Maria.

Hi ha encara diversos masos habitats dins el terme, la caseria de la Teulera i les ermites de Sant Antoni i de Sant Josep.

Enllaç web: Ajuntament

Salses (Rosselló)

21 Respostes

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 71,28 km2, 10 m alt, 3.275 hab (2013)

(fr: Salses-le-Château) Situat entre el riu Robol, afluent de l’Aglí, i l’estany de Salses, al peu de les Corberes, on hi ha la font de Salses o la font Estrema i la font Dama, situada a l’inici de la plana de Salses. El terme és a l’extrem nord de les terres de parla catalana, al límit amb Occitània.

El principal recurs és l’agricultura; hi ha una part de conreus de regadiu, que es destina a hortalisses i fruiters (albercoquers i presseguers), però hi prepondera el secà, que és dedica a la viticultura, principal recurs econòmic. Té una gran producció de vi. Indústria de la construcció i activitats turístiques. Població en ascens.

La vila té nombroses referències, tant documentades com arqueològiques, des d’època romana. Al nord de la vila, hi ha l’històric castell de Salses, actualment museu.

El terme comprèn també els pobles i llogarets de Garrius i de Santa Coloma de Salses, els despoblats de Molins i de Castellvell i la masia i veïnat de Vespella.