Arxiu de la categoria: Municipis i Comarques

Santanyí (Mallorca Migjorn)

47 Respostes

Municipi de Mallorca (Illes Balears): 124,86 km2, 62 m alt, 11.316 hab (2015)

Situat a l’extrem sud-est de l’illa (cap de ses Salines), a les serres de Llevant, que n’accidenten el litoral, ben articulat (cales de Santanyí, d’Or, Mondragó, Figuera, Llombarda i Portopetre i cap des Moro).

Hi predominen els conreus de secà (ametllers i cereals) sobre els de regadiu (hortalisses i fruiters). Ramaderia (bovina, ovina i porcina). Aviram. Pesca, com més va més important. Pedreres. Indústries alimentàries, de la fusta i de la ceràmica i el vidre. Turisme (amb urbanitzacions i establiments hotelers a les diverses cales).

La ciutat durant l’època islàmica, era una alqueria. Però realment fou fundada com a tal l’any 1300, pel rei Jaume II de Mallorca, en les terres que havien estat atorgades a Nunyo Sanç a l’època de la conquesta. Església parroquial de Sant Andreu (segles XVIII-XIX). Església gòtica del Roser.

El municipi comprèn, a més, els pobles de s’Alqueria Blanca, es Llombards i Calonge i el veïnat de la Costa.

Enllaços web: Ajuntament – Institut

Santa Pola (Baix Vinalopó)

20 Respostes

Municipi del Baix Vinalopó (País Valencià): 58,6 km2, 6 m alt, 31.657 hab (2015)

Situat en un terreny pla, vora la costa del Mediterrani, el terme és envoltat pel d’Elx. Dins el terme municipal hi ha la serra de Santa Pola (141 m alt) on hi ha el cap de Santa Pola (amb el far de Santa Pola) que tanca pel nord la badia de Santa Pola i un sector de platges de forta atracció turística.

Predominen els conreus de secà (cereals, garrofers i ametllers) sobre els de regadiu. Hi ha adquirit una gran importància el turisme, fins al punt d’ésser la principal font de riquesa. Forns de calç. Important explotació salinera. Indústries frigorífiques i del sector terciari. Àrea comercial d’Alacant. Població en continu ascens.

La vila és situada vora el vell port protegit pel castell de Santa Pola (bastit el 1557) Església parroquial de Santa Maria.

El municipi comprèn, a més, la caseria de les Cases del Cap, el barri turístic de la Platja Llisa i les torres del Pinet, de l’Escaleta, de Tamarit i de la Talaiola.

Enllaços web: Ajuntament – Turisme

Santa Maria la Mar (Rosselló)

6 Respostes

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 10,29 km2, 4 m alt, 4.725 hab (2013)

(o Santa Maria de la Mar, ant: Pabirans, fr: Sainte-Marie-la-Mer) Situat a la Salanca, a la costa, a l’esquerra de la Tet i prop de la seva desembocadura.

Al final del segle XIX s’iniciaren les plantacions de vinya, que és un dels recursos principals de la població, juntament amb el conreu d’hortalisses i fruiters, gràcies al regadiu de la riba de la Tet i de l’agulla Cabdal. Els prats donen lloc a una certa activitat ramadera (bestiar oví, equí i porcí). Hi ha activitat pesquera a la Platja de Santa Maria. A la costa s’han creat noves urbanitzacions (el Bordigó), a causa de l’atracció de les platges a l’estiu, fet que situa el turisme com a sector capdavanter. Àrea comercial de Perpinyà.

El poble s’assenta al voltant de l’església parroquial, romànica, amb un retaule gòtic de Pere Baró.

El municipi comprèn també l’església de Sant Andreu de Bigarans.

Santa Maria del Camí (Mallorca Raiguer)

24 Respostes

Municipi de Mallorca (Illes Balears): 37,93 km2, 132 m alt, 6.685 hab (2015)

Situat al sector nord-oest i a l’interior de l’illa, al peu d’un terreny muntanyós accidentat per la serra de Tramuntana, al nord de Palma de Mallorca.

La principal activitat econòmica és l’agricultura (es conrea bona part del terme municipal); hi predomina el secà sobre el regadiu; el conreu més estès és el d’ametllers, seguit dels cereals i els fruiters (figueres). Indústria tèxtil, de materials de la construcció i alimentària (influïdes per la proximitat de Palma de Mallorca, a l’àrea comercial de la qual pertany).

La vila és un típic poble-camí allargassat, de cases baixes. L’església parroquial de Santa Maria és un notable edifici barroc acabat el 1718.

El municipi comprèn, a més, la caseria de Terrades, i entre les diverses possessions, la de son Montserrat (residència de Tomàs Forteza).

Enllaços web: Ajuntament – Institut – Col·legi Ramon Llull – Escola Melcior Rosselló – Factoria de So

Santa Margalida (Mallorca Pla)

23 Respostes

Municipi de Mallorca (Illes Balears): 86,51 km2, 113 m alt, 11.672 hab (2015)

Situat al nord de l’illa, al sector nord-est des Pla, al litoral de la badia d’Alcúdia, al sud de l’albufera del mateix nom.

L’agricultura és l’activitat econòmica bàsica (es conrea gran part del territori municipal). Predomini absolut del secà sobre el regadiu; els conreus més estesos són els cereals i les lleguminoses, seguits dels conreus arborescents (garrofers i ametllers). Ramaderia (bestiar boví i oví). Aviram. Pedreres de marès. Escassa activitat industrial: indústria alimentària (licors i conserves vegetals), de materials de la construcció i derivada de la fusta. També hi té una certa importància el turisme, amb nombrosos establiments hotelers i allotjaments, especialment a Can Picafort, al centre de la badia d’Alcúdia, i Son Serra de Marina. Forma part de l’àrea comercial de Palma de Mallorca. Població en ascens.

La vila és situada en un encreuament de camins entre es Raiguer i les serres de Llevant i sorgí al voltant de la parròquia de Santa Margalida, que conserva un notable retaule gòtic de la fi del segle XIII.

A Can Picafort, necròpoli talaiòtica de son Real.

Fou el centre de la cavalleria i baronia de Santa Margalida i d’Hero.

Enllaç web: Ajuntament

Santa Magdalena de Polpís (Baix Maestrat)

3 Respostes

Municipi del Baix Maestrat (País Valencià): 66,55 km2, 123 m alt, 810 hab (2015)

(o de Pulpis) Situat als vessants de les talaies de la vall de la rambla d’Alcalà, accidentat a est per la serra d’Irta. La meitat del terme és territori improductiu, al sector muntanyòs, és ocupat per bosc i matollar.

Agricultura totalment de secà; els conreus més estesos són els de garrofers i d’oliveres, seguits de fruiters de secà i els cereals. Bestiar de llana, avicultura. Indústria (proximitat de Benicarló i Peníscola). Pedreres. Àrea comercial de Castelló de la Plana.

El poble és a la dreta de la rambla d’Alcalà, al peu del turó on hi ha les restes de l’antic castell de Polpís. L’església parroquial és de la segona meitat del segle XIX.

El terme comprèn també el barri de l’Estació.

Enllaç web: Ajuntament

Santa Llocaia (Alta Cerdanya)

5 Respostes

Municipi de l’Alta Cerdanya (Catalunya Nord): 8,88 km2, 1.286 m alt, 141 hab (2013)

(ant: Darnacolleta, fr: Sainte-Léocadie) Situat a l’esquerra del riu d’Er, afluent per l’esquerre del Segre, al peu de la tossa d’Er, al sud de l’enclavament de Llívia. Comprèn una gran part de la vall del torrent de Lluç, del puig d’Estaca (2.059 m alt) fins més avall del mas Concellabre.

Economia agrícola; s’hi cultiven cereals de secà (sobretot blat, i també sègol, civada i ordi) i patates. Important ramaderia de bestiar boví, oví i equí. La població experimenta un lleu augment des del 1962 i viu disseminada.

El poble és a l’interfluvi del torrent de Lluç i la riera de la Verneda. L’església parroquial, romànica, conserva un interessant retaule barroc fet per Antoni Peitaví.

El terme també comprèn el barri de les Cases d’Amunt, el llogaret de Lluç, el poble de Palau i el mas Concellabre.

Santa Eulària des Riu (Eivissa)

57 Respostes

Municipi d’Eivissa (Illes Balears): 153,48 km2, 52 m alt, 35.812 hab (2015)

Situat a la costa oriental de l’illa, comprèn el sector nord-est de la mateixa i és drenat pel riu de Santa Eulària, únic corrent d’aigua superficial permanent de totes les illes. Al litoral, alt i rocós, hi ha la la badia de Santa Eulària i les cales Blanca i Llonga, entre altres.

L’activitat econòmica bàsica era l’agricultura, fins a la irrupció del turisme. Els conreus més estesos són els de secà, cereals i lleguminoses, seguits d’alguns conreus arborescents (ametllers i garrofers); el regadiu aprofita l’aigua del riu per a conreus d’hortalisses, moresc i patates. Important ramaderia (bestiar boví, oví i porcí). Avicultura. Jaciments de plom, sense explotar. L’activitat industrial és escassa. Àrea comercial d’Eivissa.

Importància turística: concentra bona part de les places hoteleres de l’illa i compta a més amb nombroses urbanitzacions i blocs d’apartaments. Població en ascens.

La vila és a la dreta de la desembocadura del riu de Santa Eulària; església parroquial del segle XVI. Barri des Puig d’en Valls i diverses parròquies. El 1963 hi fou inaugurat un museu dedicat al pintor Laureà Barrau. Fou el centre de l’antic quartó de Santa Eulària.

Enllaç web: Ajuntament

Santa Eugènia de Mallorca (Mallorca Pla)

5 Respostes

Municipi de Mallorca (Illes Balears): 20,25 km2, 149 m alt, 1.638 hab (2015)

(of: Santa Eugènia) Situat en es Pla, a l’interior de l’illa i al límit amb la ciutat de Palma de Mallorca. Gairebé la meitat del terme municipal és ocupada per la vegetació natural (pins, alzines i matolls).

L’activitat econòmica bàsica és l’agricultura, amb predomini absolut del secà sobre el regadiu; els conreus més estesos són els cereals i les lleguminoses, seguits d’ametllers i vinya. Ramaderia bovina, ovina, porcina i aviram. Pedreres. Àrea comercial de Palma de Mallorca.

La vila és d’origen islàmic (dita Benitaharí). L’església parroquial, del segle XVII i ampliada el segle XIX, fou sufragània de la de Santa Maria del Camí fins al 1913.

El terme comprèn, a més, els barris de ses Alqueries, ses Olleries i el veïnat de ses Coves.

Enllaç web: Ajuntament

Santa Coloma de Tuïr (Rosselló)

Deixa un comentari

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 4,74 km2, 175 m alt, 146 hab (2013)

(o de la Comanda, fr: Sainte-Colombe-de-la-Commanderie). Situat al límit dels Aspres amb la plana rossellonesa, a l’esquerra de la Canta-rana, afluent del Rard. La meitat occidental del terme és formada per una gran plataforma seca, coberta de garriga.

El sector oriental concentra la modesta agricultura; el principal conreu és la vinya, així com arbres fruiters i farratges. Produeix vins dolços naturals i negres amb denominació d’origen controlada. Pedrera en explotació. La població ha estat tradicionalment escassa.

El poble, que concentra tota la població del municipi, és bastit al voltant de l’església parroquial, 2 km al sud de Tuïr.