Arxiu de la categoria: Municipis i Comarques

Geldo (Alt Palància)

5 Respostes

Municipi de l’Alt Palància (País Valencià): 0,57 km2, 300 m alt, 667 hab (2014)

(ant: Xeldo) Situat a la dreta del riu Palància, gairebé envoltat pel terme de Sogorb, a la zona de parla castellana del País Valencià. El seu terme municipal és molt reduït.

Agricultura de conreus de regadiu, principalment arbres fruiters, a més d’hortalisses; poca superfície de secà i de muntanya improductiva. Les terres són treballades en règim d’explotació directa. A la indústria hi treballa la meitat de la població activa Àrea comercial de Sogorb.

El poble, que agrupa tota la població del municipi, és situat a la plana regada de la dreta del Palància; l’església parroquial és dedicada a la Mare de Déu de la Misericòrdia; la casa del comú és el vell palau dels ducs de Medinaceli.

La torre de Xeldo fou concedida per Jaume I el 1248 a Garcia Peres d’Ossa, i després de tenir diversos propietaris, passà finalment a formar part del ducat de Sogorb.

Enllaç web: Ajuntament

Llaguna, la (Conflent)

7 Respostes

Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 23,09 km2, 1.657 m alt, 238 hab (2012)

(fr: La Llagonne) Situat a la capçalera de la Tet, a la vora esquerra del riu, entre el coll de la Quillana i el de la Perxa. El terme és ocupat en gran part per bosc i pastures.

El turisme hivernal i d’estiu (hotels i residències secundàries) ha suplantat l’economia tradicional, agrícola de secà (cereals, hortalisses i farratges) i ramadera de bestiar boví i equí. Explotació del bosc. Al ras de la Quillana hi ha l’aeròdrom de Montlluís-la Quillana. Àrea comercial de Montlluís.

El poble és a l’extrem meridional del ras de la Quillana, prop del canal de la Llaguna, que aprofita l’aigua de la Tet per al regadiu; l’església parroquial de Sant Vicenç és del segle XII, conserva un mur i un portal romànics, així com una notable Majestat de la fi del segle XII; restaurada l’església a partir del 1968, hom hi ha trobat restes de pintures romàniques.

El terme també comprèn el poble dels Cortals.

Zarra (Vall de Cofrents)

3 Respostes

Municipi de la Vall de Cofrents (País Valencià): 49,24 km2, 605 m alt, 484 hab (2014)

Situat entre el riu Reconque i la vall de la rambla de La Espadilla, al centre de la comarca, fins molt a prop del límit amb Castella, a la zona de parla castellana del País Valencià. El sector central del terme forma part de la vall del riu de La Hoz (o riu de Zarra), que travessa el terme a través d’un llarg congost. Tres quartes parts del terme no es conreen, i són cobertes de pinedes i matollar.

Economia agrícola, amb conreus de secà (cereals -blat i ordi-, oliveres, vinya i ametllers) i de regadiu (blat de moro, patates i arbres fruiters), que aprofita l’aigua del riu. La ramaderia ovina és un complement de l’agricultura. Àrea comercial de València. Població en descens.

El poble s’assenta a la dreta del riu de La Hoz; l’actual església parroquial de Santa Anna fou construïda el 1760; hi ha restes romanes; el castell de Zarra, musulmà, fou reconquerit de Jaume I.

El municipi inclou la caseria de La Hoz.

Enllaç web: Ajuntament

Xulella (Serrans)

9 Respostes

Municipi dels Serrans (País Valencià): 62,81 km2, 322 m alt, 664 hab (2014)

(cast: Chulilla) Situat a la conca del Túria, que el travessa encaixat dins una vall molt estreta i sinuosa, on hi ha el salt de Xulella, de més de 100 m d’altitud, destinat a la producció d’electricitat, a la zona de parla castellana del País Valencià; l’oest és muntanyós. El seu terme és molt accidentat i cobert de matolls i pins.

Agricultura, dominada pels conreus de secà (cereals, vinya, oliveres i garrofers); al regadiu s’hi cultiven cereals, patates i hortalisses. Àrea comercial de Llíria.

La vila és a l’esquerra del Túria, entre la mola de Xulella (513 m alt) i el turó que coronen les ruïnes de l’antic castell de Xulella, que fou el centre de la baronia de Xulella. L’església parroquial de la Mare de Déu dels Àngels és del segle XVIII.

El terme inclou la caseria de Vanacloig.

Xóvar (Alt Palància)

2 Respostes

Municipi de l’Alt Palància (País Valencià): 18,20 km2, 410 m alt, 339 hab (2014)

(cast: Chóvar) Situat al vessant meridional del sector central de la serra d’Espadà, a la vall de capçalera de la rambla d’Assuévar (o barranc de Xóvar), a la zona de parla castellana del País Valencià. Un 20 % de la superfície és coberta de bosc de pins i alzines sureres.

Riquesa agrícola de secà, amb conreus d’oliveres, ametllers, vinya i garrofers; hi ha poca agricultura de regadiu. Totes les terres són treballades en explotació directa. Àrea comercial de Sogorb.

El poble, que agrupa tota la població del municipi, és situat en un coster, vora la rambla d’Assuévar, al peu d’un serrat on s’alçen les ruïnes de l’antic castell de Xóvar; església parroquial de Santa Anna.

Fou lloc de moriscs, els quals participaren el 1525 a la revolta de la serra d’Espadà.

Enllaç web: Ajuntament

Xodos (Alcalatén)

4 Respostes

Municipi de l’Alcalatén (País Valencià): 44,19 km2, 1.063 m alt, 126 hab (2014)

(cast: Chodos) Situat a l’alta vall del riu de Llucena (dit ací barranc de Xodos) i accidentat pels vessants orientals del Penyagolosa. Hi ha boscs de pins, així com brolla i matollar.

Agricultura modesta; els conreus són totalment de secà (cereals i patates). Ramaderia de llana; avicultura. Àrea comercial de Castelló de la Plana. Població en descens.

La vila, d’origen islàmic, és al capdamunt d’un turó tallat per un cingle, arran mateix de les cases, que domina l’ermita de Sant Cristòfol; l’església parroquial de Sant Pere conserva una creu processional gòtica; es conserven restes de les antigues muralles i diversos edificis medievals.

El municipi inclou, entre altres, la caseria del Gargant.

Enllaç web: Ajuntament

Xixona (Alacantí)

33 Respostes

Municipi de l’Alacantí (País Valencià): 163,8 km2, 453 m alt, 7.226 hab (2014)

(cast: Jijona) Situat al centre de la vall de Xixona, a la serralada Pre-bètica valenciana, tancada per la penya Roja o penya de Xixona (1.236 m alt), a les vores del riu de la Torre, afluent del Montnegre, que es recorregut per la foia, o canal, de Xixona, al nord d’Alacant. El territori és accidentat.

Predomini de l’agricultura de secà sobre la de regadiu; els conreus més estesos són els cereals i els ametllers, seguits del d’oliveres, els conreus d’horta i els de garrofers. Ramaderia ovina i porcina; hi té molta importància l’apicultura. Important indústria alimentària basada en la fabricació de torrons de Xixona, a més d’indústria conservera i del moble. Àrea comercial d’Alacant.

La ciutat és al coster d’un tossal, amb carrers estrets i costeruts, a la dreta de la rambla de la Torre, coronat per les restes del castell de Xixona; l’església parroquial de l’Assumpció i de Sant Bartomeu, fou bastida en 1609-29 (es conserva la primitiva parròquia, gòtica); convent de Lloret (1592).

El municipi comprèn, a més, el llogaret i districte de la Sarga (on hi ha valuoses pintures rupestres), la parròquia de Montnegre i els districtes rurals d’Abió, Almarx, Alècua, Almoraig, el Barranc, Bugaia, el Cabeçó, la Canal, Feliu, Nuges, Espartar, Segorb i Silim.

Fou centre de la governació o corregiment de Xixona.

Enllaç web: Ajuntament

Xiva de Bunyol (Foia de Bunyol)

19 Respostes

Municipi i capital comarcal de la Foia de Bunyol (País Valencià): 177,71 km2, 271 m alt, 15.029 hab (2014)

(cast: Chiva) Situat al sector de la comarca que limita amb l’Horta, regat per la rambla de Xiva o riu de Xest, accidentat per la serra de Xiva i de la Parentxisa, a la zona de parla castellana del País Valencià. La part muntanyosa és ocupada per pinedes i matollar.

Predomina el secà (vinya i oliveres); al regadiu hi ha cítrics i fruiters. Ramaderia de llana i porcina. Indústries derivades de l’agricultura (farines i olis), materials per a la construcció i mobles. Població en ascens.

La vila és situada a banda i banda del riu Xest, al peu del turó que coronen les restes de l’antic castell de Xiva, d’origen musulmà, i del santuari de la Mare de Déu del Castell, refet al segle XVIII; església parroquial de Sant Joan, construïda entre el 1739 i el 1781; resta el campanar de l’antiga església gòtica de Sant Miquel; la casa de la vila correspon a l’antic convent de franciscans observants, fundat el 1611.

La baronia de Xiva fou creada per als Montcada. Durant la primera guerra carlina tingué lloc la batalla de Xiva.

Xirivella (Horta)

13 Respostes

Municipi de l’Horta (País Valencià): 5,22 km2, 17 m alt, 29.309 hab (2014)

(ant: Xilvella) Situat al pla de Quart, a l’oest de València, ciutat de la qual ha esdevingut de fet un barri dormitori. El terme és travessat pel nou curs del Túria.

Agricultura de regadiu (cítrics, hortalisses, patates i melons). Hi predominen les explotacions agràries petites. Avicultura. La indústria és molt diversificada, i atesa la proximitat amb València ha augmentat considerablement; destaquen la indústria química, la tèxtil, la de la confecció i la de la ceràmica. Àrea comercial de València. Població en ascens.

El poble, d’origen islàmic, ocupa l’extrem septentrional del terme; petit santuari de la Mare de Déu de la Salut; es conserva la Casa de Déu; durant la segona meitat del segle XX és crearen nous barris, com els de la Llum i de Sant Ramon.

El municipi comprèn, també, les antigues caseries rurals de les Alqueries d’Alòs, les Alqueries de Pellisser i les Alqueries dels Pollastres.

Enllaç web: Ajuntament

Xilxes (Plana Baixa)

3 Respostes

Municipi de la Plana Baixa (País Valencià): 13,44 km2, 7 m alt, 2.853 hab (2014)

(fam: Xinxes; cast: Chilches) Situat al sud de la comarca, des dels darrers contraforts de la serra d’Espadà fins al litoral, a les ribes del barranc de Sant Pere, al sector sud de la Plana.

Agricultura amb predomini dels conreus de regadiu (cítrics i hortalisses) sobre els de secà (oliveres). Les explotacions agràries són d’extensió reduïda. Ramaderia ovina i porcina. Petita indústria alimentària, derivada de l’agricultura (preparació de la fruita), i de materials de la construcció. Àrea comercial de Castelló de la Plana.

La vila s’assenta a la zona de contacte entre el secà i el regadiu, al voltant de l’església parroquial de l’Assumpció. Fou destruïda el 1938 i en part ha estat reconstruïda. Hi ha restes de poblament d’època romana.

A la costa hi ha la caseria de les Cases de Xilxes.

Enllaços web: Ajuntament – Associació Cultural Ràfol