Arxiu de la categoria: Empreses

Estela, Editorial

(Barcelona, 1958 – 1971)

Editorial. Fundada per expandir el llibre religiós, especialment el relacionat amb l’espiritualitat francesa que ja s’avançava al concili Vaticà II. Publicà uns quants títols, molt populars, que influïren fortament en els grups d’avançada de Catalunya.

En foren els caps més visibles primerament Maria Martinell, i després Alfons Carles Comín.

Li fou retirat el permís de publicar poc després de l’edició de la biografia de Francesc Vidal i Barraquer el 1971. L’equip administratiu passà aleshores a la nova Editorial Laia.

Editava fonamentalment en català.

Estabanell i Pahisa SA

(Catalunya, 1927 – )

Societat de filatura de cotó i producció d’energia elèctrica.

Tenia fàbriques de filats a Sant Martí de Centelles, i de teixits a Tona. Considerada com una de les vint grans empreses de la filatura a l’estat espanyol.

Distribuí a Granollers i a Sant Martí de Centelles l’electricitat que produïa a Segúries i Freixenet.

El 1972 tenia 700 empleats.

Enllaç web: Estabanell

España -automòbils-

(Barcelona, 1917 – 1927)

Societat fabricant d’automòbils. Fundada per Francesc Batlló i Godó, amb la cooperació familiar.

La seva producció anual fou de més de mil unitats, i serví per a l’experimentació de problemes metal·lúrgics. Fabricà també camions per a l’exèrcit.

El 1928 es fusionà amb la societat Ricart, que construí els automòbils Ricart-España.

ENHER *

Sigla de l’Empresa Nacional Hidroelèctrica de la Ribagorçana SA  (empresa catalana de l’INI, 1946-83).

Enciclopèdia Catalana SA

(Barcelona, 1965 – )

Empresa editorial, creada per a l’edició de la “Gran Enciclopèdia Catalana”.

Propietat posteriorment de la Fundació Enciclopèdia Catalana, a part de l’actualització i reedició d’aquesta obra, s’ha especialitzat en la publicació de grans obres i diccionaris.

Enllaç: Enciclopèdia Catalana

ENASA *

Sigla de l’Empresa Nacional d’Autocamions SA  (empresa catalana de l’INI, 1946-90).

Empúries, Editorial

(Barcelona, 1983 – )

Editorial fundada per Xavier i Enric Folch i Pere Portabella, entre d’altres. El 1994 inicià la fusió amb Edicions 62 i tres anys més tard la coedició de traduccions amb Anagrama.

Publicà diverses col·leccions: Mitjorn i El Ventall. de poesia; Narrativa/Empúries i Tros de Paper, de narrativa; Biblioteca Universal Empúries, d’assaig i d’altres adreçades al món universitari –Les Naus d’Empúries– o a un públic juvenil –L’Odissea-.

L’any 1996 va entrar a formar part del Grup 62.

Enllaç: Editorial Empúries

Elizalde, Automòbils

(Barcelona, 8 gener 1908 – 1951)

Empresa metal·lúrgica. Fundada per Artur Elizalde i la família Biada per a la construcció d’automòbils.

El primer vehicle construït per aquesta marca aparegué el 1917 i posteriorment s’hi fabricaren tota mena de turismes i camions, fins al 1925, que passà a fabricar motors d’aviació.

El 1951 canvià el nom per Empresa Nacional de Motores de Aviación SA.

Electroquímica de Flix SA

(Flix, Ribera d’Ebre, 2 juny 1897 – 1973)

Empresa. Constituïda amb capital alemany procedent de Chemische Fabrik Elektron i Elektrizitäts AG per a la fabricació de productes químics, especialment clorur de calci i altres derivats del clor o de la sosa càustica.

Tingué el sosteniment financer de la companyia Ehinger de Basilea. L’any 1904 començà la col·laboració amb la Cros, que es convertí posteriorment en accionista majoritària.

Adquirí la mina Andresinta de lignit, de Mequinensa, salines a Almeria i la producció de les de Torrevella.

Patí dificultats durant la guerra civil espanyola, especialment durant la batalla de l’Ebre.

Reconstruïda el 1941, durant la Segona Guerra Mundial i anys posteriors fou sotmesa a controls aliats rigorosos per raó dels seus capitals alemanys.

El 1973 fou absorbida per la Cros.

Electrometal·lúrgica de l’Ebre SA

(Barcelona, 1904 – 1991)

(EMESA)  Empresa de producció d’energia elèctrica i fabricació de carbur de calci. Constituïda amb un capital de 3.500.000 ptes.

Després fabricà també carbonat potàssic i hidròxid de calci.

El 1971 la xifra de negocis fou de 172 milions de pessetes.

Pertanyia al grup Cros, fins que el 1991 passà a Erkimia.