(València, 1880 – 1963/64)
Empresa. Fou un dels primers tallers de la zona de l’Horta. Els principals productes foren els de caldereria, de foneria i de motlles.
Inicialment era al centre de la ciutat; posteriorment les instal·lacions foren traslladades al Cabanyal.
Després de la guerra civil de 1936-39 perdé importància i desaparegué en 1963-64.
(Manises, Horta, segle XIV – )
Ceràmica envernissada de blanc. Feta en una de les zones importants de fabricació de ceràmica musulmana al País Valencià (juntament amb Paterna, Benaguasil, Càrcer, etc).
El document més antic relatiu als moriscs de Manises fabricants de ceràmica data del 1317. En anys successius van treballar en col·laboració cristians i musulmans, fins a l’expulsió definitiva d’aquests, al començament del segle XVII.
Els forns de Manises van competir amb els malaguenys en la fabricació de pisa daurada, que correspon al fals nom genèric de malica (en realitat, varietat ceràmica pròpia dels forns malaguenys) i arribaren fins i tot a anul·lar aquesta competència gràcies a la protecció de la flota catalano-aragonesa i a la decadència del regne granadí.
La gran producció de pisa de Manises data de mitjan segle XIV, en què gràcies a la protecció de la família Boïl, senyors del feu de Manises, i a la política comercial del rei Jaume II el Just, en foren exportades grans quantitats a tot el Mediterrani, i fins i tot a ciutats flamenques i alemanyes. A la segona meitat del segle XV, època de màxima expansió, fou exportada fins a Egipte, Síria, Palestina i l’Àsia Menor.
Al principi del segle XVII Manises encara fabricava la seva famosa pisa daurada i blava, per bé que ja havia iniciat la decadència, que havia de convertir-la en manufactura popular; a mitjan segle XVIII ja no apareix esmentada entre les fàbriques de pisa espanyoles.
Les peces sortides dels obradors de Manises són de forma variada: bols, escudelles, gerres de diferents tipus, plats, etc. Respecte al colorit, en la major part d’exemplars més antics la decoració més freqüent és a base de tons verds i negres. Més endavant, al segle XV, es combina el blau amb l’or, i la decoració consisteix en una gran complicació d’ataurics d’origen granadí i inscripcions aràbigues. Els exemplars gòtics es caracteritzen pel predomini de l’or i la decoració composta per temes centrals únics, figures d’animals i inscripcions.
A partir de mitjan segle XV la decoració es modifica i dóna lloc a quatre sèries diferents de motius: or i blau amb tema central heràldic; plats cònics i baixos amb decoració vegetal de clavellines d’or dintre de cercles blaus; els anomenats plats de l’Ave Maria, per la inscripció que porten al vorell, decorats amb figures humanes o animals, i plats de grans dimensions corresponents al regnat dels Reis Catòlics, decorats amb cordons, vírgules i filets en relleu, generalment en or de tons violacis.
Al segle XVII la producció de Manises palesa una notable renovació; són abundants les peces totalment daurades i les que presenten fons de blau pàl·lid. Al segle XVIII la producció es limita a la imitació de la ceràmica de l’Alcora. L’escola de ceràmica creada a la fi del segle XIX renovà els obradors, que modernament repeteixen els models medievals.
El 1967 es formà el Museu de Ceràmica de Manises.
(Perpinyà, 1985 – )
Editorial. Creada per Robert Avril, Maria Àngels Falquès i Jaume Roure.
S’ha orientat cap a la publicació d’autors nord-catalans, dels quals publica, sobretot, novel·la, assaig i còmics.
Ha emprès, però, l’edició d’una col·lecció d’intercanvi cultural, el primer volum de la qual és un recull de narracions de diversos pobles soviètics.
(Palma de Mallorca, 1994 – )
Editorial. Fundada per Lleonard Muntaner i Mariano i Maria Antònia González Romaguera, director editorial i gerent, respectivament. L’empresa ha editat més de dos centenars de títols, majoritàriament en llengua catalana.
Especialitzada en ciències socials, s’estructura entorn d’una dotzena de col·leccions, entre les quals destaquen “Llibres de la Nostra Terra” (des del 1994), “El Ferreret”, de narrativa infantil (des del 1994), “Poesia” (des del 1995), “Mallorquins en diàleg” (des del 1996), “Aliorna”, de narrativa en català (des del 1997), i més recentment “Refaubetx”, per a treballs d’investigació derivats de tesis doctorals, “L’Espill”, de fonts històriques relatives als Països Catalans, i les col·leccions de butxaca “La Butzeta” i “Maragassa”, per a joves autors.
Enllaç web: Lleonard Muntaner, Editor
(Banyuls de la Marenda, Rosselló, 1882 – )
Centre de biologia marina. Annex a la Facultat de Ciències de París. Fou fundat per Henri de Lacaze Duthiers. Les instal·lacions foren ampliades, però fou a partir del 1952 que s’inicià una renovació i una modernització general.
A més de treballar-hi una seixantena de persones, cada any acull de 400 a 500 estudiosos d’universitats europees i nord-americanes. Aquest laboratori ha fet prospeccions a totes les costes catalanes, incloses les Balears.
Publicà, a partir del 1950, la revista “Vie et Milieu” i, posteriorment, “Faune des Pyrénées-Orientales”, en fascicles. Posseeix la segona biblioteca de ciències naturals de l’estat francès.
El 1957, el Mas de la Serra, creà un centre d’ecologia terrestre, i ha constituït també la important reserva de la Maçana (9 ha), realitzacions dutes a terme pel professor F. Petit.
Veure> Banca Jover (entitat bancària catalana, 1911-78).
(Palma de Mallorca, 1885 – 1918)
Empresa naviliera. Fundada per fusió de La Isleña, Empresa Mallorquina de Vapores i la Empresa Marítima a Vapor.
Es féu càrrec de les comunicacions regulars entre les Balears, excepte Menorca, i la Península Ibèrica. Arribà a tenir 12 vaixells.
El 1918, i malgrat una forta opinió en contra, fou absorbida per la Companyia Trasmediterrània.
El 1945 es creà una nova empresa amb el mateix nom.
(Illes Balears, 22 juny 1989 – )
(IBATUR) Empresa pública. Creada per la conselleria de turisme del Govern de les Illes Balears. Inicialment, i fins el 1999, en què es féu una nova regulació de l’empresa, es denominà Institut Balear de Promoció del Turisme.
Els seus objectius consisteixen en la promoció i comercialització del producte turístic de les Illes Balears, la recerca i el desenvolupament d’aquest producte, la informació estadística i, finalment, l’observatori permanent de la qualitat de les zones turístiques.
(València, 1971 – )
Fira d’horticultura ornamental i elements auxiliars, integrada a la Fira Mostrari Internacional. Té lloc cada any al palau firal de Benimàmet a nivell de l’estat espanyol i és internacional cada quadre anys.
Té com a objectius propiciar les relacions personals i els intercanvis tècnics, professionals i comercials de les empreses de producció i comercialització, d’associacions d’horticultura ornamental i jardineria, així com d’institucions científiques i professionals.
Dades dels Països Catalans 