Arxiu de la categoria: Cultura i Art

Televisió de València

3 Respostes

(País Valencià, 4 juliol 1984 – 27 novembre 2013)

(TVV)  Televisió autonòmica que inicià les emissions el 1989. Creada en el si de l’ens Radio Televisió Valenciana (RTVV). És membre de la Federació d’Organismes de Ràdio i Televisió Autonòmics (FORTA). Acull Canal 9 i Notícies 9.

Canal 9, d’orientació general, començà les emissions el 9 d’octubre de 1989. La seva programació combina el català, emprat en els informatius, en alguns programes de producció pròpia i en els programes infantils, amb el castellà, que és present, principalment, a les pel·lícules i a les sèries estrangeres.

El segon canal, Notícies 9, dissenyat com a complement de Canal 9, començà les emissions, totalment en català, el 1997.

El novembre de 2013 les Corts Valencianes, amb majoria del PP, aproven el seu tancament, i al juliol de 2016 s’aprovà la creació de la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació, continuadora de la RTVV.

Teatre Principal de València

7 Respostes

(València, 24 juliol 1832 – )

Sala d’espectacles. Construït per l’arquitecte Sebastià Monleon i Estellés. Esdevingué el teatre d’òpera més important del País Valencià i un dels més destacats d’Europa.

A partir del 1925 el teatre anà desplaçant l’òpera en el seu repertori, fins que l’Associació Valenciana d’Amics de l’Òpera va restablir les temporades líriques.

Teatre Principal de Palma

3 Respostes


(Palma de Mallorca, 19 novembre 1857 – )

Teatre. Ocupa el solar on des del 1667 hi hagué la Casa de les Comèdies, totalment reformada el 1842 i enderrocada el 1852. Al novembre de 1857 tingué lloc la inauguració d’un nou edifici construït per l’arquitecte Joan Sureda i Villalonga i decorat per Fèlix Cagé.

Un incendi el destruí totalment el jun/1858 i fou reconstruït de nou per Sureda i Cagé i inaugurat el 1860 amb motiu de la visita a Mallorca d’Isabel II de Borbó. L’edifici fou reformat pels arquitectes Canut i Joan Guasp, que aixecaren més la façana i hi projectaren relleus; aquests només foren realitzats al frontó, dirigit per Ricard Anckermann.

Durant el segle XIX hom hi representà temporades regulars d’òpera i teatre; després fou convertit en cinema, encara que continuà representant-s’hi teatre.

Enllaç web: Teatre Principal de Palma

Teatre Principal de Maó

Deixa un comentari

(Maó, Menorca, 15 desembre 1829 – )

Sala d’espectacles. Esdevingué centre de les representacions operístiques de Menorca, principalment d’òpera italiana, amb temporades regulars (1817-1935), esporàdiques (1936-54) i, des del 1972, organitzades pel grup Amics de l’Òpera, breus temporades regulars. També s’hi han fet representacions teatrals, sarsueles, concerts i cinema.

La sala és espaiosa, amb una platea de gran capacitat i quatre pisos de llotges i seients. L’escenari, gran i ben dotat, conserva en perfecte estat els telons confeccionats per a la visita d’Isabel II de Borbó a Maó, el 1860.

Enllaç web: Teatre Principal de Maó

Tago, Grup

Deixa un comentari

(Mallorca, 1959 – 1964)

Grup artístic. Format a l’entorn de Pere Quetglas –Xam-. Representaren la irrupció col·lectiva a Mallorca d’un art nou que superava la tradició impressionista tant des de postures abstractes com d’una renovada figuració.

L’integraren Francesc Carreño i Prieto, J.A. Ferrero, Francesc Vidal –Fraver-, Joan Garcés i Espinosa, Joan Gibert, Teresa Heydel, Caty Juan, M. Rivera i Bagur, A. Giménez Toledo –Antonio de Vélez, com a pintors; Miquel Morell i Joan Palanqués, escultors; i els crítics Rafael Jaume i Manuel Ribó.

Exposaren diverses vegades, la més destacada el 1961 al Cercle de Belles Arts de Palma.

Societat Maonesa

2 Respostes

(Maó, Menorca, 30 abril 1778 – 1785)

Entitat cultural. Fundada amb la finalitat de fundar una biblioteca per a ús exclusiu dels socis. Era situada a la mateixa casa de Joan Ramis i Ramis, que en fou secretari i bibliotecari, i el seu lema era Studio et Amore. En total arribà a comptar amb 17 membres.

A les reunions, setmanals, es llegiren treballs d’història i geografia, sempre en català, que era la llengua oficial de l’entitat. Dos anys després de la seva fundació decaigué la seva activitat i el 1785 fou definitivament suprimida.

Els seus estatuts foren publicats el 1921 a la “Revista de Menorca”.

Societat d’Història Natural de les Balears

1 Resposta

(Palma de Mallorca, 1954 – )

(SHNB)  Entitat. Dedicada a fomentar els estudis de ciències naturals. Fundada amb caràcter privat el 1951 i oficialment el 1954.

Des del 1955 publica cada any el “Boletín de la Sociedad de Historia Natural de Baleares”. Organitza conferències i excursions periòdiques.

El 1976 celebrà una reunió conjunta amb la Institució Catalana d’Història Natural i la Societat Catalana de Biologia.

Enllaç web: Societat d’Història Natural de les Balears

Societat Castellonenca de Cultura

3 Respostes

(Castelló de la Plana, 1919 – )

Entitat. Fundada per un grup d’erudits, escriptors i artistes, amb la finalitat d’impulsar la investigació i la publicació de treballs històrics, literaris, etc. Tant els seus membres com les seves publicacions, bé que oberts a tot el País Valencià i a l’exterior, s’han limitat preferentment a la regió de Castelló.

Des de la fundació fins a la guerra civil aplegà el bo i millor de la intel·lectualitat del nord del País Valencià i esdevingué una de les entitats més sòlides i fecundes en el seu camp. El 1932 convocà l’Assemblea d’Escriptors Valencians que adoptà les normes gramaticals de l’Institut d’Estudis Catalans.

El “Boletín” de la societat, publicat des de la fundació i només interromput per la guerra civil, és una de les revistes erudites valencianes més importants. Cal afegir-hi més de 200 títols entre llibres i opuscles.

Enllaç web: Societat Castellonenca de Cultura

Societat Bibliogràfica Valenciana

Deixa un comentari

(Castelló de la Plana, 1969 – )

(BIBLIOVASA)  Societat. Constituïda amb la finalitat d’editar texts catalans antics de circulació restringida i de promoure altres obres culturals. En fou president Adolf Pizcueta.

Ha publicat Poesia religiosa del segle XVI (1975-76), Poemes satírics del segle XVI (1973-74), Regiment de la cosa pública (1972), de Francesc Eiximenis, i la primera part de la Crònica (1971) de Rafael Martí de Viciana, entre d’altres.

L’any 1994 és va crear a València la Societat Bibliogràfica Valenciana “Jerònima Galés”.

Societat Arqueològica Valenciana

2 Respostes

(València, 1871 – 1885)

Secció de la Societat d’Amics del País de València, creada a iniciativa de Felicíssim Llorente i Olivares i sota la presidència del de l’entitat, Josep de Llano, amb la finalitat de fomentar l’estudi de les antiguitats i la prehistòria del País Valencià.

Entre el 1872 i el 1882 publicà memòries de les seves activitats, ben interessants quant a l’arreplega d’epigrafia llatina, notícies sobre jaciments arqueològics, numismàtica (antiga i moderna), etc. El 1878 organitzà una exposició arqueològica.

Arribà a tenir noranta socis esparsos pel País Valencià.