Arxiu de la categoria: Cultura i Art

Societat Arqueològica Lul·liana

9 Respostes

(Palma de Mallorca, desembre 1880 – )

(SAL)  Entitat creada per Bartomeu Ferrà i Perelló, amb l’objectiu de recollir objectes artístics. Era especialment dirigida a impedir la destrucció i col·leccionar antics objectes religiosos que ja no es feien servir per al culte.

La Societat creà un Museo Arqueològic Lul·lià, la major part dels objectes del qual passaren el 1916 al Museu Diocesà de Palma. Diferències amb el bisbat motivaren la divisió de béns del museu, i aquells que foren reconeguts propietat de la Societat passaren el 1961 a formar el nou Museu de Mallorca.

Edita des del 1885 el “Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana”.

Societat Agrícola, Científica i Literària dels Pirineus Orientals

8 Respostes

(Perpinyà, 1833 – )

(SASL)  Institució. Fundada amb el nom de Societat Filomàtica de Perpinyà. El 1839 es denominà Societat dels Pirineus Orientals, Ciències, Belles Arts, Arts Industrials i Agrícoles, fins que el 1843 adoptà el nom definitiu. El seu primer president honorari fou Francesc Aragó.

En un començament constava de la secció de ciències, arts i agricultura, amb 39 membres, i la de literatura i belles arts, amb 28 membres. El 1867 el nombre de seccions arribà a tres. Publicà un Bulletin de la Société Agricole, Scientifique et Littéraire du Roussillon.

Relacionada amb altres societats estrangeres, veié interrompuda la seva activitat a causa de les guerres del 1870 i el 1914. De fet, no reprengué amb força fins el 1933, però la guerra del 1939 li significà un nou col·lapse.

Des d’un començament s’interessà sobretot pels problemes locals, però tingué una actuació força negativa respecte a la qüestió de la llengua. Fins el 1880 Armand Izarn, secretari de la secció de lletres, no demanà la creació d’una secció per a l’estudi del català. Tanmateix, malgrat aquest canvi d’orientació, no s’ha significat mai en aquest camp.

Servei d’Investigacions Prehistòriques

8 Respostes

(València, 1927 – )

(SIP)  Servei d’arqueologia. Creat per la diputació provincial de València a instàncies d’Isidre Ballester, que en fou el primer director. Dotat amb laboratoris i biblioteca i responsable del Museu de Prehistòria.

Ha donat cobertura a les excavacions realitzades a les comarques valencianes, ha adquirit nombroses col·leccions de materials arqueològics i ha editat la revista “Archivo de Prehistoria Levantina” i les sèries monogràfiques “Trabajos varios del SIP” i “Memorias anuales”.

Ha col·laborat en l’organització d’exposicions i de museus locals valencians, ha estat present en nombrosos congressos i reunions científiques i ha organitzat multitud de conferències.

L’han dirigit també Lluís Pericot, Domènec Fletcher, Enric Pla i Bernat Martí.

Seguridad Social

Deixa un comentari

(València, 1982 – )

Grup de música rock. Des de la seva fundació ha evolucionat des del punk o el hip-hop fins a l’ska, el reggae, el blues o la rumba.

La seva música és fruit d’un mestissatge que mescla sons actuals amb sons tradicionals d’altres cultures i dóna com a resultat diversos estils de boleros, merengues o rumbes, marcats sempre pel rock.

Des dels seus inicis, el grup ha estat liderat per Josep Manuel Casany i ha editat diversos treballs de gran èxit.

Seca, la -Andorra-

Deixa un comentari

(Sant Julià de Lòria, Andorra)

Indret, més o menys imaginari, de la parròquia, que hom ha volgut identificar amb el castell de pui d’Olivesa, esmentat en la frase de seguir la Seca, la Meca i la vall d’Andorra, aplicada al qui ha visitat tot Andorra –la Meca és, igualment, un lloc imaginari, que hom situa a Ordino-, la qual, per extensió, s’aplica també al qui coneix o pretén conèixer molts països.

Sapiència, Col·legi de la

3 Respostes

(Palma de Mallorca, 1633 – )

Col·legi eclesiàstic. Fundat pel canonge lul·lista Bartomeu Llull, amb una renda anual de 500 lliures, capaç per a 12 col·legials aspirants al sacerdoci, dos familiars i un cuiner. Els col·legials tenien obligació de tenir lliçó diària de l’art general lul·liana els dos últims anys de llur residència.

Suprimit el 1773 pel bisbe de Mallorca, Juan Díaz de la Guerra, furiós antilul·lista, tornà a reprendre la seva vida normal el 1783. El bisbe de Mallorca i l’ajuntament de Palma de Mallorca són els seus patrons.

Sant Joan Pelós, dansa de

Deixa un comentari

(Mallorca)

Ball que, a Felanitx i Pollença, fa pels carrers el personatge de Sant Joan Pelós -representació de Sant Joan Baptista- amb un xai sota el braç el dia de Sant Joan i durant la processó del Corpus, respectivament.

El personatge és ja datat al segle XIV i participava a la processó del corpus de la seu de Palma de Mallorca. Era també habitual a altres poblacions, com Son Carrió, Sant Llorenç des Cardassar, Son Cervera o Artà.

Saló Beethoven

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1898 – 1904)

Agrupació musical. Fundada com a continuació del Salonet Banqué per Antoni Noguera i J. Marquès i Luigi. Funcionà com a secció filharmònica del Cercle Mallorquí de Palma, i hi prengueren part, entre d’altres, Antoni Noguera, que fou, de fet, el seu veritable mantenidor.

Situada en els baixos de la redacció de “La Última Hora”, organitzà molts concerts -en especial cal destacar l’organitzat el maig de 1894 a les coves d’Artà, que comptà amb la presència d’Isaac Albéniz, Uetam, J. Lamote de Grignon, etc-.

Sense perdre mai un marcat caràcter minoritari, gaudí d’una certa popularitat juntament amb la tertúlia dominical de Joan Alcover.

Ribesaltes, vi de

2 Respostes

(Rosselló)

Vi dolç natural de denominació d’origen controlat. Junt amb el Moscat de Ribesaltes i el Maurí, protegit i reglamentat per l’estat francès.

Juntament amb el vi de Banyuls ocupen 26.426 ha de vinya molt seleccionada i representen una quarta part del valor de la producció agrícola a la Catalunya Nord.

Rat Penat, Lo -entitat-

41 Respostes

(València, 31 juliol 1878 – )

Entitat cultural. Fundada per diversos escriptors, entre els quals hi havia Constantí Llombart, Teodor Llorente i Fèlix Pizcueta. Prengué el nom de l’animal emblemàtic de l’escut valencià. Fou la cristal·lització de diverses iniciatives de grups de la Renaixença, i mantingué sempre un to regionalista. El 1879 foren creats els Jocs Florals.

Des del principi tingué problemes econòmics i no gaire més de 400 socis, per tal com la burgesia no hi col·laborà sinó esporàdicament. Els canvis de locals i la por a la política en perjudicaren la imatge. Tenia, però, seccions de lletres, pintura, música, arqueologia i excursionisme.

Les tensions entre Llombart (federal) i Llorente (conservador) feren més precària la marxa de l’entitat. En presidir-la Honorat Berga, l’entitat es revifà i publicà volums de poemes. Sota la presidència de Leopold Trénor foren constants les relacions amb escriptors de tot l’àmbit català.

L’entitat publicà butlletins i revistes, defensà un Estatut d’Autonomia i demanà la cooficialitat de la llengua catalana en temps de la República. A la postguerra tornà a l’època més florista, per bé que un grup d’escriptors, presidits per Carles Salvador, organitzà cursos de llengua i rellançà un valencianisme discret des d’un angle cultural.

Enllaç web: Lo Rat Penat