Arxiu de la categoria: Biografies

Sempere i Guarinos, Joan

1 Resposta

(Elda, Vinalopó Mitjà, 8 abril 1754 – 18 octubre 1830)

Il·lustrat i jurista. Fou fiscal de la cancelleria de Granada des del 1790 fins al 1810, en què Josep I el nomenà membre del Tribunal Suprem de Madrid. Les seves idees econòmiques entronquen amb les de Campomanes.

Autor de moltes obres, entre les quals cal esmentar Ensayos de una biblioteca española de los mejores escritores del reinado de Carlos III (1785-89), Historia del lujo y de las leyes santuarias en España (1788) i Historia de los vínculos y mayorazgos (1805).

Selva i Mergelina, Josep

Deixa un comentari

(València, 10 juliol 1884 – 10 maig 1932)

Polític. Setè marqués de Villores. Carlí, ocupà ben aviat càrrecs importants en el partit.

Fou cap legitimista de València i, arran de l’escissió de Vázquez de Mella (1919), que tingué molts partidaris al País Valencià, defensà la posició del pretendent Jaume de Borbó, que el nomenà cap delegat de la Comissió Tradicionalista i secretari general polític a Espanya. Alfons Carles de Borbó (1931) el ratificà en el lloc.

Treballà en la formació d’una aliança de les forces dinàstiques carlines i alfonsines, en els primers anys de la Segona República. Pertangué a la Mestrança de València i a diverses altres entitats.

Selva, Pròsper de

Deixa un comentari

(Perpinyà, 1811 – Pau, Bearn, 1883)

Marí. Fill d’Agustí de Selva i Donat. Anà a les Antilles, on portà a terme treballs hidrogràfics a la badia de Samana.

Participà amb les tropes franceses a la guerra de Guinea (1855) i a la de Mèxic (1862), i a la mar Bàltica (1870) en la guerra contra Prússia.

Selma, Francesc

1 Resposta

(Catí, Alt Maestrat, 1692 – 1777)

(o Celma)  Erudit i sacerdot.

És autor d’una Historia del santuario de N. S. de Misericordia (1759) o de la Mare de Déu de l’Avellà, d’uns Goigs en honor de la imatge venerada allí, d’una Historia verídica del Santísimo Misterio de Aguaviva (1762), miracle segons la tradició esdevingut a Aiguaviva de Bergantes (Matarranya) el 1475, d’un Devocionario eucarístico (1766) i d’altres escrits relacionats amb Catí, inèdits.

Selma, Ferran

1 Resposta

(València, vers 1752 – Madrid, 1810)

Gravador. Deixeble d’Ignasi i de Josep Vergara. L’any 1783 fou nomenat membre de l’Acadèmia de Sant Carles de València i de la de San Fernando de Madrid.

Il·lustrà l’Atlas marítimo de España, i és autor de Sant Ildefons rebent la casulla de la Verge i d’una Vista d’Aranjuez.

Sellés i Gosálbez, Salvador

Deixa un comentari

(Alacant, 21 abril 1848 – Madrid, 9 febrer 1938)

Escriptor. Visqué bastants anys a Madrid. El seu prestigi com a poeta fou considerable. S’inspirà sobretot en la bellesa del país natal i en temes religiosos, on s’observa una influència de les doctrines espiritistes.

Publicà els llibres Pepín (1911), Lepra (1912), Judas (1914), Alicante, poema extens (1916), Satán (1918), El Profeta en su patria (1923) i El Sermón del Monte, de Jesús (1935).

Seixac, Hug de *

Deixa un comentari

Veure> Hug (I) de Fenollet  (vescomte de Fenollet, segle XIII).

Seixac, Constança de *

Deixa un comentari

Veure> Blanca de Fenollet i d’Urtx  (vescomtessa de Rocabertí, segle XIII).

Segura i de Lago, Joan Pere

Deixa un comentari

(Algemesí, Ribera Alta, 7 novembre 1911 – València, 27 novembre 1972)

Arquitecte (1940) i erudit. Doctor en arquitectura (1966), projectà l’arxiu central de l’administració de l’estat (Alcalá de Henares, 1968), els plans d’urbanització de diverses poblacions valencianes i edificis religiosos a Algemesí, la Pobla de Vallbona, etc.

Participà en les obres de restauració del monestir del Puig i de la catedral de València. Fou president de Lo Rat Penat (1962-72).

Publicà El escudo de armas de Algemesí (1955), La repristinació de la catedral de València (1971) i Llinatges d’un poble valencià: Algemesí (1975), entre altres treballs.

Segura, Robert

Deixa un comentari

(Benimàmet, Horta, 1849 – València, 1907)

Músic. Escolà de la capella del Corpus Christi de València, estudià de més gran als conservatoris de Madrid i de París.

Compongué peces per a piano, obres didàctiques i sarsueles. Ensenyà piano al Conservatori de València.