(Canet de Mar, Maresme, segle XVII – Vic, Osona, 1725)
Eclesiàstic. Fou canonge degà del capítol vigatà.
És autor de diverses obres religioses, escrites en llatí.
Macià, Joan
Deixa un comentari
Arxiu de la categoria: Biografies
Macià -pintor-
(Catalunya, segle XIII – Cervera, Segarra, segle XIII)
Pintor. Treballava per a l’església de Santa Maria de Bell-lloc el 1291.
Macabich i Llobet, Isidor
(Vila d’Eivissa, Eivissa, 10 setembre 1883 – Barcelona, 21 març 1973)
Arqueòleg i historiador. Seguí la carrera eclesiàstica i fou l’organitzador i arxiver de l’Arxiu Històric d’Eivissa, adoptat i creat després oficialment per la diputació provincial (1938). Col·laborà en diversos diaris eivissencs.
Són molt coneguts els seus estudis sobre folklore, com Romancer tradicional eivissenc (1954) i Costumbrismo I-II (1960-66). Amb tot, la seva obra cabdal és la Historia de Ibiza (4 volums, 1966-67). Publicà també llibres de poemes, en català i en castellà.
Maça de Liçana i d’Alagó, Pere (V)
(Xàtiva, Costera, segle XV – Alacant, 1448)
“el Barbut” Noble. Senyor de Moixent, Monòver, Xinosa, la Font de la Figuera, Pinet, Novelda i el castell de Mola. El 1405 comandà les naus del rei Martí I de Catalunya quan passà a Sicília, i per finançar l’expedició vengué la senyoria del lloc de Liçana (1412).
Serví Alfons IV el Magnànim a Nàpols com a majordom i conseller. Fou governador d’Oriola i tinent de l’infant Joan, rei de Navarra. En lluita a la frontera castellana, prengué i saquejà Almansa.
Es casà amb Brianda Cornell i de Luna, i després, amb Elionor de Boïl. Testà el 1448 i vinculà tots els seus béns, que fins aleshores havien restat lliures.
Fou el pare de:
- Blanca Maça de Liçana i Cornell (País Valencià, segle XV) Muller de Pedro de Luna, baró d’Illueca i Gotor.
- Lluís Maça de Liçana i Cornell (País Valencià, segle XV – vers 1464) Noble (dit també Lluís Cornell). Fou el marit de Constança de Ávalos y Tovar.
- Martí Maça de Liçana i Cornell (País Valencià, segle XV) Senyor de Moixent. Es casà amb Rafaela de Rocafull, germana del primer senyor d’Albatera, i foren pares de Pere (VI) Maça de Liçana i de Rocafull. Martí també tingué un fill il·legítim:
Gaspar Maça de Liçana (País Valencià, segle XV) Germanastre de Pere (VI). Fou pare de:
Gaspar Maça de Liçana i Soler (País Valencià, segle XVI) Fou el pare de:
Joan Maça de Liçana (País Valencià, segle XVI) dit el de Callosa. Inicià un plet contra els Lladró de Vilanova per a la possessió dels béns que tenien dels Maça de Liçana i guanyà (1570) Moixent, Novelda i el castell de la Mola. El litigi continuà, però contra la seva filla:
Elfa Maça de Liçana i Maça de Liçana (País Valencià, segle XVI) Es casà amb Joan de Vall-llebrera, senyor d’Agost, i foren pares d’:
Elisabet Maça de Liçana (País Valencià, segle XVII – 1666) Muller de Francesc de Rocamora, primer comte de la Granja. El 1614 obtingué sentència definitiva a favor seu del plet iniciat pels Lladró de Vilanova, els quals, però, es quedaren Llutxent, Quatretonda, Benimaclet, Pinet, la Font de la Figuera, Terranova i Mandas. Alguns dels successors dels primers comtes de la Granja també es cognomenaren Maça de Liçana.
Maça de Liçana, Pere
(País Valencià, segle XIV)
Cavaller. Era senyor de Moixent. Fou militar ardit i fidel servidor de Pere III de Cerimoniós. El 1354 anà amb ell a l’expedició a Sardenya. Lluità després a la guerra contra Castella.
Combatia al front valencià el 1357, a les ordres de l’infant Pere I d’Empúries, oncle del rei. El 1363 caigué presoner dels castellans, a Sogorb. Morí en el captiveri.
Deixà de poca edat un fill homònim. La seva muller Isabel Cornell, ja vídua, seria lloada a l’obra anònima Dispensació de la senyora de Moixent (1371).
Maça i de Liçana, Pere (IV)
(País Valencià, segle XIV – Catània, Sicília, 1394)
Primer senyor de Moixent d’aquest llinatge. Al servei de Pere III de Catalunya, lluità contra Castella i, després, contra els revoltats a Sardenya. Ric home d’Aragó, com a senyor del lloc de Liçana assistí a la cort de Saragossa del 1380.
El rei Joan I el Caçador el nomenà majordom del palau i, més endavant, almirall de l’estol que la ciutat de València armà per a servir el rei en la guerra contra els sards i els genovesos, el 1392; l’any següent lluità contra els rebels de Sicília, que foren sotmesos al rei Martí I l’Humà.
Es casà amb Isabel d’Alagó.
Maça -llinatge-
(Aragó, segle XIII – País Valencià, segle XVII)
(després, Maça de Liçana) Llinatge de rics-homes aragonesos establert a València arran de la conquesta d’aquell regne, amb Pere (I) Maça.
Luquian, Josep
(Catalunya, segle XVI – segle XVII)
Frare dominicà. Fou proposat per a bisbe en diverses ocasions. És autor d’un tractat dogmàtic.
Luna y de Xérica, Antonio de
(Aragó, segle XIV – Mequinensa, Baix Cinca, 1419)
Noble. Fill i hereu de Pero Martines de Luna i de Saluzzo i d’Elfa de Xèrica i d’Arborea, fou fet cavaller en tenir lloc la coronació de Martí I l’Humà. Es distingí en les bandositats aragoneses per la seva lluita contra els Urrea.
Urgellista, fou inculpat de la mort de l’arquebisbe de Saragossa García Fernández de Heredia (1411) i, per tant, fou excomunicat. Per ajudar Jaume II d’Urgell reclutà tropes mercenàries angleses i gascones però no acudí a auxiliar-lo al setge de Balaguer.
Perdudes les seves fortaleses de Trasmoz i Montaragó i abandonat per les tropes mercenàries, hagué de fer-se fort al castell de Loarre, on es rendí cap a la fi del 1413. Bandejat, li foren confiscats els béns.
Luna, Elfa de
(Aragó, segle XIV – Catalunya, segle XIV)
Dama. Filla de Pere de Luna i d’Elfa de Xèrica, i germana de Beatriu. Es casà amb Ot de Montcada, senyor de Seròs i Aitona.
Fills seus foren Guillem Ramon, Pere, i Ot, entre d’altres.
