Arxiu de la categoria: Biografies

Seva i Llinares, Antoni

(Alacant, 16 maig 1942 – )

Escriptor i filòleg. Es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona el 1966. Fou col·laborador de diverses revistes. El 1968 publicà el llibre Alacant: 30.000 pieds noirs. L’any 1976 es doctorà en filologia clàssica amb un treball titulat Estudi sobre la traducció textual de Sèneca tràgic.

Autor de diversos treballs sobre teoria de la traducció, treballà en la Fundació Bernat Metge en la confecció de traduccions de clàssics llatins i grecs al català i en l’elaboració d’un diccionari llatí-català. Realitzà diversos estudis sobre l’obra de Joan Fuster i Vicent Andrés Estellés. L’any 1982 publicà el recull d’assaigs Quadern d’ocis.

Seva, Pau

(País Valencià, segle XVI – València, 1605)

Dramaturg. Mestre de gramàtica de la Universitat de València, escriví, amb finalitat pedagògica, seguint la línia del teatre humanístic universitari, dues comèdies, representades a la universitat el 1576 i el 1581.

És autor d’algunes de les poesies afixades en els arcs de triomfs construïts com a benvinguda de la ciutat al rei Felip II el 1585 i que després foren publicades.

Seva, Josep

(Alacant, 1928 – ? )

Pintor. Ha destacat per les seves natures mortes.

Settier i Aguilar, Alexandre

(València, 1858 – Almàssera, Horta, 1915)

Metge i escriptor. Llicenciat (1880) i doctor (1881) en medicina, s’especialitzà, a París, en malalties gènito-urinàries. A Buenos Aires fundà la revista “Progreso Médico-Farmacéutico” (1890), que després continuà a Madrid, on residí gairebé sempre.

Publica nombrosos estudis sobre la seva especialitat, la qual abandonà per dedicar-se a la investigació de temes financers i administratius. A “El Mercantil Valenciano” i “Las Provincias” sostingué campanyes anticentralistes, d’un regionalisme possibilista i tímid. Fou secretari general de propaganda de l’Exposició Regional Valenciana (1909).

Publicà La descentralización administrativa y los conciertos económicos con el estado, La instrucción pública en España: una vergüenza nacional i altres opuscles, així com una guia de València.

Setantí, Francesc -cavaller, s. XVI-

(Barcelona, segle XVI)

Cavaller. Destacà a la defensa del Rosselló contra els francesos, el 1543.

Sesplanes, Pere

(País Valencià, segle XIV)

Lul·lista. Rector de Silla (Horta). Formava part, sembla, de l’incipient grup lul·lià de València.

Fou excomunicat per l’inquisidor general Nicolau Eimeric per les seves estranyes opinions sobre l’Eucaristia; contra ell, Eimeric escriví un tractat teològic (1390).

Sesfonts, Guillem

(Rosselló, segle XIV)

Cavaller. Es destacà en l’oposició a la regència de l’infant Felip de Mallorca, durant la minoritat del nebot d’aquest, Jaume III de Mallorca.

Fou un dels capdavanters del partit que pretenia donar la regència al comte Gastó de Foix, dominat el 1326 per les forces que trameté el rei Jaume II de Catalunya. En aquestes circumstàncies, fou un dels qui recomanaren d’acceptar Felip.

Fou el pare de Guillem Sesfonts  (Rosselló, segle XIV)  Cavaller. El 1343 fou posat per Jaume III de Mallorca com a capità de la guarnició de Canet de Rosselló, amb Francesc d’Oms. Les seves dissensions amb aquest afavoriren el lliurament de la plaça a Pere III el Cerimoniós.

Servés, Josep

(Catarroja, Horta, segle XVII – País Valencià ?, segle XVIII)

Frare carmelità. Professà el 1713. Fou provincial d’Aragó, València i Navarra.

És autor de notables sermons.

Servera i Jaume, Francesc Marià

(Sineu, Mallorca, 1827 – 1885)

Escriptor. Es llicencià a Barcelona en medicina i cirurgia (1840) i exercí a Sineu.

Publicà nombroses novel·les històriques: La huérfana de Barcelona (1850), El mundo tal cual es (1863), El cardenal Alberoni o el hijo del jardinero (1867) i drames del mateix estil: Las intrigas de un privado (1845), Doña Elvira de Belloch (1851), etc.

Servera, Joan Baptista -franciscà-

(Gata, Marina Alta, 1707 – Cadis ?, Andalusia, 1785)

Prelat i frare franciscà. Professà el 1723. Després d’ocupar diversos càrrecs de l’orde i ser-ne provincial, fou successivament bisbe de Canàries i de Cadis.

Deixà sermons i pastorals remarcables.