(Cervera, Segarra, 1853 – 1910)
Escriptor. Besnét de Francesc de Nuix i de Perpinyà. Quart i darrer baró de Perpinyà. Diputat carlí per Cervera.
És autor de treballs genealògics i de caràcter històric, en bona part referents a la ciutat de Cervera.
(Torregrossa, Pla d’Urgell, 7 desembre 1834 – Gràcia, Barcelona, 2 febrer 1893)
Polític. Germà de Jaume. De mentalitat progressista, fou al mateix període president de la diputació i governador civil de Lleida, d’on més tard passà al govern civil de Zamora.
Ot de Novelles (Catalunya, segle XIII – segle XIV) Cavaller. Al servei de Frederic II de Sicília, el qual li encarregà de lliurar (abans 1315) a Ramon Muntaner el futur Jaume III de Mallorca perquè el portés a Perpinyà. Fou el pare de:
Ot de Novelles (Grècia, segle XIII – després 1331) Vicari general o lloctinent reial dels ducats d’Atenes i de Neopàtria. nomenat (1330) per Frederic III de Sicília en successió d’Alfons Frederic, fill il·legítim d’aquest monarca. Pel seu matrimoni amb la filla d’un noble grec, obtingué com a dot els castells de Castri i de Licònia. El succeí el seu fill Ermengol de Novelles.
(Grècia, segle XIV – després 1381)
Cavaller. Darrer membre conegut d’aquest llinatge a la Grècia catalana. El 1380 era senyor del castell de Castri, conservat encara a la família després de la crisi econòmica d’Ermengol de Novelles.
Destacà entre els partidaris de reconèixer la sobirania de Pere III de Catalunya sobre els ducats grecs.
(Grècia, segle XIV – vers 1366)
Gran senyor de la Grècia catalana. Fill d’Ot de Novelles i d’una Melissenos. Fou un dels signants, amb el seu pare, de la treva convinguda amb els venecians (1331). Heretà de la seva mare els castells de Castri i de Licònia, i del seu pare diverses possessions que ell eixamplà molt.
Arribà a tenir propietats no lluny de Neopàtria i de Zeitun. Devers el 1356 dominava per causes ignorades el castell de Siderocàstron, propietat habitual dels Frederic, comtes de Salona.
Tractà de formar estat a part amb les seves terres i es rebel·là contra l’autoritat del duc sicilià representat llavors per Jaume Frederic, comte de Salona i senyor d’Egina. El comte li arrabassà el castell i destruí les seves desmesurades ambicions. Fou també senyor del castell d’Estir i de la torre de Metokhi, a la Fòcida.
Sembla que en morir deixà grans deutes, ja que les seves possessions es dispersaren per imperatius econòmics visibles.
(Barcelona, 1830 – vers 1886)
Enginyer. Fou catedràtic de medicina aplicada a l’institut de segon ensenyament de Barcelona.
Escriví un Programa de mecánica industrial.
(Barcelona, 1858 – segle XX)
Escriptor. Col·laborà a “La Renaixença” i a d’altres òrgans de la premsa catalana.
És autor del poema A la batalla del Bruc, de poesies satíriques i d’alguna obra teatral.
(Catalunya, segle VII)
Bisbe de Girona (vers 621-vers 633). Successor de Joan de Bíclarum. El 633 assistí al concili IV de Toledo.
Ildefons recorda la seva condició de monjo i refereix que obrà miracles abans i després de mort.
(Barcelona, 1918 – 2001)
Escriptor. Ha publicat l’excel·lent Antologia de la prosa catalana (de Ramon Llull a Josep Pla), en dos volums, apareguts el 1957 i el 1958.
