(Arbúcies, Selva, 1833 – Banyoles, Pla de l’Estany, 1893)
Eclesiàstic. Fou professor del seminari de Vic, canonge de la seu i secretari del bisbat.
Passà després al de Girona. Hi ocupà el càrrec de vice-rector del seminari.
(Catalunya, segle XIX – 1902)
Jardiner. Foren remarcables les seves exposicions de jardineria i els treballs que realitzà en la seva especialitat.
(Catalunya, segle XV – Perpinyà ?, segle XV)
Cal·lígraf i il·luminador. Canonge de Sant Joan de Perpinyà.
Vers el 1492 realitzà un missal per a la confraria dels pintors i dels mercers de Perpinyà.
(Catalunya, segle XVIII)
Religiós. Publicà el 1694, a Barcelona, l’obra Gemma analoga ab angelici Thomae sebola gemmata, obra editada diverses vegades i lloada pels bibliògrafs posteriors.
(Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, segle XVII – Montserrat, Bages, 1661)
Músic i monjo benedictí. Havia pres l’hàbit a Montserrat el 1619. Fou prior major de la comunitat.
Destacà com a organista molt notable.
(Santpedor, Bages, 1743 – Imola, Itàlia, 1775)
Religiós jesuïta. Fou afectat per l’expulsió de la Companyia de Jesús.
És autor de La dama servita, Lettera di Filerimo ad Agatopisto Cromaziano i d’altres escrits en italià.
Joan Oliva (Catalunya, segle XVII) Religiós cartoixà. Fou prior del monestir de Montalegre. Hi impulsà la construcció del primer claustre. Tenia fama de bon músic. Escriví les biografies d’alguns membres de la comunitat. Aquests escrits són datables pels volts del 1630.
Joan Oliva (Barcelona, segle XVIII – 1801) Compositor i frare de l’orde de la Mercè. Fou organista i autor de diverses obres d’inspiració religiosa.
Joan Oliva (Catalunya, segle XIX – Badalona, Barcelonès, 1 desembre 1907) Actor. Actuà molt a les companyies de Teodor Bonaplata i d’Antoni Tutau.
(Girona, segle XIX)
Metge. Era membre corresponent de la Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Barcelona.
Aquesta li premià, el 1882, un Estudio médico-topográfico de Gerona.
(Girona, segle XIX)
Farmacèutic. És autor d’una Memoria sobre la provincia de Gerona bajo el concepto de la agricultura, que el 1886 fou premiada per la Societat Econòmica d’Amics del País.
(Perpinyà, segle XIV)
Jurista. El 1344 fou un dels representants de la seva ciutat a l’assemblea parlamentària de Barcelona, que Pere III el Cerimoniós convocà per tal de decidir-hi la sort del desposseït Jaume III de Mallorca.
