Arxiu de la categoria: Biografies

Oms, Bernat d’

(Rosselló, segle XIV – segle XV)

Noble. Manava un galiot de guerra que sortí de Catalunya el 15 de juliol de 1409 per reforçar els efectius navals de Sardenya, on serví a les ordres del famós Pere de Torrelles.

De tornada fou nomenat castellà de Perpinyà, on es preparà per l’amenaça d’invasió francesa per pressionar la candidatura de Lluís de Calàbria que es resolgué amb el compromís de Casp (1412).

El 1414 anà a Sardenya per rebré del vescomte de Narbona els castells que aquest havia venut a la corona.

Oms, Berenguer d’

(Catalunya Nord, segle XVI – 1543)

Cavaller. Fill de Berenguer d’Oms (mort 1530) i de la seva primera muller Anna de Sentmenat. Succeí al seu pare a les possessions d’aquesta branca i a la castellania de Cotlliure. També seria nomenat castellà d’Elna.

Participà a les campanyes de Portugal i actuà contra els corsaris africans. Rebé els càrrecs de director de l’arsenal de Barcelona i de capità general de les galeres del Principat.

Morí deixant quatre filles, i per manca de successió masculina fou heretat pel seu germà Antoni I d’Oms de Santapau i de Sentmenat.

Ombau, Arnau

(Barcelona, segle XIV)

Ciutadà. El 1344 fou un dels delegats de la seva ciutat a l’assemblea parlamentària de Barcelona, que convocà Pere III el Cerimoniós per decidir la sort del desposseït Jaume III de Mallorca.

Olzinelles, Joan d’

(Catalunya, segle XIV – segle XV)

Cavaller. Fou partidari decidit del comte Jaume II d’Urgell, amb el qual col·laborà al fracassat alçament contra el nou rei Ferran I d’Antequera (1413).

Li’n foren imputades responsabilitats al procés seguit contra el noble urgellenc.

Olzina, Josep

(Barcelona, 1607 – 1667)

Religiós jesuïta. Escriví en llatí alguns llibres de filosofia i traduí de l’italià al castellà una biografia de sant Joan Berchmans, editada a València el 1633.

Olzet, Sobirana d’

(Catalunya, segle XIII – segle XIV)

Primera abadessa del monestir de Pedralbes. Hi fou posada per elecció de les catorze monges que constituïren la primera comunitat, el 1327.

Oluja -varis bio-

Gombau d’Oluja  (Catalunya, segle XII)  Cavaller. Nét o nebot de Pere (I) de Queralt. Aquest li deixà la baronia de Queralt, que Gombau cediria a l’orde del Temple a primer de desembre de 1192. Més tard la baronia tornaria a la família.

Guerau d’Oluja  (Catalunya, segle XIV)  Cavaller. Serví Pere III el Cerimoniós. Féu la guerra contra Castella. Manava part dels grans reforços catalans duts a Aragó, després de perdre’s Carinyena, per contenir l’ofensiva de Pere el Cruel (1363).

Ponç d’Oluja  (Catalunya, segle XII)  Cavaller. Participà a la presa de Lleida, el 1149, per les forces combinades de Ramon Berenguer IV de Barcelona i Ermengol VI d’Urgell. Rebé propietats a la ciutat.

Ramon d’Oluja  (Catalunya, segle XIV)  Cavaller. Serví Pere III el Cerimoniós. Aquest el nomenà governador de Menorca. Ocupava aquest càrrec el 1380.

Olot, Rafael d’ *

Veure> Rafael d’Olot  (filòsof caputxí català del segle XVII).

Oló, Anna

(Catalunya, segle XIII)

(o Agnès)  Dama. Fou la segona muller del vescomte Guillem I de Cardona.

En tingué almenys un fill, anomenat Bernat Folc de Cardona.

Ollers, Bernat

(Girona, segle XIV)

Escriptor. La seva figura i la seva obra foren estudiades per Torres i Amat.

Traduí els Diàlegs i les Lletres de sant Gregori, papa.