(Catalunya, segle XVII)
Religiós. Pertanyent a l’orde dels mínims. Visqué força temps a Roma.
Hi escriví, el 1640, un llibre de pronòstics titulat Declaracions de la present nativitat.
(Catalunya, segle XVII)
Religiós. Pertanyent a l’orde dels mínims. Visqué força temps a Roma.
Hi escriví, el 1640, un llibre de pronòstics titulat Declaracions de la present nativitat.
(Catalunya, segle XIII)
Cavaller. Fou comanador d’Aliaga. Participà a les operacions militars que prepararen el setge de Barcelona (1233).
Al costat de Jaume I el Conqueridor concorregué al setge de la ciutat de València (1238).
(Catalunya, segle XV)
Diplomàtic. Serví la Generalitat a la guerra contra Joan II, des del 1462.
Dos anys més tard, arribat ja Pere de Portugal, fou ambaixador d’aquest a Provença, per demanar ajut al Gran Bastard de Borgonya.
(Catalunya, segle XIII)
Senyor de Vilanova de la Muga. Fou tutor de Ponç IV d’Empúries durant la minoritat d’aquest, després de mort el comte Hug IV.
(Catalunya, segle XIV – Sicília ?, Itàlia, segle XV)
Cavaller. Serví a Sicília Martí I l’Humà i Martí I el Jove.
El 1396, quan el primer tornà a Catalunya, el nomenà membre del consell reial del segon.
(Barcelona, segle XVI – Tortosa, Baix Ebre, segle XVI)
Frare dominicà. Fundà el convent de Predicadors de Tortosa. Acompanyà al concili de Trento (1552) el bisbe de Tortosa.
Escriví una relació sobre les seves experiències conciliars.
(Barcelona, segle XVI)
Jurista. Per ordre de les corts de Montsó del 1585 compilà una obra sobre el Cerimonial de corts, publicada el mateix any i reimpresa per deliberació dels braços de les corts el 1701.
Veure> Pere del Rei (bisbe de Lleida, 1299-1308).
Berenguer Sarriera (Catalunya, segle XIII) Cavaller. Participà a la conquesta de València (1238). Rebé, com a premi dels serveis prestats, cases, horts i altres terres.
Elvira de Sarriera (Girona, segle XVII) Poetessa. Escriví en castellà i a imitació de Joan Boscà. Fou premiada al certamen poètic celebrat a Girona el 1622.
Guillem Sarriera (Catalunya, segle XIV) Cirurgià. Fill de Jaume i germà de Berenguer. Tingué un fill o nét homònim, també cirurgia, que es casà amb Sibil·la de Santsadurní, propietària del castell de Vulpellac.
Jaume Sarriera (Catalunya, segle XIV) Cirurgià reial. Fou pare de Guillem i de Berenguer Sarriera.
(Catalunya, segle XIX – segle XX)
Forjador. Realitzà treballs artístics d’excel·lent qualitat.