(València, 1873 – Paterna, Horta, 1937)
Pintor. Estudià a l’Acadèmia de Sant Carles. Obtingué premis importants a Madrid (1897), París (1899) i Munic (1900).
Excel·lí en el retrat i en la pintura de gènere. Té una obra al Museu d’Art Modern de Madrid.
(València, 30 maig 1915 – Benissa, Marina Alta, 12 març 2010)
Pintor i escultor. El 1939 s’exilià a França, on féu les primeres exposicions, i el 1953 tornà a València.
El 1955, partint de l’informalisme, inicià la pintura de matèria, en un estil que l’acosta a Antoni Tàpies. A partir del 1964, ha fet escultura dins la línia de la mecànica plàstica (Màquines per a l’esperit).
Fou un dels integrants del Grup Parpalló, i creà el Moviment Artístic Mediterrani.
(Oliva, Safor, 30 juliol 1958 – )
Escriptor. Com a poeta ha publicat Mirall de miratges (1982), Varia et memorabilia (1984, premi València), Compàs d’espera (1993) i L’instant etern (1999, premi Carles Riba). Els seus versos són meditacions sobre el pas del temps i la natura humana expressades amb un llenguatge que busca la claredat i l’eficacia.
També ha publicat el diari Mentre parlem (1991, premi Joanot Martorell) i els aplecs assagístics Sermonari laic (1994) i Incitacions (1997), sobre temes diversos, especialment literaris.
Ha traduït al català obres de Thomas de Quincey i de Franz Kafka.
(València, 1839 – 1906)
Escultor. Fou professor de l’Acadèmia de Sant Carles. Era tallista molt notable. Quasi tota la seva producció és de caràcter religiós.
(Palma de Mallorca, 1788 – 1855)
Economista. Li foren encomanades les obres del port de Palma (1833). El 1853 era catedràtic d’economia política a l’institut de Palma.
És autor de diversos escrits.
(València, 1765 – 25 gener 1825)
Polític i jurista. Estudià dret a València, on més tard fou professor de la universitat.
En iniciar-se la guerra del Francès (1808), fou membre de la junta de València i representant d’aquesta a les corts de Cadis, on féu publicar el seu Discurso sobre los tribunales protectores de la fe (1813).
Més tard abandonà la causa liberal; fou oïdor de l’audiència de València i publicà el Manifiesto que escribió en un calabozo el general don Francisco Xavier Elío… (1823).
(València, 1693 – 1763)
Jurista i eclesiàstic. Es casà i tingué un fill. Després de restar vidu prengué l’estat eclesiàstic. Fou protonotari apostòlic i ocupà d’altres càrrecs. També exercí com a examinador de dret a la universitat de Gandia.
És autor de diversos escrits, alguns d’ells de caràcter històric i polític, que restaren tanmateix inèdits.
(Saix, Alt Vinalopó, 2 febrer 1917 – Dénia, Marina Alta, 10 agost 1989)
Bioquímic. Estudià a Oxford i a la Washington University of Saint-Louis (Missouri), on treballà més tard d’investigador.
Autoritat mundial en enzims, treballà un temps a Barcelona en anàlisis clíniques (mètode Sols). El 1976 guanyà una càtedra a la universitat autònoma de Madrid.
Veure> Francesc Olives (pintor català, 1502-segle XVI).
(Alcúdia, Mallorca, 1687 – Palma de Mallorca, 1757)
Frare observant que excel·lí com a orador sagrat. Fou cronista del seu orde. Gaudí de prestigi pel seu saber.
Dades dels Països Catalans 