Sobrenom amb el qual era conegut el compositor català Josep Vicens i Juli (1870-1956).
Xaxu *
Deixa un comentari
Arxiu de la categoria: Biografies
Xaudaró, Ramon
(Barcelona, segle XVIII – segle XIX)
Escriptor. Publicà diverses traduccions al castellà, com Las noches romanas en el sepulcro de los Escipiones (1807).
Xarriera, Antoni
(Banyoles, Pla de l’Estany, 1785 – Girona, segle XIX)
Compositor. Fou frare de l’orde de la Mercè. Exclaustrat el 1835, treballà com a organista a la catedral de Girona.
Compongué música sacra.
Xammar, Joan Pau *
Veure> Joan Pau Xetmar i de Sala (jurista català del segle XVII).
Xalma, Pere
Xacó, Pau
(Barcelona, segle XIX)
Escultor. Fou molt conegut per les seves imatges religioses, dins una línia tradicional.
Féu també figures per a pessebres.
White, Carles
(Catalunya, segle XVIII – segle XIX)
Militar. Era de família anglesa. Fou governador de Barcelona.
Sobresortí en diverses accions durant la guerra contra la invasió napoleònica.
Weyler y Laviña, Fernando
(Madrid, 21 novembre 1808 – Palma de Mallorca, 27 maig 1879)
Metge militar, botànic i erudit. Es llicencià al Col·legi de Cirurgians de Barcelona (1829). El 1832 ingressà al cos de sanitat militar i participà en la primera guerra carlina. El 1837 fou destinat a l’hospital militar de Palma de Mallorca, exercí el càrrec de cap de sanitat militar de les Illes i va tenir una actuació destacada en les epidèmies de còlera (1864) i de febre groga (1871) a Barcelona.
Va escriure sobre medicina, botànica i història, d’entre les quals destaquen: Elementos de botánica (1843), el primer manual botànic publicat als Països Catalans (i a l’estat espanyol); Topografía físico-médica de las islas Baleares y en particular de la de Mallorca (1854), Historia orgánica de las fuerzas militares de Mallorca desde su conquista en 1229 hasta nuestros días (1862) i Raimundo Lulio juzgado por sí mismo (1866).
Fou el pare de Valerià Weyler i Nicolau.
Voltes, Felip
(Catalunya, segle XVI)
Escultor renaixentista. Treballà a la catedral de Tarragona, on féu, cap al 1585, les portes de bronze del sagrari, amb escenes de la Vida de Jesús, dins la tradició ghibertiana.
Volada, Domènec
(Barcelona, segle XV – segle XVI)
Músic. N’existeixen diverses referències, entre elles una de 1519, a l’ocasió de visitar la catedral de Barcelona l’emperador Carles I de Catalunya.
