(Illes Balears, segle XVI – segle XVII)
Militar i escriptor. Serví a la guerra de Portugal. N’ha restat només un sonet.
(Illes Balears, segle XVI – segle XVII)
Militar i escriptor. Serví a la guerra de Portugal. N’ha restat només un sonet.
(Illes Balears, segle XIX – segle XX)
Família d’artistes. Iniciada pels germans Emília i Joan Sureda i Bimet.
(Catalunya Nord, segle XIV)
Escultor. És autor del notable altar major del monestir de Sant Miquel de Cuixà, traslladat després a l’església parroquial de Prada (Conflent).
(Palma de Mallorca, segle XVII – 1689)
Mariner i escriptor. Vinculat al govern de l’illa, fou jurat el 1654. Armador de galeres, aconseguí de reunir una fortuna important, en part a base de captures de vaixells a la Mediterrània, cosa que li permeté de fer diversos prèstecs al rei.
Féu diverses proeses al nord d’Àfrica (1656), i costejà algunes campanyes per lluitar contra França. El rei el premià el 1667 amb el fur militar.
El 1659 anà a visitar els Sants Llocs en compliment d’una prometença i, en tornar, féu edificar la capella de Sant Erasme a l’església de Sant Francesc de Palma. Deixà manuscrita una relació de la seva Peregrinación y viaje a Tierra Santa.
Fou acusat, potser sense fonament, d’assassinar la seva muller Margarida Gastinell, morta el 1678.
(País Valencià, segle XVIII)
Pintor. Pertanyia a l’Acadèmia de Sant Carles. Tres teles seves figuren al Museu de Belles Arts de València.
(Illes Balears, segle XI – 1115 ?)
Governador independent de les Balears (1115). Apareix sota el nom de Burabé al Liber Maiolichinus de gesti Pisanorum illustribus, de Calisse.
Sembla que succeí al seu parent Mubasir Näsir al-Dawla arran de la invasió catalano-pisana de les Illes (1114-15), després de la qual els almoràvits l’ocuparen.
(Perpinyà, 28 octubre 1870 – París, França, 7 agost 1962)
Escultor. Format amb el seu pare, que era marbrista, i a París. Fou Prix de Rome el 1900 i viatjà, becat, per Espanya, Itàlia, Bèlgica i Holanda. Fou membre del Salon des Artistes Français, on exposà des del 1894, i cavaller i oficial de la Legió d’Honor.
Típic representant de l’academicisme anecdotista aplicat sobretot a monuments públics, és autor de Muntanyes regalades i l’Àliga esclafada (ambdós a Perpinyà), el Mausoleu Zacaries Astruc (cementiri de Montparnasse, a París), la Victòria o monument als morts del Voló, el monument als morts d’Illa. etc. També conreà molt el retrat i la peça de col·leccionisme.
(València, segle XIV)
Ciutadà. El 1344 fou un dels delegats de la seva ciutat a l’assemblea parlamentària de Barcelona, que convocà Pere III el Cerimoniós per decidir la sort del desposseït Jaume III de Mallorca.
(País Valencià, segle XV)
Dama. Fou una figura molt coneguda als cenacles literaris. Tingué correspondència culta amb Bernat Fenollar.
Ha estat citada als poemes d’aquest escriptor, així com amb un de Simó Pastor i en un anònim castellà, que la lloa per la seva gran bellesa.
(València, 30 març 1917 – Madrid, 1 gener 2005)
Eclesiàstic i historiador. Doctor en filosofia i lletres, s’ordenà sacerdot (1948) i obtingué càtedra universitària d’història moderna i contemporània (1948).
Ha estat degà a la facultat de Pamplona (1955-60) i és autor de diversos estudis històrics.