(Normandia, França, 1660 – Perpinyà, 1721)
Bisbe d’Elna (1696-1721). Publicà el Cateéchisme diocésain (1698) per substituir el manual d’instrucció religiosa del pare Juan Eusebio Nieremberg, i es preocupà molt especialment dels futurs sacerdots.
Féu edificar el palau episcopal de Perpinyà (1707).
Josep Basa (Illes Balears, segle XVII) Jurista. Es doctorà en 1642. Ocupà càrrecs a l’administració jurídica i escriví diversos treballs professionals, generalment relatius a dret foral.
Josep Basa (Palma de Mallorca, 1657 – 1732) Jurista. Segurament fill de l’anterior. Fou per un temps rector de la universitat de Salamanca. De retorn a Mallorca, gaudí de gran prestigi per la seva competència professional.
Veure> Francesca Verònica Bassa (religiosa agustina mallorquina, 1660-1709).
(Alzira, Ribera Alta, segle XVII – País Valencià, 1719)
Jurisconsult. Escriví Theatrum jurisprudentiae forensis valentinae (1690, 1742).
(Catalunya, segle XIII)
Cavaller. Fou un dels catorze primers que vestiren l’hàbit de l’orde de la Mercè en ser fundat, l’any 1218, per sant Pere Nolasc i el rei Jaume I el Conqueridor, d’acord amb la versió que resta d’aquell fet.
(Xàtiva, Costera, segle XVII – Orà, Algèria, 1691)
Escriptor i poeta. De l’orde de la Mercè, fou comanador d’Oriola i d’Orà.
Escriví, entre d’altres, Despertador espiritual (1670), Guerra contra guerra, Clamores de la razón contra los tumultos de la locuacidad (1683) i Afectos de un corazón contrito (1743).
(Sardenya, Itàlia, 1178 – 1221)
Vescomte de Bas. Fill d’Hug de Bas i d’una dama sarda. A la mort del seu pare (1185) heretà el vescomtat de Bas, mentre estava sota la tutela dels seu oncle Ramon de Torroja. En morir la seva tia Agalbursa, el deixà hereu dels territoris que tenia a Arbòrea, tot i els esforços de Pere d’Arbòrea per recuperar-los, però Ramon de Torroja els conservà per a Hug Ponç.
El 1192, pel conveni d’Oristany, li fou reconeguda la meitat del principat d’Arbòrea, sota la condició de casar-se amb Preciosa de Lacon, dama sarda de la família materna de Pere d’Arbòrea.
Visqué sempre a l’illa, titulant-se príncep d’Arbòrea i, a vegades, príncep de Sardenya, mentre el vescomtat de Bas era regit pel seu oncle Ponç, el qual morí sense fills el 1195. Aleshores la lloctinència del vescomtat passà a Hug de Torroja, fill de Ramon de Torroja i de Gaia de Bas, i cosí germà, per tant, seu.
A la mort d’Hug Ponç deixà hereu el seu fill:
Pere de Bas (Sardenya, Itàlia, segle XII – segle XIII) Vescomte nominal de Bas. Heretà del seu pare les possessió d’Arbòrea i també, encara que sense efecte pràctic, el vescomtat de Bas, del qual n’era lloctinent Hug de Torroja, cosí germà del seu pare, els descendents del qual es proclamaren vescomtes per absència dels titulars.
(Rosselló, segle XV – segle XVI)
Editor. Cosí i gran admirador de l’escriptor Francesc Moner.
En féu editar les obres el 1529, encapçalades amb un pròleg seu que ha permès de conèixer algunes dades biogràfiques sobre Moner.
(València, 26 agost 1908 – 4 novembre 1974)
Metge. Estudià medicina a la Universitat de València, on s’especialitzà en oto-rino-laringologia. Catedràtic, primer, a la universitat de Cadis, passà després a la de València, de la qual fou rector (1972).
Publicà: Quimioterapia de la otitis (1947), Quimioterapia en otología (1949), Algunos aspectos evolutivos en el tratamiento del cáncer laríngeo (1951) i altres treballs mèdics.
(Illa, Rosselló, 1881 – 1977)
Comediògrafa. Autora de nombroses comèdies de costums i de sainets en un llenguatge senzill i popular, com Primers passos (1931), Retalls (1933), Rialles (1942), Els set pecats capitals (1948), etc.
També ha publicat dues obres en francès.
