(Palma de Mallorca, 1763 – 1831)
Missioner franciscà. S’embarcà cap a Nova Espanya (1786), on fou ordenat sacerdot. Fundà (1804) un col·legi a Orizaba, com els que havia fundat el mallorquí Antoni Llinars.
Retornat a Mallorca (1815), fou nomenat comissari general d’Índies (1816-20, 1823-30).
Escriví contra les teories mil·lenaristes de Manuel de Lacunza.
(Pollença, Mallorca, 16 setembre 1881 – Londres, Anglaterra, 29 març 1969)
Artista, fotògraf i pintor. Membre de l’anomenada Escola Pollencina. El seu estudi fou freqüentat per nombrosos artistes.
La seva pintura amb predomini d’ocres i de terres, se cenyeix a unes estructures que recorden les de l’argentí Cittadini.
(Illes Balears, segle XVII)
Pintor. Un dels millors de la seva època a Mallorca.
És autor del quadre Martiri de sant Guillem Cabrit i sant Guillem Bassa, probablement acabat el 1629.
(Catalunya, segle XI – 1034)
Muller de Guisad de Lluçà.
(Tolosa, Llenguadoc, 28 maig 1933 – Perpinyà, 28 març 2013)
Polític i notari a Ribesaltes (Rosselló) i a Perpinyà. Fou president de la Cambra de Notaris dels Pirineus Orientals i alcalde de l’Albera (1971-2013).
Autor d’una tesi doctoral, en part encara inèdita: Angelets et miquelets: Contribution à l’historie de la gabelle en Roussillon (1958). També publicà Miquelets et Angelets (2006) i Le Gouverneur Général Reste de Roca (1879-1976) (2008).
(Catalunya, segle XV – segle XVI)
Filòsof lul·lià. Fou deixeble del famós Pere Daguí.
(Catalunya, segle XV)
Cavaller. El rei Alfons IV el Magnànim el nomenà senescal seu.
(Catalunya, segle XIII)
Jurista. El 1263 fou membre de la comissió de límits entre Aragó i Castella.
(València, 1 gener 1526 – 9 octubre 1581)
Religiós dominicà i sant. Era fill d’un notari. Ingressà a l’orde dominicà (1544), i fou mestre de novicis al convent de Llombai. Es relacionà amb diverses personalitats de la reforma posttridentina.
El 1562 se n’anà de missioner a Amèrica, al regne de Nova Granada, on durant més de set anys acomplí una intensa labor evangelitzadora. S’oposà al tracte inhumà que els encomendados donaven als indis i, en relació amb una seriosa advertència de fra Bartolomé de Las Casas, tornà a València el 1569, on des d’aleshores fou amic i conseller de l’arquebisbe Juan de Ribera.
Se’n conserva un informe al lloctinent de València sobre el problema de l’evangelització dels moriscs (1579) i una carta -en català- a la seva mare. Teresa d’Àvila el consultà en els projectes de reforma carmelitans.
Beatificat per Pau V (1608), fou canonitzat per Climent X el 1671. Alexandre VIII el proposà com a patró del regne de Nova Granada (1609). La seva festa és celebrada, el 9 d’octubre; a València és commemorat, però, el 20 d’octubre.
(la Serra d’En Galceran, Plana Alta, 20 octubre 1704 – Madrid, 1 desembre 1783)
Inquisidor general (1774-83). Format a València dins el corrent escolàstic, el protegí el marquès de Dosaigües. Doctor en dret, fou catedràtic de filosofia a València. Rector de Bétera i de Massamagrell i, posteriorment, canonge lectoral de València.
Nomenat bisbe de Salamanca (1763), fou favorable a l’expulsió dels jesuïtes, i a partir del 1770 dirigí la reforma dels col·legis majors universitaris. El 1774 fou nomenat inquisidor general, càrrec en el qual portà a terme una política de relativa tolerància.
És autor, entre d’altres escrits, de les Constitucions del Reial Seminari de Sant Carles de Salamanca. Fou un orador de fama.
