(Novelda, Vinalopó Mitjà, 1887 – Asp, Vinalopó Mitjà, 1977)
Escriptor. Ha estat inspector de primer ensenyament a diverses ciutats.
És autor dels reculls poètics Paisajes y pueblos (1924) i España (1958). També publicà Sevilla y la Semana Santa (1927) i La pedagogía y los clásicos españoles.
(Asp, Vinalopó Mitjà, 18 octubre 1846 – 25 juliol 1908)
Escriptor i llatinista. Fou catedràtic de llatí a instituts de Maó, Orense, Alacant i València.
Publicà mitja dotzena d’obres docents i els assaigs Las lenguas muertas (1883), Discurso sobre el tema “La cesación en el trabajo en días festivos” (1884), El culto externo (1889), Principios morales, políticos y sociales que han de servir de base al ejercicio de la libertad (1890), Influencia de la prensa periódica en la cultura e ilustración de los pueblos (1890), La pobreza de Cervantes (1905) i Poesía litúrgica (1909).
(Palma de Mallorca, 8 setembre 1882 – 11 abril 1973)
Compositor i guitarrista. Actuà com a solista en moltes ocasions. La seva tasca pedagògica fou important.
És autor de nombroses obres per a guitarra.
(País Valencià, segle XVII – 1733)
Muller (1729) del noble aragonès Juan José de Azlor, comte de Guara.
Germana de Vicent Pasqual Peres Sabata de Calataiud, del qual els seus descendents heretaren totes les seves propietats, ja que morí solter.
(Albaida, Vall d’Albaida, 1700 – València, 1771)
Teòleg. Estudià a la Universitat de València, d’on fou catedràtic de filosofia i de metafísica. El 1727 obtingué una pabordia a la seu de València amb càtedra de teologia escolàstica. El mateix any ingressà a la congregació de l’Oratori.
Tomista fervent i defensor dels mètodes escolàstics tradicionals, obstaculitzà, a parer de Gregori Maians, que sostingué amb ell una polèmica pública, tota renovació de l’ensenyament universitari.
Publicà, en cinc volums, sobre teologia tomista, Divus Thomas (1744-52), La verdad acrisolada. Disertación apologética teológica místico-dogmática (1753) i diverses cartes polèmiques contra Andreu Piquer (1758-59).
(Santa Maria del Camí, Mallorca, 22 novembre 1887 – Sant Jordi, Palma de Mallorca, 20 novembre 1918)
Poeta i eclesiàstic. Vicari de Sant Jordi (Palma de Mallorca).
És autor d’unes Poesies de to menor, amb predomini del paisatge humil i de tema religiós, publicades pòstumament (1964).
(Palma de Mallorca, 24 juny 1968 – )
Regatista. Fou medalla d’or als Jocs Olímpics de Barcelona el 1992, en la classe 470, juntament amb F. Sánchez Luna.
Fou també el segon classificat en el campionat del món de la mateixa classe els anys 1989 i 1990, i campió del món el 1992.
(Santa Margalida, Mallorca, 1683 – Palma de Mallorca, 1735)
Doctor en teologia i poeta. Predicador, mestre en arts i qualificador del Sant Ofici. Fou beneficiat a la catedral de Mallorca i a les parròquies de Sant Bartomeu de Sóller i Manacor.
Publicà alguns dels seus sermons (1730-32), algunes poesies (en català, castellà i llatí), una dissertació sobre el seu poble, Santa Margalida, i una comèdia en català (Santa Rosa del Perú).
Exercí el càrrec de prior del tercer orde de Sant Domènec, per al qual compongué una mena de directori, en castellà (publicat sense data cap al 1730).
(Illes Balears, segle XVIII – Palma de Mallorca, 1823)
Historiador. Terciari franciscà, residí com a donat al convent de Sant Francesc de Mallorca, on fou sagristà almenys des del 1780 fins al 1818.
Escriví dos llibres sobre les genealogies de les cases nobles de Mallorca, encara inèdits, i tres opuscles publicats al “Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana”; Llibre de totes les antiguetats de la Iglésia i Real Convent del P.S. Francesc de la ciutat de Palma… (1785), Llibre d’enterraments i òbits del Real Convent de Sant Francesc de la ciutat de Palma (1786) i Llibre d’enterraments i òbits del Real Convent de Sant Domingo de la ciutat de Palma (1787).
(Valldemossa, Mallorca, 1430 – Palma de Mallorca, vers 1501)
Impressor. Fundà a Palma de Mallorca, juntament amb el lul·lista Bartomeu Caldentey, la primera impremta de l’illa, traslladada durant algun temps a Miramar.
Els llibres més importants que publicà són el Tractatus de regulis mandatorum de Jean Gerson (1485), a expenses de Caldentey; la Contemplació dels misteris de la passió de Jesucrist, de Francesc Prats (1487) i un Breviarium majoricense (1488), del qual no es conserva cap exemplar, però que sens dubte existí.
