(Illes Balears, segle XV – segle XVI)
Lul·lista i poeta. De l’estament dels mercaders. Defensà, prop de Ferran II de Catalunya, la doctrina lul·liana, posada en entredit per la publicació (1503) del Directorium de Nicolau Eimeric.
Jutge en el certamen poètic celebrat a Palma de Mallorca el 1520 en honor de Ramon Llull, en pronuncià la sentència en vers.
(Bocairent, Vall d’Albaida, 15 febrer 1852 – València, 18 febrer 1915)
Jurista i polític. Fou catedràtic de dret romà i de dret civil a la Universitat de València.
Milità en el partit conservador de Francisco Silvela, i representà al congrés de diputats els districtes d’Alzira, Gandia i València en diverses legislatures.
Veure> Ferran I de Nàpols (rei de Nàpols, 1423-94).
Veure> Tancament de Caixes (moviment de protesta a Barcelona, 1899).
Veure> Bernat Queixanes (metge català dels segles XVI i XVII).
Veure> Pere Queixal (abat de Poblet, segle XV-1543).
Veure> Antoni Queixal (eclesiàstic i diplomàtic català dels segles XIV i XV).
(Ciutadella, Menorca, 1835 – segle XIX)
Escriptor. Nebot de Felip Caimaris i Gacias.
És autor de l’Ensayo sobre la invasión turca de Ciudadela de Menorca en 1558 por el Bajá Mustaphá Piali y causas que lo motivaron.
(Ciutadella, Menorca, 1791 – 1867)
Escriptor. Canonge, notari apostòlic i comissari del Sant Ofici. Religiós agustí. Exercí d’examinador sinodal a Menorca i a Jaén. Perseguit per reialistes, fou tramès a Barcelona, on romangué empresonat setze mesos durant el Trienni Constitucional. Fou nomenat ardiaca de la seu de Ciutadella el 1822.
Redactà els articles geogràfics relatius a Menorca del Diccionario geográfico y estadístico de España y Portugal, de Miñano. És autor de panegírics episcopals i dels manuscrits Noticias y documentos para escribir la historia eclesiástica de Menorca i Historia de los templos de Menorca.
(Ciutadella, Menorca, 1689 – 1759)
Frare menoret. Assolí fama per les seves virtuts i els seus sermons.
En deixà bastants d’escrits, així com algunes obres místiques.
