(Godella, Horta, 1846 – País Valencià, segle XIX)
Escultor d’imatgeria religiosa. Seguí la tradició familiar dels Capuç dels segles XVII i XVIII.
Fou el pare de Josep i de Pasqual Capuz i Mamano.
Capuz i Gil, Antoni
2 Respostes
Arxiu de la categoria: Biografies
Capuz i Alonso, Tomàs Carles
(València, 4 novembre 1834 – Madrid, 1899)
Gravador. Treballà especialment al boix. Guanyà premis d’importància.
Es dedicà molt a la il·lustració de llibres.
Capuz, Jacint
(València, 1857 – Argentina, 1896)
Pintor. Residí un temps a Amèrica. Obtingué premis importants.
Capuz *
Veure> Capuç (família d’escultors valencians dels segles XVII-XVIII).
Capuç i Calbet, Lleonard Juli
(Ontinyent, Vall d’Albaida, 10 abril 1660 – València, 8 abril 1731)
Escultor d’imatgeria religiosa, com el seu pare Juli Capuç i els seus germans Francesc i Ramon.
Fou el més barroc de tots, esculpí les portades del Carme (València) i el retaule de la Santa Cova (Sogorb).
Subsisteixen també dues imatges de sant Vicent Ferrer a l’església del Salvador de València i un bust de Felip V de Borbó (Museu de Belles Arts de València).
Capuç -escultors-
(Gènova, Itàlia, segle XVII – País Valencià, segle XVIII)
(o Capuz) Família d’escultors establerts al País Valencià a la segona meitat del segle XVII. En conjunt, l’obra de la família, segueix l’estil barroc genovès.
Fou iniciada per Juli Capuç (Gènova, Itàlia, segle XVII – País Valencià, segle XVII) “el Vell” Escultor d’imatgeria religiosa, com el seu fill:
Juli Capuç (Ontinyent ?, Vall d’Albaida, 1630 – País Valencià, segle XVII) Escultor d’imatgeria religiosa. Fou el pare de Lleonard Juli Capuç i Calbet i de:
- Francesc Capuç i Calbet (València, 1665 – 1727) Escultor d’imatgeria religiosa i frare dominicà. S’especialitzà en petites escultures de vori.
- Ramon Capuç i Calbet (València, 1666 – 1743) Escultor d’imatgeria religiosa. Escultor de la cort, treballà per a Felip V de Borbó i Lluís I. Esculpí per a la façana de Sant Miquel dels Reis (València).
Capó i Martorell, Miquel
(Palma de Mallorca, segle XVII – 31 agost 1719)
Impressor. Formà societat amb Pere Antoni Sastre, del qual se separà posteriorment (1688). Molt lligat a l’esforç de reivindicació de l’ortodòxia de Ramon Llull a Mallorca, imprimí diversos sermons panegírics en honor seu (1695-1713).
D’entre el gran nombre d’obres que publicà es destaquen: Leges Synodales Maioricensis Episcopatus (1692), del bisbe Pere d’Alagó, i Disertaciones históricas del culto immemorial del B. Raymundo Lulio (1700), de Jaume Costurer.
Fou succeït pel seu fill Pere Antoni Capó i Santandreu (Palma de Mallorca, segle XVIII – 1760) Impressor. Establert a la plaça de Cort de Palma de Mallorca. Les seves produccions començaren el 1721. Entre les més remarcables es destaquen una edició llatina, en setze volums, del Llibre de contemplació de Ramon Llull i la publicació de la Historia del Reyno de Mallorca d’Agustí Alemany. A la seva mort la impremta passà a Salvador Savall.
Capó i Garcia, Bernat
(Benissa, Marina Alta, 29 febrer 1928 – 14 març 2017)
Periodista i escriptor. Col·laborador habitual en la premsa valenciana, és un actiu divulgador cultural.
Membre de diverses organitzacions culturals, fou soci fundador d’Acció Cultural del País Valencià i fundador de l’Associació Hispano-Àrab Alacantina, que també presidí.
És autor de moltes obres centrades en el paisatge i en la gent de la seva comarca. És també autor d’un Costumari valencià en dos volums (1992 i 1994) i té, a més, obra en castellà.
Capó i Ferrer, Josep
(Maó, Menorca, 4 abril 1888 – 29 juny 1953)
Pastor protestant. Fill de Joan Capó i Pons i germà de Joan i de Samuel. Fou superintendent protestant de Catalunya i Balears (1928).
Intervingué en la traducció dels evangelis i dels Fets dels Apòstols al català (1924-28).
Fou el pare d’Alfred Capó.
Capó i Ferrer, Joan
(Maó, Menorca, 7 abril 1889 – Palma de Mallorca, 22 abril 1967)
Pastor protestant. Fill de Joan Capó i Pons i germà de Josep i de Samuel.
Fou pastor al Clot i al Poblenou (Barcelona), així com a Palma de Mallorca, Capdepera, Portocristo i Rubí.
