Veure> Dolça de So (darrera comtessa de Pallars Jussà, vers1177-92).
Dolça I de Pallars Jussà *
Deixa un comentari
Arxiu de la categoria: Biografies
Dolç i Dolç, Miquel
(Santa Maria del Camí, Mallorca, 4 desembre 1912 – Madrid, 27 desembre 1994)
Escriptor. Professor d’institut i catedràtic d’universitat. Vinculat a l’escola mallorquina, s’inicià com a poeta seguint els esquemes tradicionals i classicitzants: El somni encetat (1943), Ofrena de sonets (1946), Elegies de guerra (1948), Petites elegies (1958) i Flama (1962), on evolucionà cap a una poesia més compromesa.
Assagista, crític, investigador i traductor al català de Virgili (Bucòliques, 1956; Eneida, 1958), Marcial (Epigrames, 5 volums, 1949-59), Persi (Sàtires, 1955), Estaci (Silves, 1957-60), Tàcit (Històries), Camöes (Els Lusíades, 1964, amb Guillem Colom), Ovidi, Lucreci (De la natura, premi Llengües Clàssiques de Traducció, 1987) i Sant Agustí (Confessions, 1989). Va pertànyer a l’equip de direcció de la Fundació Bernat Metge.
Entre la seva producció cal destacar: El color en la poesia de Costa i Llobera (1953) i Retorno a la Roma clásica (1972).
Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i de l’Institut d’Estudis Catalans.
Diosdado Caballero, Ramon *
Veure> Ramon Deodat Caballero i d’Urbina (polígraf i jesuïta mallorquí, 1740-1829).
Dimas, Bartomeu
(País Valencià, segle XV)
Escriptor. L’any 1487 guanyà un premi atorgat per mossèn Ferran Dies a un treball en prosa sobre la Immaculada Concepció, que fou publicat a València el 1488.
També concorregué a les justes poètiques religioses de 1474, organitzades per Lluís Despuig, i al certamen de Sant Cristòfol, organitzat el 1488 per Pere Gisquerol.
Díez i Peydró, Vicent *
Veure> Vicent Peydró i Díez (compositor i escriptor valencià, 1861-1938).
Díez de Rivera i de Valeriola, Ildefons
(València, 7 novembre 1816 – Segòvia, Castella, 9 octubre 1877)
Polític. Fill d’Ildefonso Díez de Rivera. Quart comte d’Almodóvar (gran d’Espanya des del 1875).
Fou diputat a les corts per València i per Madrid, i senador. Alcalde de València (1857-59 i 1875-76).
El 1874 cooperà a la restauració borbònica (Alfons XII de Borbó).
Díez de Aux de Armendáriz, Luis -bisbe l’Alguer-
(Aragó ?, 1605 – l’Alguer ?, Sardenya, 1689)
Bisbe de l’Alguer (1681). Fou elegit el 1685 arquebisbe de Càller. Ensenyà arts a Estella i teologia a Osca i a Pamplona.
Morí en extrema pobresa (deixà només el manuscrit dels seus cursos de filosofia).
Díez de Aux, Martín
(Saragossa, segle XIV – Xàtiva, Costera, 1440)
Jurista i polític. Fou batlle general (1431-34) i justícia (1434-39) d’Aragó. Autor d’un volum d’Observaciones.
Fou acusat de malversacions per la reina Maria de Castella, que li demanà que renunciés al càrrec. S’hi resistí i la reina el féu empresonar i traslladar secretament al castell de Xàtiva, on morí.
Dies i Penadès, Josep
(la Llosa de Ranes, Costera, 1870 – 1902)
Pintor. Fou bon paisatgista. Seguí la línia de l’impressionisme.
Dies de Calataiud, Manuel
(València, segle XIV – segle XV)
Escriptor. Assistí al compromís de Casp i acompanyà Alfons IV el Magnànim en la conquesta de Nàpols.
Escriví un curiós tractat, Llibre de manescalia, que assolí èxit i que té un interès lèxic. Fou traduït dues vegades al castellà.
