(València, 1832 – 5 gener 1917)
Comerciant. Residí molts anys a Anglaterra, i fundà a València, amb el seu pare, Tomàs Trènor i Keating, i el seu germà, Frederic, una important societat comercial, especialment dedicada a la importació d’adobs (guano).
Un altre germà seu fou Tomàs.
(València, 1904 – Mallorca, 3 juliol 1937)
Militar. Fill de Tomàs Trènor i Palavicino. Estudià a l’Academia de Artilleria (1922-26), prestà serveis al Marroc, en l’aviació i col·laborà en la preparació de l’aixecament militar del 1936.
Morí en un accident aeri.
(País Valencià, segle XVIII – València, 15 abril 1831)
Jurista. Fou catedràtic de dret canònic a la Universitat de València. El 1810, durant la guerra del Francès, fou elegit diputat a les corts de Cadis, on es distingí per la seva actitud moderada, però profundament antifrancesa.
Arran de la derrota de Blake i la caiguda de València, denuncià la incompetència de la Regència (1812), fet que provocà una crisi de govern.
(Vila-real, Plana Baixa, 27 desembre 1866 – 11 juny 1933)
Músic i erudit. Sacerdot, fou organista de l’església arxiprestal de Vila-real.
Publicà Historia de Villarreal, La guerra de secesión en Villarreal, Los músicos de la provincia de Castellón (1918) i altres obres d’història local.
(València, 1 setembre 1854 – 30 octubre 1920)
Periodista i erudit.
De la seva extensa bibliografia sobre crítica d’art i història, cal destacar Instituciones gremiales. Su origen y su organización en Valencia (1889), Orígenes del Cristianismo en Valencia, según los monumentos conservados en el Museo (1913) i Los artesanos de la antigua casa municipal de Valencia (1917).
(País Valencià, segle XV – segle XVI)
Historiador. Era advocat. Fou mestre racional de la governació de Castelló.
És autor del manuscrit Spill manifest de les coses manifestes del vescomtat de Castelló (1518).
(Saragossa, Aragó, maig 1755 – València, setembre 1817)
Escriptor. Germà de Domingo Mariano. Ingressà a l’orde carmelità i fou prior del convent d’aquests a València. Durant la Guerra Gran publicà obres contra la Revolució Francesa, com ara Reflexiones sobre los excesos, sedición y libertad filosófica de los franceses (1793), i opuscles de tema religiós, amb el pseudònim d’El Amante de la Religión. També col·laborà al “Diario de Valencia”.
Durant la guerra del Francès lluità contra les forces napoleòniques i redactà un manuscrit, titulat Historia de lo que padecieron los carmelitas descalzos… de Aragón y Valencia… desde 1808 a 1814, molt important per a conèixer les darreres etapes de la resistència antifrancesa a València.
El 1812 fugí i es refugià a Mallorca, on col·laborà en el “Diario de Palma” i fundà la revista quinzenal “El Amigo de la Verdad” (1812-13), des de la qual polemitzà amb el diari “Aurora Patriótica Mallorquina”.
(Bretanya, França, 1697 – Maó, Menorca, 1759)
Militar francès. Marquès de Fremeur. Era tinent general quan prengué part en la conquesta de Menorca pel duc de Richelieu (1756), al qual succeí en el càrrec de governador de l’illa.
(Artà, Mallorca, 1776 – Palma de Mallorca, 1816)
Poeta. Mercedari, gaudí d’una gran fama com a organista.
Deixà una gran quantitat de poemes catalans inèdits i publicà Dècimes desbaratades… (1815, reeditades el 1843 i el 1874).
Dades dels Països Catalans 