(Montalban, França, vers 1672 – València, 19 juliol 1759)
Militar. Duc de Caylus. Assolí el grau de tinent general i lluità en els exèrcits de Felip V de Borbó a Itàlia. El 1737 fou nomenat capità general de València i president de la seva audiència, càrrecs que exercí fins a la seva mort. Inicià -per ordre de Felip V- la pràctica de vendre els càrrecs públics de la ciutat.
Durant el seu mandat fou fundada l’Acadèmia Valenciana, que presidí nominalment.
(Vila-real, Plana Baixa, segle XVII – València, 1645)
Eclesiàstic. Publicà cinc obres religioses, escrites en llatí. Dues d’elles foren editades poc després de la seva mort.
(Perpinyà, vers 1626 – 9 abril 1698)
Polític. Germà de Josep. Advocat de Perpinyà. Fou, al seu temps, el més destacat col·laboracionista rossellonès a favor de la incorporació a França del comtat del Rosselló i de part del de Cerdanya.
Ocupà durant molts anys el càrrec d’advocat general de l’anomenat Consell Sobirà, constituït a Perpinyà pels francesos de cara a consolidar l’annexió dels territoris. Pels anys 1667-68 prenia part personal a la campanya contra els angelets de Josep de la Trinxeria. Promogué jurídicament les repressions de 1674 contra els qui conspiraven per acabar el domini francès.
Dos anys més tard, el 23 de novembre, pronunciava en llengua francesa un parlament al Consell Sobirà, on fins a la data era encara usat, en exclusiva, el català. Del 1681 al 1698 fou intendent general del Rosselló i de la Cerdanya.
L’any en què s’estrenava el nou càrrec féu un canvi general en les llistes de persones elegibles com a cònsols de Perpinyà, amb el resultat de suprimir desafectes i d’incorporar francesos.
(Perpinyà, segle XVII – 12 setembre 1701)
Eclesiàstic. Germà de Ramon. Fou promogut abat de Sant Miquel de Cuixà (1689); per a exercir aquesta dignitat ingressà a l’orde benedictí.
(Xàtiva, Costera, 1633 – València, 1701)
Jurista. Fou catedràtic de la facultat valenciana i advocat de prestigi.
Publicà el tractat De effectibus immemorialis praescriptionis, et consuetudinis, en dos volums (1690-1700).
(Guardamar del Segura, Baix Segura, 1928 – ? )
Escriptor. Doctor en dret, col·laborà a la premsa d’Alacant, Múrcia, Madrid, etc.
És autor dels reculls narratius Entre los muros sombríos (1958), Los vencidos (1959), Fiesta en la aldea (1960) i Piernas de drapo (1963), així com el llibre-reportatge Una semana con Camilo José Cela (1960).
(València, 1566 – 1626)
Religiós. Havia estudiat grec, llatí, hebreu, siríac i caldeu. Fou qualificador del Sant Ofici i examinador de Sagrades Escriptures a la universitat valenciana.
És autor d’uns Comentarios sobre los profetas Jeremías, Daniel y Abacuch i del treball De sensibus Sacrae Scripturae. Hi destaca la seva perspectiva de lingüista per restablir el recte sentit de diversos passatges bíblics.
(Castelló de la Plana, 1825 – Madrid, 1894)
Escultor. Deixeble de Josep Piquer i de l’Academia de San Fernando, on fou cap del taller de buidat.
Féu un Sant Francesc predicant i diversos busts de personatges de la cort. Col·laborà a la restauració de San Jerónimo el Real (1880) i treballà a Las Calatravas, la Biblioteca Nacional, el Banco de España, etc.
(València, segle XVI – segle XVII)
Eclesiàstic. Era catedràtic de llengua hebrea. Publicà un llibre docent sobre la seva especialitat (1606).
(València, 1869 – Madrid, 1910)
Escriptor. Residí a la capital espanyola, on col·laborà a diverses publicacions periòdiques.
Escriví poesies en castellà, que en bona part són aplegades al recull Amores (1904), prologat per Echegaray.
Dades dels Països Catalans 