Antoni Font (la Seu d’Urgell, Alt Urgell, segle XVII) Jesuïta. Fou professor d’humanitats i teologia i rector del col·legi de la Seu d’Urgell. Publicà Fons verborum et phrasium (1637), diccionari català-llatí erudit i poc extens.
Antoni Font (Esporles, Mallorca, 1710 – Illes Balears, 1768) Religiós. És autor d’un Tractatus theologicus de sensibus sacra ad divinae scripturae i d’un novenari a sant Bonaventura.
Antoni Font (Illes Balears, segle XIX) Astròleg. Autor d’una Lectura de astrología.
(Perpinyà, 1871 – 1954)
Pintor. Formà part de la primera generació de paisatgistes rossellonesos, amb Terrus, Lluís Bausil i Pierre Brune. S’interessava per l’escultura, el gravat i la ceràmica, i també per la poesia i la música (construïa instruments de corda).
Inventà un paracaigudes ejectable (amb patent del 1914). Féu diversos oficis abans d’ésser conservador del Museu de Pintura i Escultura de Perpinyà, després de Lluís Delfau, conservador del Teatre Municipal i professor a l’Escola Municipal de Belles Arts de Perpinyà.
Feia regularment exposicions a París, i té pintures a Londres i a Nova York.
La millor part de la seva obra consta d’aquarel·les (jardins de Sant Jaume, fortificacions de Perpinyà), remarcables per la sensibilitat i l’espontaneïtat.
(Palma de Mallorca, 1888 – 1962)
Polític i advocat. Dirigent maurista, a partir del 1918 fou regidor, alcalde de Palma de Mallorca (1920 i 1921-22) i diputat provincial (1923, 1924).
Posteriorment, el 1931 fundà el Partit Regionalista de Mallorca. En coalició amb les dretes vencé en les eleccions a corts del 1933 i fou diputat, reelegit el 1936.
Com a advocat dirigí la Salinera Espanyola i altres empreses mallorquines importants.
(Perpinyà, 1866 – 1930)
Poeta en francès. Publicà els reculls Premières rêveries (1894), Rêveries nouvelles (1895) i Sylves des veillées (1903).
Signà amb el pseudònim Jyeffe poemes publicats a “Le Coq Catalan”.
(Alcoi ?, Alcoià, segle XIX – Madrid ?, 1877)
Dirigent obrer internacionalista. Fonedor, organitzà la federació obrera d’Alcoi, i pel gener de 1873 fou, amb el valencià Severí Albarracín i el mallorquí Francesc Tomàs, un dels membres més influents de la comissió federal de la Federació Regional Espanyola de l’AIT.
Era un aliancista exaltat, i intervingué activament en la insurrecció cantonal d’Alcoi del juliol de 1873.
Posteriorment continuà (1874) essent de la comissió federal, llavors clandestina i resident a Madrid.
(Catalunya, segle XIX – Barcelona, 1881)
Mestre de minyons. Publicà dues obres didàctiques.
(València, segle XIV – 1444)
Frare dominicà. Fou prior del convent de Sant Domènec de València, de 1421 a 1438.
Escriví treballs teològics i reculls de sermons.
(València, 1737 – després 1792)
Pintor. Estudià a l’Acadèmia de Sant Carles. El 1787 era director de l’Academia de Bellas Artes de Múrcia. Destacà com a retratista.
Pintà al fresc les voltes de l’església de Jumella (Múrcia).
(València, segle XVII – 1672)
Noble. Tingué el títol d’almirall d’Aragó.
Fill seu fou el prelat franciscà Antoni de Cardona-Borja i de Sotomayor.
Veure> Antoni de Cardona-Borja i de Sotomayor (arquebisbe de València, 1657-1724).
