(Elx, Baix Vinalopó, 26 setembre 1908 – Alacant, 6 febrer 1967)
Escriptor. Germà de Joan. Era advocat.
És autor de les obres Catálogo de la exposición bibliográfica de juristas alicantinos, en dos volums (1955-56) i Bibliografía de Elche (1957), en col·laboració amb el seu germà.
(Elx, Baix Vinalopó, 24 juny 1912 – 3 febrer 1982)
Escriptor. Estudià la carrera de filosofia i lletres a València. És autor de treballs monogràfics breus.
Col·laborà a la Bibliografía de Elche del seu germà Salvador.
(Madrid, 1956 – )
Arqueòleg. Féu els seus estudis a la Universitat de València, on es doctorà l’any 1987 i on fou professor d’arqueologia des de l’any 1989.
Ha centrat el seu treball de recerca en el món fenicio-púnic de la Mediterrània occidental, particularment al País Valencià i les Pitiüses, on ha participat en diferents treballs d’excavació. Ha estat director de la revista “Saguntum” (1988-98).
Entre les seves publicacions cal destacar Urna de orejetas con incineración infantil del Puig des Molins (1983), La necrópolis del Puig des Molins (Ibiza). Campaña de 1946 (1984) i (amb altres autors) La colonización fenicia en la isla de Ibiza (1990).
(València, 1715 – 1780)
Impressora. Muller de Josep Jaume d’Orga i Ximeno, a la mort del qual continuà la impremta familiar, que el 1757 passà a València, on imprimí, entre moltes altres obres, 1.062 peces de teatre castellà antic.
Foren fills seus Josep, Antònia i Tomàs d’Orga i Gómez.
(València, 3 octubre 1891 – Alpedrete, Madrid, 29 juny 1979)
Geòleg. Estudià a la universitat de Madrid, on es doctorà en ciències naturals. A més a més d’ésser catedràtic a l’Institut Jovellanos de Gijón, va tenir càrrecs a la Societat Española de Historia Natural i al Museo de Ciencias Naturales.
Col·laborà a revistes científiques espanyoles i també alemanyes. En nombroses comunicacions i publicacions –Excursión por el miocénico de la cuenca del Tajo (1913), La estratigrafía del Moncayo (1917)-, va estudiar el cambrià, el quaternari i el glacialisme, així com la magnesita i els carbonats sedimentaris.
No es coneixen les circumstàncies de la seva mort.
(Maó, Menorca, 21 febrer 1806 – Madrid, 12 desembre 1871)
Jurista i polític. Afiliat a la política liberal d’Espartero, fou governador de Guadalajara (1836) i de Biscaia (1840). Diputat per Sòria, el 1843 ocupà el ministeri de la Governació i hagué d’emigrar amb Espartero a Anglaterra, on redactà la famosa protesta del regent.
Tornà a Espanya i fou ministre de Gràcia i Justícia en el gabinet Rivas (1854), membre de l’Academia de la Historia i president del Tribunal Suprem.
Fou un dels principals redactors de la llei d’enjudiciament civil i va escriure diverses obres jurídiques.
(València, 24 juliol 1849 – 1923)
Marí. Fou comandant, al llarg de la seva carrera, de deu navilis de l’armada espanyola; també fou comandant de marina de la província de València.
Es distingí en la defensa del port de Manzanillo (Cuba), fet que narrà en l’opuscle Los yankees en Manzanillo (1898). Assolí el grau de contraalmirall.
(Alacant, 17 març 1916 – Madrid, 4 gener 2004)
Jurista i escriptor. Doctor en dret i en ciències polítiques i econòmiques. Ha obtingut premis importants de caràcter oficial.
És autor de les obres titulades El sentido poético de la Edad Media en las leyendas de Bécquer (1940), La seguridad social en el campo (1953), Capitalismo y comunismo en el mundo actual (1954), Permanencia de la doctrina de José Antonio y llamamiento a la nueva generación (1957), Unidad y diversidad de los hombres de España (1961), El espíritu de Teresa en la crisis del mundo entero (1964) i El tema de las ideologías (1966).
Francesc Gómez (País Valencià, segle XVIII – Amèrica, 1755) Pintor. Emigrà a Amèrica. Destacà com a retratista.
Lluís Gómez (Oriola, Baix Segura, 1484 – Fano, Itàlia, 1542) Prelat. Era doctor en dret i canonista de gran prestigi. Visqué molts anys a Roma, on col·laborà amb els papes Juli II, Lleó X i Pau III. Fou nomenat bisbe de Fano. És autor d’obres jurídiques i piadoses.
Vicent Gómez (València, 1638 – segle XVII) Frare dominicà i escriptor. Exercí diversos càrrecs dins l’orde. Publicà nombroses obres de caràcter religiós, històric i polític, entre les quals destaca el Gobierno de príncipes y de sus consejos para el bien de la República, assaig aparegut el 1626.
(València, 1560/65 – 1638)
Cronista i poeta. Dominicà (1581), es doctorà en teologia a Tarragona (1592). Tornà a València i exercí el magisteri a la Universitat.
És autor de les relacions de festes i justes poètiques celebrades a València per la canonització de Ramon de Penyafort (1602), en honor del dominicà Domènec Anadon el 1606, juntament amb la seva biografia i uns quintets (1607), i amb motiu de la beatificació de Lluís Bertran (1609).
És també autor d’una biografia de sant Ambrós de Siena, a més a més de traduccions del llatí, de l’italià i del portuguès i de sermons, tot en castellà.
