Pseudònim de l’escultor nord-català Josep Coll (1870-1934).
(Catalunya, segle XII – segle XIII)
Escriptor en llengua hebraica. És autor d’obres de caràcter moral.
Nom real de l’escriptor de Cantàbria, conegut pel pseudònim de Luys Santamarina (1898-1980).
(Albatera, Baix Segura, 1761 – País Valencià, segle XVIII)
Eclesiàstic. Era doctor en teologia.
És autor de les obres España recuperada (1809) i La redención de España (1814), a més d’escrits inèdits.
(Madrid, 1861 – València, 1922)
Erudit. Fou arxiver a València.
Entre les seves obres cal esmentar: Monografía histórica de la Villa de Altea (1911), Ensayo bibliográfico de Tirant lo Blanch (1913) i Catálogo de los manuscritos existentes en la Universidad Literaria de Valencia (1913).
(San Diego de los Baños, Cuba, 20 octubre 1894 – Alacant, 16 gener 1970)
Pintor. Conegut com a Pancho Cossío. S’inicià en la pintura a Santander i a Madrid, i posteriorment residí a París (1923-32), fins que tornà a Santander. Els darrers anys de la seva vida els va passar a Eivissa i a Alacant.
La seva obra es caracteritza per l’estudi de la matèria, d’una densitat pastosa, i pel dibuix esquemàtic, amb temes diversos (marines, natures mortes, paisatges i retrats).
(Oriola, Baix Segura, segle XVI – Itui, Filipines, 1633)
Frare dominicà. Prengué l’hàbit el 1579. Visqué trenta-cinc anys a les Filipines.
Escriví sermons i textos piadosos en la llengua del país, que aprengué perfectament.
(Biar, Alt Vinalopó, segle XVII – Gandia, Safor, 1729)
Frare franciscà. És autor de diversos escrits religiosos.
(Aragó, vers 1474 – segle XVI)
Noble. Governador general de Mallorca des del 1512, s’enemistà amb la noblesa de l’illa i es veié llavors incapaç de sufocar la revolta de la Germania, que aconseguí destituir-lo esgrimint un antic privilegi reial que impedia que Mallorca tingués governador aragonès.
Expulsat a Eivissa, col·laborà en l’organització d’una flota per tal de lluitar contra els agermanats. Desembarcà a Alcúdia (1523) i vencé els revoltats diversos cops fins a entrar a Palma de Mallorca.
Inicià aleshores una dura repressió, fins que el 1525 cessà definitivament en el càrrec.
Veure> Carles de Borja i d’Aragó-Gurrea (noble i militar, 1634-92).
