Arxiu de la categoria: Biografies

Jaubert de Paçà, Francesc Jaume

1 Resposta

(Ceret, Vallespir, 24 abril 1785 – Perpinyà, 16 setembre 1856)

Agrònom, baró de Paçà. Després de servir com a oficial de dragons, exercí els càrrecs d’auditor del consell d’estat (1806), i sotsprefecte de Perpinyà (1812). Estudià diversos sistemes d’irrigació per a la Société Royale d’Agriculture.

Publicà Voyage en Espagne dans les années 1816, 1817, 1818, 1819 ou recherches sur les arrosages (1823), on descriu els mètodes d’irrigació a Catalunya i al País Valencià.

També va escriure Notice historique sur le ville et la comté d’Empurias (1822), Recherches historiques sur la langue catalane (1824) i Recherches sur Roses et le cap de Creus (1833).

Jarque i Bayo, Francesc

1 Resposta

(València, 30 novembre 1940 – 12 setembre 2016)

Fotògraf. Fou un dels integrants del moviment artístic Estampa Popular de València i l’any 1965 realitzà la seva primera exposició, València, que fou seguida d’una altra sobre l’enteixinat mudèjar de la catedral de Terol (1973), Espanya segle XX (1974) i d’Estampas naci-onales (1978).

Il·lustrà els llibres La arquitectura de la renovación urbana en Valencia, de Trinitat Simó, El País Valencià, de Vicent Ventura, i fou autor, juntament amb Enric Llobregat, del monogràfic El Corpus de València.

Amb text de M. Àngels Arazzo, publicà Nuestras fiestas (1979) i Las fiestas de Valencia (1980) i La vieja Valencia, mercantil y artesana (1981). Col·laborà també en la Historia del País Valenciano, en sis volums, de Vicent Boix.

El 1981 realitzà una exposició sobre la taronja juntament amb Josep Vicent Rodríguez i el 1982 una sobre la Vida i obra de Sanchis Guarner.

Jaquotot, Joaquim

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, segle XVIII – 1813)

Metge i poeta. És autor d’una obra mèdica en col·laboració. Compongué, d’altra banda, bon nombre de poesies de caràcter popular i festiu.

Vidu i sense fills, abraçà l’estat eclesiàstic.

Janoé, Bartomeu

Deixa un comentari

(Illes Balears, segle XIV)

Escriptor. Recollí i desenvolupà les idees espiritualistes d’Arnau de Vilanova, i les sotmeté a curioses derivacions.

El 1360 féu conèixer la seva obra De adventu Antichristi, on pronosticava l’aparició de l’anticrist per a la pasqua granada d’aquell any, amb efectes tan peregrins com la desaparició de la missa des d’aleshores.

Fou considerat herètic pel famós inquisidor Nicolau Eimeric. Acabà per retractar-se.

Janini i Valero, Joan

Deixa un comentari

(València, 1836 – 1900)

Comerciant. Fill d’un comerciant italià establert a València. Fou soci destacat de la Societat Econòmica d’Amics del País i contribuí a la realització de l’Exposició Regional del 1883.

Promogué l’establiment de la Caixa d’Estalvis de València, a la junta directiva de la qual pertangué permanentment, i en fou vice-president.

Janini i Cuesta, Josep

Deixa un comentari

(València, 22 agost 1915 – 27 setembre 1987)

Liturgista. Metge cirurgià, es doctorà en teologia i es féu sacerdot. Estudià a València, Comillas i Roma, fou professor al seminari i a la Universitat de València.

Els seus treballs sobre antropologia i medicina en sant Gregori de Nissa, el dejuni en sant Jeroni i sobre litúrgia patrística, suscitaren polèmiques a nivell internacional. Posteriorment es dedicà a la publicació de còdexs i fragments de sacramentaris romans i de texts de litúrgia visigòtica, especialment del Liber misticus.

Com a fruit d’un Iter hispanicum a la moderna, publicà inventaris de manuscrits litúrgics de Poblet, Girona, Tarragona, Vic, Vallbona, Biblioteca Nacional de Madrid i Toledo i, com a complement, dos volums dels conservats a totes les altres biblioteques de l’estat espanyol (el segon dedicat a Aragó, Catalunya i País Valencià).

Janicot, Albert

2 Respostes

(Perpinyà, 1889 – 1956)

Militar i escriptor. Oficial de l’exèrcit francès, fundà “La Renaissance Catalane” i “L’Éveil Catalan”.

Publicà una antologia de poesia catalana i obres teatrals de caire festiu i popular.

Janer i Mulet, Maria de la Pau

1 Resposta

(Palma de Mallorca, 13 gener 1966 – )

Escriptora. Filla de Gabriel Janer i Manila.

En el camp de la narrativa ha publicat Els ulls d’ahir (1988), L’hora dels eclipsis (1989), Màrmara (1994), Natura d’anguila (1995), Orient, Occident: dues històries d’amor (1998), Lola (1999, premi Ramon Llull), Els deu manaments de la felicitat (2002), Rondalles catalanes del príncep encantat (5 volums), Passions romanes (2006), Quan siguis lliure (2015), entre d’altres.

És autora també de literatura juvenil i de diversos treballs d’investigació relacionats amb la literatura tradicional.

Janer i Manila, Gabriel

1 Resposta

(Algaida, Mallorca, 1 novembre 1940 – )

Escriptor i pedagog. Es llicencià en lletres i féu una ràpida carrera literària amb novel·les realistes i alhora poemàtiques, com: L’abisme (1969), El silenci (1970), Han plogut panteres (1971), Els alicorns (1972), Tango (1977), Els rius de Babilònia (1985), La dama de les boires (1985), etc.

També ha publicat reculls de narracions: El cementiri de les roses (1972), Paradís d’orquídies (1992), etc. Per al públic infantil ha escrit narracions, teatre i novel·les.

El 1994 va aconseguir el premi Nacional de Literatura Infantil i Juvenil. És autor també de diversos assaigs sobre història i cultura a Mallorca, sobre literatura infantil i sobre pedagogia del teatre.

Fou el pare de l’escriptora Maria de la Pau Janer i Mulet.

Janer -escultor-

Deixa un comentari

(Illes Balears, segle XVI)

Escultor. Treballà generalment a València. S’especialitzà com a imatger.