Arxiu de la categoria: Biografies

Vayo, Estanislau de Kostka

(València, 17 novembre 1804 – 1864)

Escriptor. Els seus Ensayos poéticos (1826) motivaren una controvèrsia important dins el romanticisme valencià. Pertangué a l’Acadèmia Apol·lo, de València, potenciada per Juan Nicasio Gallego i Eugenio de Tapia. Col·laborà a “El Fénix” i altres periòdics.

Publicà les novel·les Voyleano, o la exaltación de las pasiones (1827), Los terremotos de Orihuela (1829), Aventuras de un elegante (1832; de costums valencians), i les històriques La conquista de Valencia por el Cid (1831), Los expatriados (1834), Juana y Enrique, reyes de Castilla i, molt influït per Byron, Grecia (1838) i La hija del Asia (1848). Conreà també el teatre i altres gèneres literaris.

Vassal, Jaume

(Perpinyà, 1831 – 1900)

Escriptor. És autor de Les origines chrétiennes du Roussillon: Notre-Dame dels Correchs (1890) i de diversos treballs apareguts a la “Revue d’Histoire et d’Archéologie du Roussillon”.

Vassails, Gerard

(Sant Esteve del Monestir, Rosselló, 16 desembre 1910 – la Roca d’Albera, Rosselló, 18 maig 1994)

Físic. Estudià a la Universitat de Montpeller. Des del 1935 fou professor en aquesta ciutat i després a París. A partir del 1937 col·laborà, dins el grup Nostra Terra de Perpinyà, en la tasca de difondre el català normatiu al Rosselló.

Doctor per la Universitat de París el 1948, treballà en física teòrica al CNRS i fou professor a la Universitat de Madagascar (1960-73), de la qual fou degà (1965-70), i a la de Perpinyà (1976-79).

Publicà articles de física teòrica, mecànica quàntica, relativitat, lògica matemàtica, etc, en revistes franceses, i és autor de La ciència no pensa (Barcelona, 1975). Fou un dels promotors, com a membre del GREC, de la Universitat Catalana d’Estiu a Prada, la qual presidí (1973-77), i publicà diversos treballs sobre la llengua catalana a la Catalunya del nord de l’Albera.

Vargós, Urbà

(País Valencià, segle XVIII)

Compositor. Fou mestre de capella a les catedrals de València i de Burgos.

És autor de música sacra.

Varela i Isabel, Emili

(Alacant, 6 novembre 1887 – 6 gener 1951)

Pintor. Exercí una gran influència a Alacant.

Conreà el paisatge, dins la línia expressionista.

Vara del Rey i Rubio, Joaquim

(Vila d’Eivissa, Eivissa, 14 agost 1841 – Santiago de Cuba, Cuba, 1 juliol 1898)

Militar. És distingí a la lluita colonialista per mantenir el domini espanyol sobre Cuba. Morí en combat.

Vaquer i Timoner, Josep

(Maó, Menorca, 1 juliol 1928 – 24 març 2020)

Matemàtic. Ha treballat al seminari matemàtic d’Hamburg i a l’institut politècnic de Zuric sobre àlgebra i geometria diferencial.

Ha col·laborat amb Josep Teixidor en la modernització dels mètodes de l’ensenyament de la matemàtica a l’estat espanyol, amb els cursos explicats a la Universitat de Barcelona des del 1958.

Vaquer i Atencia, Enric

(Palma de Mallorca, 1874 – Madrid, 13 febrer 1931)

Gravador. Deixeble de Bartomeu Maura, que succeí com a acadèmic de San Fernando (1927). Gaudí d’un notable prestigi i concorregué sovint a les exposicions nacionals de Madrid, on ja fou premiat el 1904.

El 1922 obtingué una primera medalla per a un panneau amb set proves de gravat al burí. Fou gravador de la Casa de la Moneda i autor de diversos bitllets de banc i segells de correu.

Vaquer, Onofre

(Illes Balears, segle XVII)

Escultor. És autor de l’altar de l’església de Banyalbufar (1664).

Vaquer, Magí

(Porreres, Mallorca, segle XVIII – Salamanca ?, Castella, segle XVIII)

Cirurgià. Exercí durant molts anys a Itàlia. Hi assolí un gran prestigi. Després, des del 1750, fou catedràtic a la universitat de Salamanca.