(Palma de Mallorca, segle XVIII – 1789)
Noble. Fou dibuixant i notable gravador. Escriví poemes en llatí i en català, així com un estudi genealògic de la seva família.
Vich, Antoni -noble, s. XVIII-
Deixa un comentari
Arxiu de la categoria: Biografies
Vicent i Súria, Carmel
(Carpesa, Horta, 13 novembre 1890 – València, 10 novembre 1957)
Escultor. Deixeble de l’Acadèmia de Sant Carles. Partidari d’un classicisme robust, exposà sovint a les exposicions nacionals de Madrid, fins a obtenir una primera medalla el 1941, amb Redempció. Ha conreat també la imatgeria religiosa.
Fou catedràtic de l’Acadèmia de Sant Carles de València, on ingressà el 1944 amb l’obra de talla policromada La mossa del càntir (Museu de Belles Arts de València).
Fou el pare de Salvador Octavi Vicent i Cortina.
Vicent i Recatalà, Manuel
(la Vilavella, Plana Baixa, 10 març 1936 – )
Escriptor en castellà. Conegut pel seu estil brillant i acurat en les seves col·laboracions en la premsa.
Es donà a conèixer com a novel·lista en guanyar el premi Alfaguara amb Pascua y naranjas (1966), al qual seguiren títols com El resuello (1966), El anarquista coronado de adelfas (1979), Balada de Caín (1987, premi Nadal), La muerte bebe en beso largo (1992) i Contra paraíso (1993), amb que inicià una sèrie de recreacions literàries de la seva infantesa com ara Tranvía a la Malvarrosa (1994), Jardín de Villa Valeria (1996) i Son de mar (1999).
Vicent i Mengual, Juli
(Carpesa, València, 9 maig 1891 – Madrid, 28 juliol 1940)
Escultor. Format amb Josep Aixa a l’Acadèmia de Sant Carles i, pensionat, a l’escola de San Fernando de Madrid (1915), on fou deixeble de Josep Capuz. Adscrit al classicisme, assoli amb Albada una precoç primera medalla a l’exposició nacional de Madrid del 1920. El 1932 esdevingué professor de l’escola de San Fernando.
Al Museu de Belles Arts de València hi ha, entre altres obres seves, el Somni, que aconseguí segona medalla a Madrid el 1915.
Vicent i Dolz, Antoni
(Castelló de la Plana, 2 octubre 1837 – València, 9 juny 1912)
Eclesiàstic. Llicenciat en dret i lletres a la universitat de Madrid, ingressà a la Companyia de Jesús el 1860. Es graduà en ciències a la Universitat de Sevilla el 1865. L’expulsió del seu orde el 1868 el portà a França, on entrà en contacte amb els cercles obrers instituïts per Albert de Mun i René de la Tour du Pin, que intentaven d’agermanar patrons i obrers i de restaurar les antigues corporacions medievals, convenientment adaptades.
El 1880 fundà a Tortosa els primers cercles, calcats del model francès, i des del 1889 es dedicà exclusivament a aquesta activitat, que fructificà principalment al País Valencià i s’estengué posteriorment per Castella. A partir del 1900 promogué per tot l’estat espanyol assemblees diocesanes d’eclesiàstics per a sensibilitzar-los davant els problemes socials.
El 1906, després de reconèixer que el caràcter mixt dels cercles (obrers i patrons) havia estat un fracàs, propugnà les associacions d’obrers sols, sota tutela eclesiàstica. També el 1906 intervingué en la creació de les setmanes socials d’Espanya, a imitació de les franceses.
La seva obra principal, Socialismo y anarquismo (1893), és un comentari a l’encíclica Rerum Novarum de Lleó XIII (1891). Hom l’ha considerat com l’iniciador del catolicisme social a l’estat espanyol.
Vicent i Cortina, Salvador Octavi
(València, 25 desembre 1913 – 20 octubre 1999)
Escultor. Era fill de Carmel Vicent i Súria. Ha conreat de preferència l’escultura religiosa, amb estil vigorós i personal. Li han estat concedits premis d’importància.
Fou professor de modelat de l’Acadèmia de Sant Carles valenciana.
Vicent, Jaume
(País Valencià, segle XV – segle XVI)
Escultor. El 1517 projectà en bona part, d’acord amb els jurats, la capella de l’antiga Casa de la Ciutat de València. Després fou un dels artistes que treballaren en la seva realització.
Féu els dotze relleus d’alabastre de l’entrada del cor de la seu, traslladats avui a l’antiga sala capitular. Ha estat assenyalada la possibilitat que Damià Forment fos deixeble seu.
Vicent, Francesc
(Sogorb, Alt Palància, segle XV – València, segle XV)
Escriptor. Residí a València, on publicà el 1495 el Llibre dels jocs partitis (sic) dels escacs en nombre de cent, que no s’ha conservat.
J. Ventura i Sureda contà els seus intents de trobar aquesta obra a A la recerca d’un llibres escapadís (1953).
Vicens i Santandreu, Antoni
(Manacor, Mallorca, 1836 – 1907)
Glossador popular. Les seves Glosades, de caràcter naturalment rústic i d’un pintoresquisme sovint excessiu, no deixen de tenir la gràcia de l’autenticitat.
Foren editades a Palma en 1907, amb pròleg d’Antoni Maria Alcover, que en patrocinà la publicació.
Vicens i Picornell, Antònia
(Santanyí, Mallorca, 27 març 1941 – )
Escriptora. Autora d’una obra realista que inclou les novel·les 39 a l’ombra (1968, premi Sant Jordi 1967), La santa (1980), Gelat de maduixa (1984), entre d’altres.
També ha publicat el recull de cartes Primera comunió (1980), el recull de narracions Banc de fusta (1968) i Material de fulletó (1971), i diverses obres de literatura infantil, com L’àngel de la lluna (1997) i Massa tímid per lligar (1998).
Dades dels Països Catalans 