(Alemanya, segle XV – València, 1490)
Llibreter. Establert a València, on apareix documentat des del 1486.
És considerat editor del Tractat de la concepció de la sacratíssima verge Maria de Joan Roís de Corella, d’un Officium beatae Mariae virginis (1486) i del Regiment preservatiu i curatiu de la pestilència de Lluís Alcanyís.
Convingué amb Nicolau Spindeler (1489) la publicació de Tirant lo blanc i mantingué un actiu comerç bibliogràfic amb els estats d’Itàlia i d’Alemanya.
(Perpinyà, segle XVII)
Ciutadà. Era cònsol de la vila el 1674. Conspirà contra l’ocupació francesa.
Fou cap important d’un complot destinat a apoderar-se de Perpinyà en una acció per sorpresa, tot obrint la muralla a forces conjurades reunides a l’exterior. Descobert el projecte, fou condemnat a mort.
(Guardamar del Segura, Baix Segura, 1913 – Alacant, 10 agost 2010)
Metge. Fou director de l’hospital provincial d’Alacant.
Obres seves són les titulades La evolución histórica del concepto de la tuberculosis pulmonar (1946) i La hormona cortical y su utilización clínica (1952).
(Alcúdia, Mallorca, 1919 – Palma de Mallorca, 20 abril 1999)
Pintor. Ha obtingut diversos premis i exposat a Palma, Eivissa, Madrid i Màlaga, així com a França, Alemanya i Amèrica.
Fou un reconegut representant de la pintura naïf.
(el Cabanyal, València, 23 desembre 1898 – Madrid, 3 desembre 1971)
Actor. Desenvolupà un intens treball en el teatre, el cinema i la televisió, i destacà inicialment com a galant i després en papers dramàtics.
En cinema destaquen títols com ara El embrujo de Sevilla (1929), Carmen la de Triana (1938), El café de la Marina (1939), Don Quijote de la Mancha (1947), Marcelino, pan y vino (1955) i Cyrano et D’Artagnan (1963).
Fou el pare de l’actriu Amparo Rivelles Ladrón de Guevara.
(Petra, Mallorca, 10 gener 1935 – Tàrbena, Marina Baixa, 21 novembre 2021)
Pedagog, filòleg, pastoralista i liturgista. Llicenciat en pedagogia (1965), filologia clàssica (1967), teologia (1973) i filologia catalana (1977). Blauet de Lluc (1945), fou ordenat de prevere. En 1967-69 promogué activament el català a l’escola a Mallorca. Des del 1971 residí a València.
Fou professor de grec al Col·legi Universitari de Castelló de la Plana i a la facultat de Filologia de València; el 1979 fou professor de català al Col·legi Universitari de Castelló i en 1984-86 a l’Escola de Mestres de València, dedicat a la didàctica del valencià. Titular de filologia catalana a la Universitat de València des del 1986.
Ha publicat (1975-77), amb col·laboracions diverses, nombrosos texts per a l’ensenyament del català al País Valencià i a les Illes Balears. També ha treballat en la confecció de texts litúrgics valencians en català i ha presidit la comissió que féu oficialment l’adaptació dels llibres litúrgics del concili II del Vaticà.
(País Valencià, 1352 – abans 1391)
Noble. Fill i hereu de Ramon de Riu-sec. Participà a les bandositats valencianes al costat d’Eiximèn Peris d’Arenós, i dels Centelles contra els Vilaragut i els Boïl i fou reptat a un duel per Berenguer de Vilaragut, el 1379, que no arribà a celebrar-se.
Adquirí vers el 1382 la vila d’Oliva i la baronia de Rebollet, que havien estat confiscades per ordre del rei a Alamanda Carròs de Boixadors, casada precisament amb Berenguer de Vilaragut.
Fou la seva germana Ramoneta de Riu-sec (País Valencià, segle XIV) A la mort del seu germà heretà Riba-roja, mentre que el seu fill, Gilabert de Centelles, heretà Oliva i Rebollet i adoptà, com tots els seus successors, el nom de Ramon de Riu-sec.
Veure> Gilabert de Centelles i de Riu-sec (baró de Nules i d’Oliva).
Arnau de Riusec (País Valencià, segle XIV) Cavaller. Anà a lluitar a Sardenya, el 1323, amb la gran expedició per sotmetre l’illa que dirigia l’infant Alfons, el futur rei Benigne.
Bernat de Riusec (País Valencià, segle XIV – segle XV) Cavaller. El 1392 anà a Sicília amb l’expedició que havia de reduir l’illa a l’obediència de la reina Maria I de Sicília i de Martí I el Jove.
Gabriel Riusec (País Valencià, segle XV) Jurista. Féu la transcripció dels Furs de València sobre els manuscrits conservats a l’arxiu municipal de la ciutat.
Galceran de Riusec (País Valencià, segle XIV – segle XV) Cavaller. En 1392, com el Bernat de Riusec, anà a Sicília amb l’expedició per posar-hi al tron Martí I el Jove i la reina Maria I de Sicília.
(Maó, Menorca, 9 octubre 1804 – 27 març 1891)
Marí i historiador. Inicià la carrera militar com a guarda-marina el 1820 i publicà Derrotero general del Mediterráneo (1860) i Derrotero de la costa septentrional de España (1860-61), a més de traduccions de manuals de marina.
Retirat a Maó (1872) amb la graduació de capità de navili, es dedicà a l’estudi de la història de Menorca i publicà Fragmentos de la Historia de Menorca (1882) i Historia de la isla de Menorca, la seva obra més important (1886-88). Fou fundador i col·laborador de la “Revista de Menorca”.
Fou el pare de Josep Maria Riudavets i Monjo.
