Arxiu de la categoria: Biografies

Salvia i Jiménez, Rafael Julià

Deixa un comentari

(Tortosa, Baix Ebre, 21 gener 1915 – Madrid, 21 juny 1976)

Guionista i realitzador cinematogràfic. Llicenciat en lletres i en dret. S’inicià com a periodista i crític musical.

El 1943 féu el seu primer curt metratge. El 1952 produí El Judes d’Iquino. Dirigí Leopold Querol a Concierto mágico (1952) i molts altres films, entre els quals els èxits populars Manolo, guardia urbano (1956) i Las chicas de la Cruz Roja (1958) i l’ambiciosa Una tal Dulcinea (1962).

Adaptà al cinema obres d’Unamuno (Nada menos que todo un hombre, 1971, gran premi del Sindicato del Espectaculo) i Galdós (La duda, 1972).

Féu per a la televisió la sèrie Cuentos y leyendas (1975-76).

Salvatge, Pere *

Deixa un comentari

Veure> Pere Salvatge (joglar català del segle XIII).

Salvatella i Gibert, Joaquim

Deixa un comentari

(Barcelona, 19 novembre 1881 – Madrid, 4 juny 1932)

Advocat i polític. Afiliat al partit federal, fou diputat per Figueres (1905 i 1907).

Fou un entusiasta defensor de Solidaritat Catalana i formà part de la coalició republicana a les corts del 1910, al terme de les quals va obtenir el càrrec de secretari del congrés.

Després del fracàs de les eleccions del 1916, se separà dels federals i s’adherí al partit liberal dirigit per Romanones, amb el qual fou ministre d’instrucció pública (1918-19). L’any 1922 va tenir la mateixa cartera dins el govern de García Prieto.

A l’adveniment de la dictadura de Primo de Rivera es retirà de la política.

Salvat i Xivixell, Manuel

4 Respostes

(Barcelona, 13 gener 1842 – 26 febrer 1901)

Editor i impressor. Féu l’aprenentatge d’impressor a la casa de Magriñà i Subirana, i passà després a l’impremta de Jaume Jespús.

El 1869 participà en la creació de l’empresa Espasa Hermanos y Salvat, convertida el 1881 en Espasa y Compañía, formada per ell i el seu cunyat Josep Espasa.

L’any 1897 se separà de la societat per fundar-ne una altra, amb la denominació de Salvat e Hijo, que en un temps relativament curt es convertí en una de les editorials més importants de l’estat espanyol, gràcies a la modernització dels procediments tipogràfics.

Fou soci fundador de l’Institut de les Arts del Llibre.

A la seva mort, l’editorial fou continuada pels seus fills Pau i Santiago Salvat i Espasa.

Salvat i Sintes, Joaquim

Deixa un comentari

(Barcelona, 20 març 1900 – 1939)

Compositor. Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, on fou nomenat professor el 1934.

És autor d’un quartet de corda, d’una sonata per a piano i d’algunes sèries de cançons.

Salvat i Juncosa, Francesc

Deixa un comentari

(Girona ?, segle XIX)

Mestre d’obres, agrònom i director de camins veïnals. Titulat mestre d’obres a Barcelona (1872) i a Madrid (1886). Fou membre de l’Associació Literària de Girona.

Féu obres a Vilanova i la Geltrú, però treballà principalment a Girona (1872-1900). Féu la reforma de la fàbrica La Gerundense (1873-99), el col·legi de Caritat (1884), la urbanització dels carrers de Miralles i de les Beates (1886), dirigí la conclusió de l’església del Sagrat Cor segons projecte de Martí Sureda i Deulovol, en col·laboració amb Manuel Almeda (1877-1901), la reforma de la fàbrica La Aurora i la construcció de la Granja Salesiana de Pedret (1892), la construcció de la capella neogòtica de les josefines (1893), el convent de les dominiques (1896) i la urbanització dels jardins del palau episcopal (1881-98).

A part, construí la casa Girbau de Palafrugell (1895) i diversos habitatges particulars a Girona, que el convertiren en el màxim ideòleg de la urbanització de la carretera de Barcelona.

Salvat i Espasa, Santiago

2 Respostes

(Barcelona, 2 setembre 1891 – 16 desembre 1971)

Editor. Fill de Manuel Salvat i Xivixell i germà de Pau, al qual va succeir, a la seva mort (1923), al davant de l’editorial Salvat.

Fou president de la Unió Internacional d’Editors, de la Cambra del Llibre de Barcelona i del Gremi d’Editors de Barcelona.

Salvat i Ciurana, Ramon

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XIX – vers 1900)

Musicòleg i metge. Per motius professionals residí a Berlín i a Viena, on entrà en contacte amb la música de Wagner, de la qual esdevingué un apòstol fervent.

El 1892 publicà Música del presente. Estudio filosófico-musical del wagnerismo i el recull d’articles miscel·lanis Desde Berlín.

Més tard escriví la novel·la Dinamita psíquica (1894) i els estudis filosòfics Fe científica (1895) i Dios y el universo (1896).

Salvat, Bernat de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVI – Barcelona, 1620)

Prelat i frare franciscà.

El 1610 fou elegit bisbe d’Urgell, com a successor d’Andreu Capella. Celebrà dos sínodes diocesans. Morí al convent del seu orde de Barcelona.

Fou succeït pel peruà Luis Díaz d’Aux d’Armendáriz.

Salvany i Oller, Josep

Deixa un comentari

(Sabadell, Vallès Occidental, 18 octubre 1780 – Seva, Osona, 18 juliol 1849)

Historiador. Publicà Reflexiones críticas sobre la antigüedad de la parroquia de Sabadell… (1844, 1888), Idea de la antigua iglesia de San Salvador de Rahona… i Memorias históricas, eclesiásticas y políticas de la villa de Sabadell.